Els Pirineus perden 3 dies de glaçada i guanyen 4,9 dies d’estiu cada dècada

Un estudi liderat pel Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) en col·laboració amb diferents entitats, i vinculat al projecte LIFE Pyrenees4Clima, analitza els Pirineus amb una visió transfronterera i confirma que la temperatura de l’aire dels Pirineus segueix augmentant a mesura que passen els anys. Concretament, la regió perd tres dies de glaçada per dècada (temperatura mínima sota 0 °C) i guanya 4,9 dies d’estiu per dècada (dies amb temperatura màxima superior als 25 °C). Això suposa que els Pirineus ara tenen 20 dies menys de glaçada que l’any 1959 i 32 dies més d’estiu en el mateix període. De la mateixa manera, augmenta la durada de les ràfegues càlides (dies consecutius amb una temperatura màxima extremament elevada) i disminueix la durada de les ratxes fredes (dies consecutius amb una temperatura mínima extremament baixa). “Actualitzem i analitzem cada any uns indicadors climàtics concrets i es dibuixa una clara tendència cap a un clima pirinenc més càlid en tot el seu conjunt i, al vessant sud, més sec”, declara Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del Meteocat. De mitjana, la temperatura augmenta de 1,9 °C des del 1959 i fins a 2,7 °C a l’estiu, amb un increment constant de les nits tropicals.

Un estudi transfronterer liderat pel Meteocat en el marc del projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima constata menys glaçades, menys onades de fred i més dies d’estiu a tota la serralada

D’altra banda, aquest augment de la temperatura de l’aire també ha implicat un augment de la temperatura de l’aigua dels llacs del Pirineu. Per exemple, a l’Ibó de Marboré (Pirineu aragonès), la temperatura de l’aigua superficial (fins als 5 m de profunditat) ha augmentat gairebé mig grau durant els darrers 10 anys. “Estem davant d’un augment de les onades de calor lacustres i una reducció del període durant el qual els llacs estan coberts de gel, amb canvis a la columna d’aigua que poden provocar episodis d’anòxia, com ja va passar a Marboré l’hivern del 2023-2024; una situació que altera greument els ecosistemes”, ha explicat Blas Valero, investigador de l’IPE-CSIC, que ha participat a l’anàlisi.

Anàlisi anual

Específicament, aquest estudi que té format de Butlletí i consisteix en una anàlisi dels principals indicadors climàtics dels Pirineus per avaluar-ne l’evolució. Els resultats es publiquen anualment al Butlletí d’Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR). Aquesta compilació i anàlisi forma part de la informació clau de suport a l’adaptació a fer als Pirineus, que inclou també experiències al Pirineu català en el marc del projecte LIFE Pyrenees4Clima. Aquest projecte està coordinat per l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), iniciativa transfronterera de la CTP. Pel que fa a les dades, es basen en 12 sèries de temperatura i 26 sèries de precipitació, distribuïdes pels Pirineus i que representen el clima de tot el massís. Totes les sèries cobreixen el període 1959-2024 i el període referència per al càlcul de les anomalies és 1961-1990, excepte en el cas dels estudis referents a la neu, que són sèries més recents.

Els continguts i el disseny del butlletí BICCPIR han estat elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que és soci del projecte LIFE Pyrenees4Clima i responsable del grup de treball CLIMA, i compta amb la contribució de dades de MéteoFrance, Servei Meteorològic d’Andorra, AEMET, IPE-CSIC, l’Agència Basca de Meteorologia (Euskalmet) i el mateix Meteocat.

Des del Servei Meteorològic de Catalunya es treballa conjuntament amb la FEEC amb el portal meteomuntanya on podeu trobar un espai blog amb diferents situacions meteorològiques específiques de muntanya.

Butlletí d’indicadors de canvi climàtic als Pirineus

Text: Servei Meteorològic de Catalunya