L’esperó del vent

Montsec d'Ares - Serrat de Fontfreda. Vèrtex #229

El serrat de Fontfreda, a mig camí entre la paret de les Bagasses i els puntals d’Àger, queda sovint fora del circuit de les zones més visitades a causa de la seva relativa llarga aproximació; és el cas de la via Esperó del vent. Les cordades disposades a renunciar a la comoditat d’un accés ràpid gaudiran d’una via vertical i atlètica com si fossin al congost de Mont-rebei i palparan un calcari de molt bona qualitat.

L’APROXIMACIÓ
Deixarem el cotxe a l’àrea de descans de la font de les Bagasses, entre Balaguer i Tremp (PK 70,5 de la C-13). Seguim carretera amunt fins al pont romà, el creuem i pugem cap a la paret seguint uns cables. Un cop arribem a la via de tren la seguim a la nostra dreta. Passem per dins d’un túnel i a la seva sortida a mà dreta hi ha un camí que du a la paret de les Bagasses. Seguim una feixa en diagonal ascendent cap a l’esquerra. Passem pel sector Amanita, una paret vertical ataronjada, i continuem fins a peu de paret. La via es troba a la part dreta (inscripció EV). 1 h. Una altra possibilitat és accedir-hi des d’Àger, pujant per la pista que accedeix als puntals d’Àger i seguint-la fins gairebé el final, on hi ha un revolt pronunciat on deixarem el cotxe. Baixem amb tendència a l’esquerra (rastres de pas i fites) sense perdre gaire altura fins a peu de paret (40 min).

LA VIA
La via comença en una placa tombada que es va fent vertical fins a entrar en un diedre que concentra les dificultats del 1r llarg. El 2n llarg és una curta travessa. Es continua per un mur vertical on cal resseguir una fissureta fins a la 3a reunió, d’on sortim en travessa a la dreta per atacar un mur desplomat. De la 4a reunió sortim en travessa a l’esquerra fins a un díedre fi per després tornar a travessar a la dreta. L’escalada continua amb un diedret i un tram de plaques tombades. Després cal anar a la dreta fins al diedre que condueix a la base d’un gran sostre taronja. D’aquí se segueix per una fissura cap a l’esquerra fins als sostres que barren el pas. En diagonal a l’esquerra i per roca de mala qualitat, però fàcil, s’ateny la 7a reunió. A continuació ataquem un diedre desplomat que continua en una fissura ampla. El darrer tram és menys complicat i culmina en un arbre on muntarem l’última reunió.

EL DESCENS
Des del final de la via pujarem per una feixa cap a l’esquerra fins a un coll. Després seguirem la carena a l’E cap al cim de la paret de les Bagasses, on seguirem el descens habitual d’aquesta paret. Seguim el corriol, passant per les cadenes, fins a la instal·lació d’un ràpel (55 m). Llavors continuem avall fins a la carretera, progressant per una corda amb nusos (2 h). Si hem accedit a la paret des d’Àger, quan arribem al coll seguirem la carena cimera a l’W fins a una canal que ens permetrà baixar a la pista forestal. La seguirem fins al cotxe (1 h).

1a ascensió: J. Tomás i E. Promio, el maig de 1983.
Dificultat: 6b (6a obligat)
Longitud: 305 m
Horari: 6 h
Orientació: sud
Cartografia: Montsec d’Ares. Esc. 1:20.000. La Comarcal Publishers.
Material: cintes exprés, friends (aliens fins al Camalot núm. 3), tascons i bagues per a savines i ponts de roca (s’han d’equipar).

TEXT I RESSENYA: Jordi Cateura i Albert Macau