Un grup de 10 escaladors catalans recolzats per dues entitats barcelonines, el Club Excursionista de Gràcia i la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), van protagonitzar l’any 1975 l’expedició a la gran paret nord-oest de roca granítica al cim del Saraghrar, de 7.300 metres, el quart més alt de la serralada de l’Hindu Kush.
Aquest 26 de juny se’n compleixen 40 anys, i el CE de Gràcia i la UEC han organitzat un acte d’homenatge a la gesta, presentada pel president de la Federació d’Entitats Excursionsites de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, on es projectarà una pel·lícula de diapositives digitalitzades i actualitzades. L’acte serà l’11 de juny a les 19 hores, al Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona, a Montjuïc (Avinguda de l’Estadi 60, 08038 Barcelona). Per assistir a l’acte, cal fer reserva enviant un correu electrònic a l’adreça cegracia@cegracia.cat.
L’expedició del 1975, 40 anys després
El 26 de juny de 1975 l’expedició catalana formada per Jordi Colomer (cap d’expedició), Ramon Bramona (director tècnic), Francesc Sabat, Pere Xaus, Edurard Lluís, José Luis Pérez, Alfred Martínez, Joan Claramunt, Xavier Tena (metge) i Enric Pérez (Camp Base) van marxar en direcció Islamabad, capital del Pakistan.
Després de dies de gestions i organització, el 22 de juliol instal·len el Camp Base a Noru Moru (4.160 m) i comencen a explorar la vall a fons, fins que el 25 d’agost comencen l’escalada. La intensió era que mentre una cordada escalava i instal·lava cordes fixes, les altres equiparien els campaments i transportarien material a través de la paret.
Un cop instal·lat el Camp 2 a 5.315 m, els cau una gran nevada mentre escalaven les xemeneies per localitzar el punt on muntar el següent campament. El 4 d’agost aconsegueixen instal·lar el camp 3 a 5.550 m, i el 12 d’agost instal·len el camp 4 a 5.970 m. A causa de les nevades, l’expedició ha de retrocedir al CB i replantejar l’estratègia inicial. Tot i que aconsegueixen tornar al camp 4, hi ha molta neu a la paret i el cansament acumulat de tants dies d’escalada fa que l’expedició pugi fins a 6.010 m per estudiar la continuació per a un futur intent, i finalment s’hagi de retirar.
El 25 d’agost el grup d’alpinistes torna cap a Islamabad on arriben el 3 de setembre i, després dels tràmits, tornen a Barcelona el 10 de setembre. El 1977 hi va haver una nova expedició amb un equip renovat d’escaladors, i el 1982 una tercera, dirigida per Joan López, que va aconseguir col·locar Enric Lucas i Nil Bohigas al cim del Saraghrar. La conquesta va durar vuit anys, i no se’n tenen notícies de cap repetició, deixant la paret nord-oest d’aquesta muntanya de 7.200 metres en mans d’alpisnistes catalans.
