Pic de Sacrotz

Vall de Benasc - Pirineu Aragonès. Vèrtex #204

El paratge al voltant de l’històric hospital de Benasc (1.760 m)representa l’accés més popular i directe al massís de la Maladeta. Al nord trobem la carena fronterera molt menys concorreguda, amb una sèrie de cims d’altituds menors, però de gran categoria. D’entre aquests destaca el majestuós pic de Sacrotz o Sacroux (2.676 m), amagat al fons de la petita vall de Gorgutes.

L’ITINERARI
Fem un flanqueig en progressiu ascens entre el bosc cap a l’encontre amb el torrent de Gorgutes (1.950 m), buscant el pas més favorable a l’altra banda. Sortim del bosc i remuntem una valleta secundària per lloms amples. Arribem a un gran plateau (2.200 m) on descobrim l’estampa alpina del pic de Sacrotz (2.676 m) i la resta de cims dels voltants. Canviem el rumb cap al NW i fixem com a referència l’arrodonit turonet de Gorgutes(2.360 m). En aquest punt gaudim del tram més favorable de l’ascensió. Just al damunt de l’esmentat turó trobem un altre gran plateau, amb l’ivó de Gorgutes (2.313 m) completament glaçat a mà esquerra i el port de la Glera (2.364 m) a mà dreta. Acte seguit encadenem les pales que retallen la base de la cresta del pic de Sacrotz. És molt important que ens assegurem del risc d’allaus que podem trobar-hi. Si les condicions són favorables, encadenem unes curtes ziga-zagues fins al peu de la canaleta on canviem esquís i bastons per grampons i piolet (2.520 m), i afrontem una pujada bastant vertical i espectacular fins al cim. De retorn gaudim d’un descens sense complicacions fins a trobar el bosc (2.050 m), el qual salvem amb certes dificultats tot flanquejant cap a l’entrada de la vall de Remuñe.

Aproximació: des de la vila de Benasc ascendim per la carretera que porta fins a l’hospital de Benasc. Estacionem el vehicle al tram final de la carretera que normalment queda tallada per la neu a la confluència amb la vall de Remuñe (1.780 m, cascada).
Horari: 4 h
Desnivell: 900 m
Dificultat: mitjana. No es tracta d’una activitat molt llarga, encara que té dos moments especialment tècnics: a la part baixa un tram de bosc dens, i a la part alta una pala molt dreta i una cresta on és imprescindible l’ús de piolet i grampons.
Època aconsellable: de principis de gener a finals d’abril.
Cartografia: Maladeta-Aneto. Esc. 1:25.000. Editorial Alpina.

TEXT: Sergi Lara

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter