El Centre Excursionista Montserrat celebra l’acte central del seu centenari amb el reconeixement a tots els seus socis destacats. L’entitat bagenca ho ha fet a l’auditori Montepio de Manresa i en un acte on han intervingut la presidenta Roser Rojo, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, el representant territorial d’esports a Barcelona, Josep March Claret, el president de la Federació Catalana d’Espeleologia, Lluís Domingo i el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Merino.
Merino va destacar el paper que ha jugat el Centre Esxcursionista Montserrat en l’evolució de l’excursionisme, dels esports de muntanya i sobretot en el paper destacat que va tenir l’entitat manresana en potenciar el que va ser la primera secció infantil a Catalunya.
El president de la FEEC va voler remarcar també el compromís i la persistència del Centre Excursionista Montserrat durant aquests 100 anys d’història.
L’historiador Francesc Roma va ser l’encarregat de fer un repàs per la història del Centre Excursionista Montserrat. L’acte es va tancar amb una actuació de l’Orfeó Manresà que va interpretar l’himne de l’entitat bagenca.
Cent anys de CEM, per Francesc Roma
El Centre Excursionista Montserrat (CEM) neix l’any 1922, tot i que se’n pot seguir la història fins a 1920, quan es feia dir Grup Excursionista Montserrat. Aquell primer grup excursionista tenia l’afany de convertir-se en l’aglutinador d’aquestes pràctiques a Manresa i el Bages en general, Terrassa i Barcelona, on havia tingut altres grups germans o filials del CEM.
Va començar practicant activitats com l’excursionisme esportiu o l’espeleologia, però de seguida va acollir pràctiques de tipus científic i de formació del jovent. En aquest sentit, els seus associats i associades eren conscients que l’excursionisme servia per enfortir els cossos i, per tant, per aconseguir un país millor.
L’any 1921 el Grup es va integrar dins del Centre Excursionista Comarca de Bages, però aquesta integració va durar només uns mesos i, recuperada la seva independència institucional, va decidir canviar-se el nom i anomenar-se Centre Excursionista Montserrat. La seva seu social, en un primer moment, va ser a la plaça Major de Manresa, que va ser inaugurada per un dels excursionistes més importants del moment: Cèsar August Torras, aleshores president de la Lliga de Societats Excursionistes i del Centre Excursionista de Catalunya. Aquest fet i la posterior defensa de la reconstitució de la Lliga fa pensar que el CEM n’havia format part, tot i que no s’ha trobat cap document que ho acrediti.
Des de 1923 va començar a publicar un butlletí que deixa veure la seva concepció patriòtica i cultural de l’excursionisme i, a llarg termini, una concepció de l’excursionisme científic molt potent. Va ser el primer centre a tenir una secció infantil, tot i que durant una dècada aquesta no va donar pràcticament mostres del seu funcionament. Després es va convertir en els Follets Blaus, “Esbart cultural d’infants del Centre Excursionista Montserrat”.
Però el CEM també va ser molt important quant a l’excursionisme esportiu, de manera que l’any 1922 creava la seva secció d’Esports de Muntanya. L’esquí va ser un dels àmbits més important del CEM, tant en els anys de la segona República com durant el primer franquisme. Va ser aquí on es va veure més clarament la presència de dones en el món excursionista. A mitjan dècada dels trenta, el CEM va ingressar dins de la Federació d’Esquí, en la qual va tenir càrrecs de rellevància.
Aquest afany esportiu es manifesta en la creació del Club Alpí Manresà (1934), la veritable secció d’esports de muntanya de l’entitat.
Durant el període de preguera, el CEM va crear també la seva Secció de Ciències Naturals, que va dur a terme activitats relacionades amb la geologia, com ara la col·lecció de fòssils i roques que estaria a la base d’una exposició puntual al principi i d’un museu posteriorment. Aquest museu, des de la seva constitució l’any 1926 va estar radicat a les dependències del Col·legi de Sant Ignasi, però finalment es llogaria un local del carrer Vilanova (1933), on s’instal·larien les seves col·leccions numismàtica i arqueològica, a més de la ja esmentada geològica. Els anys trenta el CEM duria a terme unes importants excavacions al jaciment de Boades, però aquest va ser tapat posteriorment. Les troballes, però, varen passar a formar part del museu del Centre.
Els aspectes més culturals es varen desenvolupar durant els anys trenta, amb articles de cert contingut i profunditat publicats en el seu butlletí (que es reconeixia que havia de tenir una funció educativa), conferències i finalment la creació de la Secció de Cultura. En la mateixa línia hauríem de considerar els concursos fotogràfics que va impulsar des de 1924.
En definitiva, durant els anys trenta el CEM es va involucrar d’una manera molt clara en la vida comunitària local i nacional, com es veu en la seva implicació en el projecte educatiu i regeneratiu de Palestra.
