L’alpinisme ha estat declarat aquest dijous com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco.
La decisió ha estat presa per un comitè especial de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) que s’ha reunit des del 9 de desembre a Bogotà.
Els relators de la Unesco han remarcat que l’alpinisme “ofereix un exemple positiu d’una relació duradora entre els éssers humans i el seu entorn”. Des de l’organisme internacional s’ha destacat “l’estil de vida” que comporten les activitats alpinistes com a valor a tenir en compte en el moment de prendre la decidió.
Un comitè integrat per 24 països ha estat l’encarregat de prendre aquesta decisió basats en recomanacions dels experts.
De fet van ser Itàlia i França qui van impulsar el reconeixement que ràpidament va trobar també el suport de Suïssa.
Cal destacar que la Unesco rep anualment centenars de comandes dels 178 estats que van ratificar la Convenció per a la salvaguarda de el patrimoni cultural immaterial de 2003, però només accepta considerar uns 50 casos cada any.
Definició d’alpinisme segons els estatuts de la FEEC
Conjunt d’especialitats que es solen practicar a l’alta muntanya, sobre terreny rocós, nevat i/o glaçat i en tota mena de condicions. Totes elles requereixen d’un coneixement complet de l’entorn on es realitzen les activitats (terreny i climatologia) així com de les diverses tècniques i materials comuns (sobretot piolet, grampons i corda). Hi ha les especialitats següents: alpinisme clàssic, esquí de muntanya i raqueta de neu.
Alpinisme Clàssic
Consisteix en la realització de recorreguts bàsicament pedestres i d’escalada en alta muntanya, sobre tota mena d’inclinacions i tipus de superfície. És característica la necessitat d’utilitzar piolet, grampons i/o corda. Actualment, encara que només hi ha reglaments per als ral·lis d’alta muntanya, existeix un criteri tàcit entre els esportistes, les entitats i la federació per a valorar i classificar les activitats com a:
- Ascensions d’Alta Cota (aproximadament cims de més de 6.000 metres).
- Hivernalisme (escalada sobre terreny mixt en el període estacional de l’hivern).
- Cascades de Glaç (escalada d’alta dificultat sobre cascades o corredors de glaç).
- Ral·lis d’Alta Muntanya (activitat competitiva consistent en la realització d’itineraris d’alta muntanya prefixats, amb diferents graus de dificultat i amb una puntuació proporcional; l’acumulació de punts dóna la classificació).
En aquestes activitats es valora l’obertura de rutes noves, la repetició per primera vegada per catalans, la dificultat, les condicions trobades, l’estil (nombre de participants, ús d’oxigen, portadors, equipament previ, etc.).
Fotos: CTAC Liqen studio
