FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Feec Notícies -
Feec Notícies -

Notícies - 28/08/2015

30 anys de la primera ascensió catalana al sostre del món, l’Everest per la vessant del Tibet

Alpinisme

El 28 d’agost de 1985, cap a les 18.30 hores, tres catalans assolien el cim de l’Everest proclamant-se així la primera expedició catalana que assolia el sostre del món, i també la primera expedició occidental que ho aconseguia per la vessant tibetana, escalant per l’aresta nord-est, a la banda xinesa, que fins el 1980 havia estat reservada a les expedicions xineses i japoneses.

L’expedició estava formada pel cap, Conrad Blanc, i Joan Massons, Jordi Canals, Lluís Gómez, Xavier Pérez, Jordi Magriñà, Antoni Ricart, Nil Bohigas, Miquel Sànchez, Enric Lucas, Jordi Camprubí, Òscar Cadiach, Carles Vallès i Toni Sors. Cadiach, Vallès i Sors van fer cim juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Narayan Shresta i Ang Karma.

Sis hores d’ascens, amb moviments lents i complicats a causa de la neu

Aquell 28 d’agost els tres catalans van aconseguir fer cim després de sis hores d’ascens final, amb molta neu o moviments molt lents, i exclamant la frase per la que sempre més se’ls ha recordat: “Hem fet cim!” comunicant per ràdio al cap de l’expedició que ja havien arribat a dalt.

Va ser també la segona ascensió integral a l’Everest en època de Monzons, i on va destacar l’escalada lliure de Cadiach en el segon graó, que va superar aquest punt, situat a 8.600 metres i considerat el més difícil de la ruta, sense necessitat d’utilitzar l’escala de suport que hi havia instal·lada.

Toni Sors va morir dos anys després, al Lhotse.

30 anys d’aquella arribada triomfal, amb un descens complicat

De camí de baixada, els alpinistes van haver d’improvisar un bivac a 8.600 metres. Fins el migdia de l’endemà no van arribar al camp 4 i més tard van agafar el camí cap al camp base, on van arribar i retrobar-se amb la resta de l’expedició.

Uns dies més tard, al mes de setembre, centenars de persones van rebre els expedicionaris en la seva arribada a Barcelona, i la plaça de Sant Jaume es va omplir de muntanyencs aclamant els aventurers alpinistes quan van sortir al balcó del Palau de la Generalitat, talment com havia fet el president Tarradellas uns anys enrere.