Salt d’Alins

Vall d'Isàvena - Alta Ribagorça. Vèrtex #204

L’expansió de l’escalada en gel ha portat a la recerca de cascades més enllà de les zones tradicionals en què es dóna la concentració més important d’itineraris. Així, els darrers anys s’han recorregut cascades aïllades, com aquesta, que es troba a la capçalera de la vall de l’Isàvena, el que també s’ha anomenat vall de les Paüls. Malgrat trobar-se a modesta altitud (1.300 m), s’acostuma a formar perquè es troba en un paratge humit i molt enclotat, i orientada completament al nord. La cascada presenta dos itineraris ben diferenciats, més vertical i amb gel més abundant el de l’esquerra i menys complicat (si està ben formada la petita columna del mig) i més encaixonat el de la dreta.

LA CASCADA
La variant de l’esquerra supera inicialment un mur vertical molt característic: tret de la part baixa, d’uns 3-4 m, menys dreta, són gairebé 10 m de 90° mantingut fins a un relleix; després continua per diversos ressalts menys inclinats (70-60-70°). La variant de la dreta presenta al començament una zona acanalada força estreta i vertical (75-80°), fins a un petit replà, des d’aquí un ressalt curt i vertical (90°)d’uns 3-4 m, que amb poc gel és una columna que tapa una cova, dóna accés a la part final de la cascada, amb un muret també força dret.

DESCENS
Un ràpel des de l’arbre del final de la cascada.

Accés: per la carretera (A-1605) que de Benavarri remunta la vall de l’Isàvena; cap al final, després de creuar el congost d’Ovarra i acabat de passar el km 46, la carretera travessa el riu per un pont (es pot aparcar a la dreta immediatament abans i, si no hi ha neu, després d’aquest pont). També s’hi pot accedir des de la carretera que va a Castilló de Sos, prenent el desviament que va cap a Bonansa. D’aquí ja és visible la cascada cap al sud: passat el pont, a mà dreta surt un caminet que, després de creuar un prat, puja per sota el cingle de l’esquerra fins al peu d’aquesta (15-20 min).
Allotjament: a la vall de l’Isàvena, al càmping de Bonansa o, més lluny, al refugi Hospital de Vielha Sant Nicolau.
1a ascensió: Jordi Marmolejo i Guillem Ullastre (16-02 2000).
Dificultat: II/4+ l’esquerra i II/4- la dreta; la cascada té 30 m.
Material: 4-5 cargols de glaç, sobretot mitjans i algun de curt.
Època aconsellable: de final de desembre a final de febrer.
Bibliografia: Desnivel núm. 158 (p. 88), 2000.

TEXT: Joan Anton Rabella

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter