Forcanada, l’eterna seductora

Val d'Aran - Malh des Pois. Vèrtex #225

“Bicorne i amenaçadora, la Forcanada es dreça a pic, sense que es vegi per on pot ser atacada. Té realment l’aspecte d’una fortalesa que es vol defensar.” Són paraules escrites pel pirineista Alfred Tonnellé. L’estiu de 1858 uns guies de Luishon i ell van conquerir el Malh des Pois, més conegut com a Forcanada. Malauradament, el jove il·lustrat francès tornà malalt del seu periple pirinenc i morí poc temps després per culpa d’una febre tifoide. L’itinerari que presentem segueix els passos d’aquell grup intrèpid per la via més “fàcil” d’aquesta difícil muntanya.

L’ITINERARI
El recorregut s’inicia a la pleta d’Horno (1.455 m) en direcció S per la vall del riu Nère. L’aigua no la veiem, ja que és subterrània i veurà la llum en el Uelh d’Horno, al costat d’on havíem aparcat. El camí s’obre pas entre vegetació baixa i pedregams, tomba al SW i assoleix l’estany d’Eth Hòro (2.057 m), topònim referent a l’or que s’havia buscat en aquesta vall. El substrat de la zona és càrstic i el bell estanyol té un curiós xuclador per on s’escola tota l’aigua del riu.

Esperonats pels xiulets de les nombroses marmotes que habiten a la vall, remuntem al SW el curs del riu. A una altitud de 2.450 m ens trobarem pràcticament tancats al final de la vall. Seguim un corriol ben fressat a la dreta fins que albirem uns altres estanyets. El camí es dirigeix cap al coll d’Alfred, però nosaltres ens desviarem a la dreta entre uns grans blocs fins a trobar un llom herbat pel qual pujarem al peu de la tartera de la Forcanada. Sobre els 2.700 m ens trobem encarats als dos cims que formen aquesta muntanya. Hem d’anar a buscar a la nostra esquerra el collet S per un corriol fressat que remunta amb ziga-zagues la tartera. Ens abocarem així per primer cop al vertiginós vessant obac de la Forcanada, ja que aquesta bretxa és el punt de sortida de la canal NW de la muntanya. No haurem de travessar el coll, sinó flanquejar una mica i enfilar-nos al cim S de la Forcanada (2.872 m). Cal anar-hi molt amb compte perquè la roca és descomposta i el perill, evident. Hi ha unes anelles fixades a la paret que ens poden servir d’assegurança. Fet el primer cim, baixem a l’enforcadura i continuem per l’evident i delicat itinerari fins al nostre objectiu principal, el cim N de la Forcanada(2.881 m).

El descens el farem pel mateix itinerari. Cal estar molt concentrats, sobretot en desgrimpar el cim S, on hi ha un parell de ràpels instal·lats que poden proporcionar més seguretat a la baixada.

Punt de partida: pleta d’Horno. Hi arribem per una pista que parteix de la ctra. N-230 (PK 158), ben a prop de la boca N del túnel de Vielha.
Desnivell: 1.400 m
Horari: 10-12 h entre anar i tornar.
Dificultat: alta pel desnivell i la llargada de l’excursió i per la grimpada final (II+) sobre roca descomposta.
Cartografia: Val d’Aran. Esc. 1:40.000. Ed. Alpina.

TEXT I FOTOGRAFIES : Antoni Pardinilla i Xavier Maduell