Via “Mi primer amor” al Pilar del Segre

Vilanova de Meià - Noguera. Vèrtex #212

De ben segur que a tots ens ha cridat l’atenció el gran balmat que domina l’aparcament del Pas Nou. És l’anomenat pilar del Segre, un petit reducte d’itineraris d’artificial que han esdevingut una peculiar escola en el maneig dels estreps. La bonica via Mi primer amor va ser la pionera a superar l’intens buit del sector ara farà ja 25 anys. Ha estat reequipada enguany per continuar sent la clàssica del pilar i tot un referent de l’escalada acrobàtica en el Montsec de Rúbies.

L’ACCÉS
Des d’Artesa de Segre cal dirigir-se en direcció a Tremp i, després de travessar el riu Segre, desviar-se a l’esquerra cap a Vilanova de Meià. Un cop al poble, seguim cap al Pas Nou i arribem sota mateix del pilar del Segre. Amb menys de 10 min a peu guanyarem el peu de via.

L’ITINERARI
La via no té dubte; festeja la pregona fissura que ratlla tot el vessant. A la R1 s’arriba directament des de terra (trencat) o pujant per l’evident cornisa de l’esquerra (més recomanable). A l’inici del L2 comprovem el mantingut esforç que exigeix la paret, que encara es deixa fer en lliure prou atlètic, però a mitja tirada ja caldrà pitonar segons l’habilitat de cadascú. El 3r llarg és el més equipat i al·lucinant; col·loqueu una peça per agafar una savina que penja i enfileuvos-hi. Un bell tram molt aeri i pràcticament muntat du a la R3, totalment penjada. La següent tirada és la més treballosa: s’ha de combinar l’artificial amb sortides en lliure molt verticals fins a la R4, on acaba el desplom. Amb una sortida prou rabiosa de la reunió, guanyem terreny assequible fins al punt més alt d’una feixa, al peu del pilar final. Una fissura desequipada i una travessa a la dreta duen a la R6. Sortint recte per terreny evident i atractiu (escapatòria a la dreta), arribarem al cim sense grans dificultats.

EL DESCENS
Des del cim caminem al NE fins a trobar a l’esquerra la canal que separa el pilar del Segre amb la paret del Pas Nou. Davallem i seguim a la dreta tot just pel peu d’aquesta última, fins a un torrent sec que du a la carretera en poc més de 25 min.

1a asc.: E. López, J. Olmo, T. Garcia i A. Ballart (desembre’82). Reequipada per D. Palmada, J. Prat i A. Ballart (febrer’07).
Dificultat: MD+/A2
Roca: bon calcari amb totes les tonalitats i textures, excepte algun pas aïllat en els 2 primers llargs.
Orientació: W
Recorregut: 180 m
Horari: de 4 a 5 h, depenent de si la fem fins dalt o ens escapem per la feixa de la R5.
Material: via semiequipada amb parabolts, pitons i ponts de roca. Porteu alguns claus amples (tipus V i un bong), tascons, joc de camalots (fins al núm. 3,5), cordinos i una guindola (molt recomanable per a la R3).
Bibliografia: guia d’escalades a Vilanova de Meià. N’hi ha 3 versions, l’última de les quals d’en L. Alfonso i X. Buxó.

TEXT: Armand Ballart