L’Agrupació Excursionista de l’Urgell, de Tàrrega va ser l’encarregada d’organitzar durant els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1993, el 17è Aplec Excursionista dels Països Catalans.
S’hi pogueren instal·lar als més de 630 participants a la ribera del riu Sió, en el seu pas per la població, en un campament, i també, en el gimnàs de l’Institut, que era molt a prop de la zona d’acampada. A partir de l’any 1994, es va decidir que les trobades se celebrarien en poblacions i no en indrets apartats i en plena natura. Fet que va fer possible, una bon relació amb la població que acull els excursionistes. En el cas d’Agramunt, fou una experiència positiva, perquè es tingué una relació constant amb els habitants de la vila, que col·laboraren en tot moment a fer més agradable l’estada.
Divendres, 29 va ser el dia de la recepció dels assistents. Dissabte, 3 després de dinar, es va fer l’acte d’inauguració de l’Aplec, amb els parlaments de benvinguda de l’alcalde d’Agramunt, Josep Huguet, i el representant de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Josep Barberà. Després fou hissada la senyera de l’Aplec, símbol de continuïtat d’aquestes trobades. Tot seguit, i guiats per l’Agrupament Escolta «el Cau» d’Agramunt, un nombrós grup d’excursionistes, que superaven els dos-cents, iniciaren un recorregut d’unes tres hores, que ens porta cap al bosc del Sisear, una vasta extensió d’alzinar i roure, que s’alterna amb conreus i grans masies.
Una de les sortides des d’Agramunt, va ser cap al veïnat de Rocabertí, a l’antic monestir, avui en ruïnes, de la Mare de Déu de la Gorga, el poble de Mafet i altre cop a Agramunt. Tan sols arribar a la parroquial de Santa Maria, es va celebrar missa, després, i per cloure el dia, en el cinema Avenida, es presentà l’audiovisual de l’Expedició Gas Natural a l’Everest a càrrec de Josep A. Pujante, seguit d’un animat col·loqui per part del nombrós grup d’excursionistes. El diumenge, 31 de bon matí sortiren les tres excursions programades; una al Montsec de Rúbies, una altra al massís de Sant Honorat, i la tercera a un recorregut per diversos indrets i pobles de la comarca de l’Urgell. També els que varen portar la bicicleta pogueren fer un itinerari pel bosc del Sisear. Aquestes quatre activitats foren guiades pels socis de l’Agrupació Excursionista de l’Urgell, de Tàrrega. En total foren cinc autocars que traslladaren més s de dos-cents cinquanta excursionistes participants, que pogueren gaudir d’un dia esplèndid.
A la tarda, en el recinte de l’Aplec, l’entitat Acció Cívica per la Solidaritat, d’Agramunt, organitzà diversos joc. Més tard, com marca la tradició, es va fer la reunió de delegats de les entitats participants en l’Aplec, a la que assistiren uns cinquanta representants. En la reunió es van debatre diversos aspectes organitzatius de l’Aplec, com també, es va decidir l’entitat que havia d’organitzar l’aplec de l’any següent. Després de sopar, es va fer el foc de camp, amb castanyada i amb la participació de diversos grups musicals de la població. Al matí del dia 31, es van fer més excursions, una caminada fins al Pilar d’Almenara, torre de guaita, restaurada de fa pocs anys, i una visita històric-cultural a la vila d’Agramunt, acompanyats per l’historiador local Lluís Pons i Serra.
Al migdia, es va fer la plantada davant de l’Institut d’un roure, com a testimoni de l’agermanament dels excursionistes dels Països Catalans. Aquell any com a fet curiós va ser que molts dels assistents portaren terra de les seves poblacions, que dipositaren en el clot on es plantà l’arbre.
Després del dinar de germanor, i amb la presencia de l’alcalde d’Agramunt i part del consistori, es va fer l’acte de cloenda, en que es va lliurar el premi del concurs fotografia, que va correspondre a la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus. I després d’abaixar la senyera de l’Aplec, es formà una gran rotllana i, amb «El cant dels adéus», es va donar per acomiadat fins l’any vinent a Cocentaina.