De tota manera, en un equilibri no sempre fàcil, altres disciplines esportives es varen començar a practicar dins de l’entitat, com el bàsquet, que s’arraulia a redós de la Secció de Basquet-Bol creada l’any 1932. Finalment va aparèixer una secció anomenada Cultura i Esport, que sembla que tenia com a objectiu la pràctica de l’atletisme. Per una certa simpatia mútua i segurament per una sèrie d’imponderables conjunturals, a partir de 1933 el CEM va tendir ponts a les dones que s’aplegaven en el Club Femení d’Esports de Manresa, tot i tenir existències independents. I, en la línia esportiva, un element que cal destacar és la construcció del Refugi dels Rasos de Peguera, obra de 1933.
Un fet curiós i que diferencia el Montserrat són els esforços que va fer a mitjan anys trenta per crear a Manresa una Escola d’Ensenyament Premilitar, que sembla que estava a punt de funcionar o havia començat la seva marxa en el moment d’esclatar la guerra civil.
També cal remarcar la tasca que el CEM i especialment els seus socis Joan Simon i Lluís Rubiralta varen fer per tal de salvar el patrimoni artístic comarcal durant la Guerra Civil i per dur els elements més significatius al museu municipal de la Cova. Molts d’aquests elements eren propietat del CEM, al qual no han estat mai tornats.
La guerra i el franquisme varen regirar tota la societat bagenca i espanyola. En el nou context, els primers moviments per recuperar el Centre es donen ja l’any 1940, sobretot amb la participació de la seva secció d’esquí en campionats de Catalunya i d’Espanya. Això fins i tot quan el reingrés oficial a la Federació no es va produir fins a 1942.
L’esquí va servir de pal de paller a la recuperació del Centre en aquells anys i hi ha elements per pensar que l’entitat va funcionar com a club d’esquí mentre mantenia una posició molt més discreta en el món de l’excursionisme organitzat.
De tota manera, el CEM es va anar apagant fins a desaparèixer oficialment. No seria fins a 1954 que es produiria una segona reconstrucció, aquest cop definitiva. En aquell moment gairebé es va haver de començar de zero, i es va fer amb una exposició sobre els castells de les terres catalanes, fet que ens parla de la idiosincràsia que es volia donar a l’entitat reconstituïda.
D’aquesta manera, els anys seixanta i setanta varen ser moments de creixement seguits de crisis momentànies, durant les quals s’anaven constituint noves seccions, algunes de les quals poc vinculades a la idea que actualment tenim d’excursionisme.
Conscient de la seva precària situació, el Centre intentarà estendre la seva influència cap a diferents col·lectius, començant pels sectors més joves, als que mirarà d’atreure amb un concurs de dibuix infantil vehiculat a través de les escoles de la ciutat i que va tenir ressò a la capital catalana. S’havia de potenciar l’excursionisme, però no només la seva versió esportiva, sinó que es volia aconseguir que nous grups socials –com els infants− coneguessin la terra que trepitjaven.
També durant aquells anys el Centre va portar a la ciutat de Manresa diverses pel·lícules i documentals que acostaven la temàtica muntanyenca a la gent del carrer i que al mateix temps incrementaven l’oferta de temps lliure a la ciutat.
Però no varen ser anys precisament fàcils, i el Centre va estar a punt de perdre el local per no poder-ne pagar els lloguers. El tema se saldaria de manera positiva en l’últim moment i no seria fins a l’any 1982 quan es compraria el que avui dia és la seva seu social.
Els anys seixanta les pràctiques de l’espeleologia, l’escalada o l’esquí es varen desenvolupar com mai, seguint els corrents internacionals i els canvis tècnics que s’hi anaven produint. Però sempre hi va haver un nucli de dones i homes que duien a terme un excursionisme científic, que es va manifestar a finals de la dècada del seixanta en l’intent de publicar una guia de Manresa o comarca, que mai no va ser una realitat.
El creixement dels anys setanta se salda amb la creació de diferents delegacions (Sallent, el Pont de Vilomara) i amb un desplegament impressionant de les activitats espeleològiques, d’esquí o d’alta muntanya i escalada que varen donar nom al CEM entre les seccions de cadascuna d’aquestes especialitats del nostre país. També la fotografia, el Grup Juvenil i la secció d’arqueologia haurien de ser esmentats en aquell moment.
Dels anys vuitanta, a part del desenvolupament de l’excursionisme esportiu, caldria destacar la implicació mediambiental de l’entitat, en un moment en què les administracions es giraven d’esquena al problema o contribuïen a fer-lo més gran. Naixerien també noves seccions que recollirien nous anhels i noves maneres d’enfrontar-se a la muntanya, però mai no es va oblidar la implicació amb les persones encarregades de regir el destí municipal per tirar endavant algunes activitats adreçades al conjunt de la ciutadania manresana.