Un total de seixanta bombers del Grup d’Actuacions Especials de muntanya (GRAE) s’han format en progressió en alta muntanya hivernal al Pirineu català i francès, com a part de la formació continuada que imparteix l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya per a efectius d’aquest grup especialitzat. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya va programar el 2013 més de vint activitats de formació especialitzada d’alt risc adreçades als membres dels equips d’intervenció dels Bombers de la Generalitat.
Els rescats en alta muntanya són intervencions complexes i arriscades, sobretot a l’hivern, quan s’incrementen els riscos a causa de les condicions meteorològiques, la presència de neu o de glaç, el risc d’allaus o la manca de visibilitat. Amb l’objectiu d’afrontar els rescats amb la màxima seguretat, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), a través de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya imparteix el Curs avançat en progressió en alta muntanya hivernal, que assegura una preparació constant pels bombers que formen part del GRAE muntanya que els permet realitzar els rescats amb seguretat, tant per ells mateixos com per a les persones que han d’assistir i rescatar.
Progressió en alta muntanya hivernal
Amb un programa teòric i pràctic el Curs avançat en progressió en alta muntanya hivernal incideix en coneixement de l’escalada en alta muntanya hivernal i treballa en l’estratègia i la gestió del risc que han de fer els bombers a l’hora de realitzar rescats en aquest entorn. Amb aquest Curs es millora el coneixement de les condicions de la muntanya i el dels aspectes de seguretat en les estructures verticals de gel. També es treballen els aspectes tàctics i operatius de l’organització del propi rescat, la col·locació i l’extracció dels punts d’assegurament així com la pràctica dels moviments del cos dels actuants, tant per estalviar energia com per assegurar-ne la posició.
Igualment es practiquen les tècniques de progressió en grup i la gestió de la persona que s’assegura o es rescata i la manera adequada de fer la progressió del recorregut per reduir al màxim les probabilitats d’una caiguda que, en alpinisme glacial, té moltes probabilitats de ser fatal.