Via “Banzo-Font-Martínez” a l’esperó SW del pic del Racó Gros

Vall de l'Estanyet - Conflent. Vèrtex #206

Les escarpades parets de les altes valls de l’Estanyet i de Carançà, al vessant francès de Núria, són pròdigues en escalades de dificultat assequible. El pic del Racó Gros (2.779 m) ens impressiona quan l’albirem des del coll de Nou Fonts i ens presenta, des d’allí i gairebé en la seva totalitat, el seu esperó SW. L’ascensió guanya sentit en el terç superior per l’ambient d’alta muntanya i la bellesa del seu recorregut.

APROXIMACIÓ
Des de Núria pugem al coll de Nou Fonts i descendim al N tot vorejant un petit estany. Travessem una carena que ens obligarà a fer un fort descens fins a les tarteres de la coma dels Racons, les travessem sense perdre massa altura fins al peu de l’evident esperó (3 h).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA
Escalem uns relleixos herbosos en diagonal a l’esquerra fins sota mateix del primer ressalt (IIº), el superem (IVº, 1 pitó abandonat) i seguim fins a un replà (R2). Seguim uns 35 m per plaques inclinades (III-) i iniciem un tram definit per les plaques blanquinoses d’ambdues bandes. Escalem el fil de l’esperó tot passant per un pi característic que ens serveix d’assegurança (algun pas de IIIº). L’esperó perd verticalitat(IIº) i, a mesura que pugem, aprofitem els millors blocs per a realitzar les reunions. Un altre ressalt ens porta al cim d’una torre (IIIº/III+) i a partir d’aquest punt l’esperó queda més ben definit i presenta alguns petits gendarmes que superem directament (III+). Un darrer tram més vertical (III+) precedeix els darrers metres que ens porten a l’aresta que puja del pas del Porc. D’aquí al cim hi esmercem uns 10 min de grimpada molt fàcil.

DESCENS
Per l’aresta S desfem el darrer tram que hem pujat i seguim fins al pas del Porc. Remuntem la petita coma per un sender poc marcat, però evident, fins al coll de Nou Creus (1:30 h des del cim), des d’on retornem a Núria.

1a ascensió: J. Banzo, E. Font i E. Martínez (juliol 1967).
Horari: 2-3 h
Desnivell: 300 m
Dificultat: IIIº; un pas de IVº a L2 (pitó de via). Roca molt sòlida al llarg de tot l’esperó, no és recomanable l’escalada si la roca està molla ja que resulta altament relliscosa i el sol no hi toca fins a migdia.
Material: bagues llargues per a les reunions i un joc de tascons. Opcionalment es pot dur algun clau, però no és imprescindible.
Cartografia i bibliografia:
Puigmal – Vall de Núria. Esc. 1:25.000. Ed. Alpina, 2001.
• CE de Gràcia. 50 anys d’escalades. 1941-1991

TEXT: Josep Fatjó i Gené

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter