9a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana

La línia dels països catalans ja estava ben clara quan l’any 1978 es va organitzar la novena Renovació, organitzada aquest cop per una mancomunitat d’entitats excursionistes de la comarca d’Osona. En formaven part el Centre Excursionista Borgonyà, el Centre Excursionista de Torelló, el Centre Excursionista Serragrenyada, el Grup Excursionista de Manlleu i la Unió Excursionista de Vic.

La Flama va ser encesa a Prada quinze dies abans de la seva arribada a Montserrat i duta a peu fins a la comarca d’Osona en tres etapes, la primera de les quals amb esquís. A partir d’aquí va iniciar una estada en cadascuna de les entitats implicades, amb motiu de la qual es feren diferents actes culturals (com sardanes o conferències) i esdeveniments lúdics (jocs per a la mainada, projeccions de cinema).

Els actes centrals tingueren lloc el dia 26, dia en què s’ajuntaren quatre corals per cantar en el moment de la Renovació. La reivindicació d’aquella jornada es va centrar en l’oficialitat de la llengua catalana. Com ja s’havia fet en anys anteriors, es va convidar un representant de cadascun dels països catalans. També hi hagué ballada de sardanes. “Així finalitzava aquest any l’acte de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, i amb ell s’aconseguia fer un pas més cap a l’oficialitat i a la normalització de la nostra llengua, dret pel qual, malgrat les pressions que puguem sofrir, no deixarem mai de lluitar”, deia la ressenya que en va publicar Pere Franch a la revista Vèrtex.

Cartell 9a Renovació de la Flama

La llàntia presideix la multitud en el moment d’una Renovació a l’atri del monestir.