Aida Torres: “Aconseguir ser als JJOO de París 2024 és un repte que tinc”

L’Aida Torres Illamola (CE Torelló) és una promesa de l’escalada catalana que només s’ha vist aturada per les restriccions a causa de la Covid-19 i la pausa que ha fet la competició el darrer any. A part d’aquest petit imprevist, l’Aida es mostra optimista i carregada d’energia per afrontar nous reptes. Amb només 16 anys va sobresortir en nombroses competicions nacionals, estatals i internacionals d’escalada en bloc, disciplina en què despunta indubtablement i que s’ha convertit en la seva màxima passió. L’Aida avui té 18 anys, però tot i la seva joventut, té les prioritats molt clares: obtenir “resultats” en l’escalada, –paraula que fa servir sovint i que és només un signe de la seva determinació infinita– i, pas a pas, i amb la il·lusió que la caracteritza, avançar en un món que cada cop s’està tornant més competitiu.

 

Com vas iniciar-te en la competició?

Vaig començar anant a un parell d’òpens sense puntuar amb l’equip amb qui entrenava al començament i per mi era com anar a passar el dia a fer una mica de bloc. Després d’això sí que vaig començar amb competicions més serioses. Competir a la Copa Catalana, com que anàvem tot l’equip, no em va suposar gaire problema perquè era com anar a passar el cap de setmana. El que sí que va ser un gran canvi per mi va ser anar a competir a la Copa d’Espanya perquè no em veia capacitada. Competir contra gent de tota Espanya em feia molt de respecte, però la família i l’equip m’animaven i em van donar un gran suport. Me n’alegro molt que em motivessin a participar perquè si no no hauria tingut el valor d’anar-hi.

El 2019 va ser un gran any per tu. Vas ser campiona de la Copa d’Espanya Absoluta d’escalada en bloc, 2a a la Copa de Catalunya d’escalada en bloc, 2a en el Campionat de Catalunya d’escalada de dificultat i vas aconseguir la 8ª posició en el Campionat d’Europa de Bloc Juvenil 2019. Com vas viure aquest any d’èxits?

La veritat és que súper bé perquè tampoc portava gaires anys competint, la veritat. Vaig començar gairebé del res i va venir tot de cop. La veritat és que no m’ho esperava. Veure que vas entrenant i que els resultats arriben, sobretot aquell any que vaig aconseguir resultats tant en l’àmbit estatal com internacional… Va ser un subidón.

Quan vas començar a competir?

Fa sis anys que vaig començar a competir i vaig començar a escalar fa vuit anys, així que amb només dos anys escalant ja em vaig iniciar en el món de la competició, més o menys. Per això dic que no li vaig deixar gaire marge i que de sobte van començar a arribar els resultats. No ens ho esperàvem ni jo, ni el meu entrenador, ni ningú de la meva família. Va ser una sorpresa molt gran per tots.

Com vius l’experiència quan competeixes? Et poses molt nerviosa abans d’una competició?

Els nervis els acabes gestionant i cadascú els porta d’una manera o una altra, però per mi competir és una sensació molt maca, sobretot amb la companyonia que hi ha entre tots els competidors, la rivalitat és molt positiva….

És una sensació increïble la que es produeix a l’hora de concentrar-te en el bloc o la via que tens. T’aïlles de tot i només penses en això.

Es molt satisfactori, tant si els resultats van bé o malament, simplement la sensació d’estar allà… S’està súper bé.

El no haver pogut competir el darrer any ha estat un descans de la competició o ho has trobat a faltar?

L’última competició va ser l’agost del 2020 i es nota. Va ser una prova d’absoluta de dificultat que es va celebrar a França. Jo no ho he vist com un descans sinó que s’ha anat ajornant. Al principi no sabíem fins quan s’ajornaria, si s’aturaria la competició per mig any, un any… Vés a saber fins quan. Era una mica estrany perquè entrenaves i no sabies quan podries tornar a competir. Van haver pujades i baixades emocionals perquè no sabies com gestionar-ho ben bé. Hi havia dies que no podies amb tu mateix i altres que tenies unes ganes immenses d’entrenar i menjar-t’ho tot.

Vas perdre molt la motivació?

No tant perquè vaig tenir un gran suport de la meva família. M’animava a entrenar per no baixar de nivell, sinó a mantenir-me o millorar per quan tornessin les competicions.

A part de formar part de la Selecció catalana d’escalada i del CTEEC, estàs estudiant un Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Web. Com t’ho gestiones amb els estudis?

Doncs els estudis els estic fent al matí i després les tardes les estic dedicant als entrenaments.

Intento entrenar entre 2 i 3 hores diàries en funció de la càrrega lectiva del dia.

És molt exigent formar part de l’equip de la Selecció catalana?

És exigent perquè en la competició hi ha molt nivell i per poder estar dins has d’entrenar i intentar tenir una evolució per aconseguir resultats. També és sacrificat perquè acabes dient que no a molts àmbits socials pels entrenaments, els viatges i les competicions. No pots quedar tant amb els amics perquè acabes tenint unes prioritats que no són aquestes, sinó intentar obtenir resultats i si això significa viatjar i haver d’entrenar, doncs intentar fer-ho sempre que es pugui i en les millors condicions.

Hi ha gent que no està d’acord que l’escalada es converteixi en un esport olímpic. Opinen que es transformarà en un esport més comercial, quan sempre ha sigut un esport molt més minoritari. Tu què opines que l’escalada es disputi a les olimpíades?

Al estar en el món de la competició estic a favor que l’escalada estigui a les olimpíades, ja que aconseguir-hi una posició és un objectiu que jo m’he plantejat. Les de Tòquio no, perquè ja estan plena la participació, però

em marco com a un dels objectius principals poder participar a les olimpíades de París del 2024.

Intentar-ho és un repte que també tinc. També ho trobo bé perquè ha ajudat que hi hagi més visibilitat en aquest esport i que, sobretot aquí a Catalunya, vegis a molta més gent que el practica. Això alhora també fa que hi hagi més gent interessada a fer rocòdroms o apostar cap a aquest esport que, al cap i a la fi, és més minoritari però ara està generant més audiència.

Què significa per tu formar part del Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya?

M’agrada molt formar part de l’equip, sobretot per les concentracions i els diferents simulacres de competició que estem fent, ja que com que ara no n’hi ha cap és una manera de treballar-les. També per la companyonia que hi ha entre tots. Ens portem súper bé, sempre ens ajudem entre nosaltres en les diferents concentracions i ens motivem durant els entrenaments.

Quina serà la teva propera competició?

D’aquí poc, el 10 d’abril, se celebrarà la Copa d’Europa a Àustria a la qual he estat seleccionada juntament amb una altra femenina per part de la FEDME, que és la Itziar Martínez de Valladolid.

Estàs emocionada per tornar a competir?

Sí, se’m fa una mica estrany perquè fa molt de temps que no competeixo i, a més, la modalitat de bloc és la que fa més. No sé com gestionaré els nervis després de tant de temps, però per això hem anat fent aquests simulacres amb la Selecció, per posar-nos en la situació.

Com veus el teu futur?

Òstia, el meu futur (riu). Doncs no ho sé, no em plantejo què estaré fent d’aquí a dos anys ni on em veig perquè mai se sap si pots patir una lesió o com acabaràs. No ho sé, però sempre intentaré continuar amb aquesta evolució que estic tenint i seguiré treballant per això. L’evolució i els resultats jo crec que ja s’aniran veient a mesura que vagi avançant.

Ara que han aixecat el confinament comarcal, què faràs?

Doncs ara no és que tingui gaire temps, ja que estem iniciant la temporada i ara ja quasi cada cap de setmana tornaré a estar ocupada en concentracions i entrenaments, així que molt desplaçar-me per anar a roca o a gaudir de moment no puc, però ja ho faré! (riu).

Tens algun referent en el món de l’escalada?

La meva principal referent, com a nina, és la Janja Garnbret, que és una escaladora eslovena de 22 anys. La veritat és que m’agrada molt com escala i com gestiona tot el tema de la competició perquè crec que és una noia molt competitiva amb ella mateixa i molt aplicada a l’hora de treballar.