18a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana

Aquest any, la Renovació de la Flama va correspondre al Centre Excursionista de Lleida, que ja havia participat en l’organització de l’edició de deu anys abans. Josep Barberà en publicà una ressenya a la revista Vèrtex en què exposava que la Renovació, en aquell moment, no es feia “amb el gran entusiasme i efervescència que abocava tot l’excursionisme català en les primeres” edicions. Una de les coses que havia canviat era que les darreres edicions ja no tenien tants “aires de reivindicació”.

En aquest context, els programes sortiren amb retard, fet que provocà una certa desinformació. Amb tot, durant la setmana es feren dues conferències. El dissabte 21 es va fer l’encesa de la Flama a la Seu i aquesta va ser rebuda a la Paeria pel regidor Jaume Magre. Després de passar unes hores en aquest palau, la Flama es dirigí a Montserrat el diumenge 22, on va trobar una muntanya cremada i coberta de neu. Es va anar a peu de can Massana al monestir.

Els parlaments en el moment de la rebuda al monestir gairebé no es pogueren sentir per un problema amb la megafonia. Per part dels excursionistes, prengué la paraula Jaume Magre, i Cassià M. Just hagué d’esforçar-se perquè el sentissin en la seva rèplica. Se sap que l’acte va acabar amb l’actuació de l’Orfeó Lleidatà dins de l’església i no consta que es fes cap mena d’acte acadèmic.

Cartell de la 18a renovació de la Flama de la LLengua Catalana