Serrat del Poll

Alòs de Balaguer - Noguera. Vèrtex #202

Aquest amagat paratge comença a inspirar serenor a mesura que ens apropem per la pista que, paral·lela al riu Segre, recorre els dos darrers quilòmetres fins a sota de la paret. Les verdes aigües del Segre baixen suaus i tranquil·les i conviden a passar una estona agradable i solitària. És un d’aquells llocs on l’ambient té tanta importància com la pròpia escalada. La via Olga Frontera, traçada sobre una roca més neta i franca del que ens pot semblar des de sota, resulta sorprenent i estètica, amb trams aeris i la magnífica placa del 3r llarg que ens farà gaudir de l’activitat.

ACCÉS
Des de Balaguer prenem la ctra. C-26 en direcció a Artesa de Segre i abans d’arribar-hi ens desviem a l’esquerra fins a la Foradada i d’allí cap a Alòs de Balaguer. A l’entrada d’Alòs de Balaguer, just passat el pont sobre el Segre, prenem una pista cap a l’esquerra paral·lela al riu fins a sota de la paret.

APROXIMACIÓ
Per un sender, és molt evident fins al peu de via.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA
Després d’un parell de llargs per les plaques del sòcol, enfilem l’esperó per la magnífica placa del 3r llarg de dreta a esquerra. La reunió es pot fer de 2 espits just al fil de l’esperó (molt incòmoda) o seguir per la canaleta de l’esquerra uns metres més amunt d’un espit que caldrà reforçar amb material propi. El següent llarg presenta un curt tram de v+que es pot fer en A0. Queden 2 llargs més amb algun passatge aïllat on cal parar atenció a la qualitat de la roca.

DESCENS
Anirem a cercar la gran canal a l’esquerra de la paret, després de seguir una feixa i fer un ràpel d’uns 30 m des d’un arbre. Davallarem per la canal fins al camí.

1a ascensió: Joan Frontera i Ramon Majó (18-4-1995)
Dificultat: MD- (V+ no obligat)
Longitud: 230 m
Horari: 3 h
Material: encastadors i algun friend mitjà. Via semiequipada amb espits i algun pitó.
Bibliografia i cartografia:
• SOLDEVILA, Pep. Las 100 mejores escaladas en Cataluña. Ed. Barrabés, 2002.
• Revista Extrem núm. 73.
Noguera. Esc. 1:50.000. ICC, 2001.

TEXT: Rafa Vadillo

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter