Gran resposta en la neteja i arranjament del refugi del Costabona

Una trentena de voluntaris han participat el dissabte 3 de juny en una acció de neteja i arranjament de l’interior del refugi d’emergències del Costabona, situat al terme municipal de Setcases (Ripollès).

L’acció, organitzada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, amb la col·laboració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i la Taula de Voluntariat Ambiental del Pirineu Oriental, ha consistit principalment en netejar i repintar l’interior del refugi, força deteriorat, i fer algun arranjament en l’interior i la coberta de l’equipament. S’ha repintat la porta i els porticons de les finestres i la taula i banquetes. També s’han deixat noves mantes i s’han tret els matalassos més malmesos, deixant-ne un total de sis unitats.

Prèviament, el dimarts 30 de maig, i gràcies a la col·laboració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, es va transportar en helicòpter tot el material que es necessitava per la jornada de dissabte: material de pintura, ciment, aigua, eines diverses, noves mantes, etc.

Una trentena de voluntaris i voluntàries han participat en l’acció al Costabona

El mateix helicòpter es va endur bona part dels matalassos –tots ells en molt mal estat-, totes les mantes antigues i altres elements malmesos del refugi. El director del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, Santi Farriol, ha acompanyat als voluntaris durant bona part de la jornada de treball. Una jornada excel·lent on s’ha posat en valor una vegada més la força del voluntariat i la necessitat de sinergies com la que s’ha dut a terme amb el parc natural, sense la qual no hagués estat possible aquesta acció.

El paper dels refugis d’emergència

Tan el de Costabona com la resta de refugis d’emergència situats arreu del país tenen una vocació total de servei públic. Es tracta d’equipaments que haurien de servir exclusivament per aixoplugar qualsevol excursionista en cas de mal temps, per a descansar puntualment i per esperar a ser atesos pels serveis d’emergència en el cas d’haver patit un accident realitzant alguna activitat de muntanya per la zona. Aquest  tipus de refugis es troben tots ells en zones aïllades on no hi ha refugis guardats, per la qual cosa són equipaments especialment valuosos pels cossos d’emergència, que mínim una vegada a l’any hi pugen per comprovar que les emissores d’emergència, en el cas que n’hi hagi per manca de cobertura telefònica, funcionen correctament.

Text: Josep Llusà (adjunt a l’àrea de Territori)