El Centre Excursionista de Llinars del Vallès i la Secció d’Iniciació a la Muntanya de la UEC de Mataró van realitzar una acampada conjunta per recollir la Flama del Canigó el passat mes de juny. En aquest article, el Moviment Azimut valora l’experiència, i l’emmarca en les actuacions que s’impulsen entre els més joves per dinamitzar l’excursionisme.
La Secció Infantil i Juvenil del Centre Excursionista de Llinars del Vallès (CELLV) i la Secció d’Iniciació a la Muntanya de la UEC de Mataró van escenificar els valors de l’excursionisme amb una acampada conjunta al Canigó per recollir la Flama dels Països Catalans els dies 21, 22 i 23 de juny. La iniciativa fa més de cinc anys que dura dins del CELLV amb el grup dels més grans de 15 a 17 anys, però, després del darrer campament d’Azimut van sorgir sinèrgies entre diverses entitats per fer una pujada conjunta i aconseguir, un altre any, rebaixar la mitjana d’edat dels congregats al cim. I, així, s’ha establert un precedent dins de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, on les entitats inscrites a Azimut poden potenciar la col·laboració i la relació.
Per als qui ho desconeguin, Azimut és una associació sense ànim de lucre constituïda el gener de 1993 i integrada per entitats excursionistes amb seccions infantils i juvenils, d’iniciació o familiars. És, per tant, l’associació que agrupa aquelles entitats excursionistes que, entre les seves activitats, treballen el lleure infantil i juvenil en el context de l’excursionisme a Catalunya. Això ens recorda la necessitat i la utilitat d’espais de trobada entre els grups infantils i juvenils de les entitats de la FEEC per garantir la potenciació d’un model de lleure educatiu i esportiu alternatiu que regeneri l’excursionisme des de cada entitat i cada poble. L’èxit és inqüestionable: cooperació, motivació, respecte, convivència… Un pas més cap a una xarxa forta d’entitats, monitors, joves, infants i pares, per construir una nova realitat pel lleure esportiu que proposa Azimut i les entitats que l’integren.
L’aventura de pujar al Canigó
Malgrat haver estat una activitat atractiva i que ens ha deixat amb un bon regust de boca, es tracta d’una activitat massa exigent per fer-ne una tradició anual. La preocupació pels monitors després de l’experiència és si es podrà seguir tirant endavant la proposta amb aquestes condicions tant restrictives que fan molt difícil traslladar tot un “grup de nens” fins al pla de Cortalets. La massificació del Canigó la nit del dia 22 i l’incapacitat de l’espai del pla de Cortalets per assumir l’allau de cotxes desitjosos de pujar el cim, obliga cada any a restringir la pujada de cotxes. La limitació d’un cotxe per municipi d’aquest any va complicar la recollida de la Flama i va comportar la realització d’una excursió més completa, sortint de Taurinyà el 21 de juny al matí, per tornar-hi la matinada del 23 amb molta son i molt desnivell i quilòmetres a l’esquena.
Fer participar el joves d’una activitat tradicional amb tants avantatges educatius i esportius hauria de ser una prioritat per a tots. En un context de crisi que crida a replantejar-se moltes qüestions, com ara, el lleure, que sovint s’utilitza per entregar els joves acríticament a l’oci imperant, sense atendre les alternatives, que hi són i hi seran, i que no són excloents d’altres formes de diversió i que obren noves portes als joves i les llars, perquè puguin escollir com volen passar el seu temps, estar bé i divertir-se. És bo i positiu enviar un missatge clar als joves, pares i vilatans dels Països Catalans: els nostres joves poden passar-ho bé, aprendre i emprendre l’aventura de créixer a la natura (respectant-la), amb companyia (coneixent i compartint), i mantenint una tradició, recordant i comprometent-se amb la conservació de la història dels seus avantpassats.
La tradició de la Flama combina memòria, història, enxarxament entre els territoris amb una mateixa realitat cultural i nacional, esport, gresca i rauxa. Difícilment podrem desestigmatitzar un lleure compromès amb la natura i la societat, amb el desenvolupament personal i lliure dels joves, si no tenim mecanismes per facilitar l’incorporació dels joves a les activitats i tradicions a la muntanya. Animem a tothom a unir-se a la nostra il·lusió i alegria, i a posar ganes i compromís per a poder solucionar entre totes les persones que conformem l’articulació d’aquest moviment, una solució per seguir respectant la natura, mantenir les tradicions que parlen de qui som i del que volem, i assegurar la pervivència de la nostra cultura a mans dels que vénen després de nosaltres.
Moviment Azimut
Juliol de 2014