Via “normal” a la penya Sola

Mallos de Agüero - Osca. Vèrtex #217

Una via històrica a una de les agulles més estètiques del Prepirineu aragonès. Al·licients suficients per emprendre aquesta agradable escalada amb magnífiques vistes sobre l’acollidor poble d’Agüero.

L’ACCÉS
Des d’osca cal agafar la carretera A-132 cap a Ayerbe. Passat el poble, a uns 15 km es troba un trencall cap a Agüero. Cal passar de llarg els primers carrers del poble i prendre l’últim, que puja en direcció a la visible agulla. Deixem el cotxe ben bé davant l’agulla i una curta aproximació ens portarà a peu de via.

L’ITINERARI
La via va jugant entre els sostres, diedres i rampes que busquen les debilitats del vessant sud de l’agulla. Tota una classe de lògica per als que no estan acostumats a llegir parets. La primera reunió es troba en una balma amagada darrere un bloc característic. Per arribar-hi cal fer una curta grimpada amb un pas de IIIº. Des d’aquest punt, un feixuc tram d’artificial i una curta sortida en lliure ens portarà a la següent reunió. Sortim a la vertical (Ao) i girem clarament a la dreta per una vira molt evident al peu d’un diedre. Escalem l’esmentat diedre, passem pel costat d’una gran savina (reunió opcional) i continuem per una placa per muntar reunió en un replà a mà dreta. Ara cal sortir recte per unes compactes plaques seguint el camí més evident i pujar amb tendència a la dreta fins trobar la reunió. Es puja ben a prop del perfil de l’esperó(roca delicada) fins assolir el cim en dos llargs més.

EL DESCENS
El més recomanable és baixar per l’esperó est en tres llargs ràpels. Compte, que l’últim és volat.

1a ascensió: A. Serón, F. Millán i J. M. Laguens (abril de 1947).
Dificultat: D+ (Vº/V+ obligat)
Roca: conglomerat de matriu calcària de bona qualitat amb abundants preses. Tot i així, hi trobarem trams aïllats de roca variable.
Orientació: S
Recorregut: 170 m
Horari: 3 h
Material: via gairebé equipada amb parabolts i algun clau. Porteu algun friend mitjà o tascons. La via ha sofert més d’un reequipament amb criteris diferents.
Bibliografia:
• Antonio García Picazo. Viaje descriptivo pasional a los fantásticos escenarios rocosos del Pirineo. Autoedició.
• Felipe Guinda Polo. Riglos, Agüero y Foz de Escalete. 2004.

TEXT: Santi Puig

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter