El mirador del llac

Pallars Jussà - Muntanya de Sant Corneli. Vèrtex #234

Sant Corneli és una d’aquelles muntanyes que, a mig camí dels Pirineus, queden relegades al simple gaudi visual. Ofereix, però, una excursió completa, de grans contrastos i sobretot magnífiques panoràmiques. Amb el pantà de Sant Antoni als nostres peus, albirarem al nord els Pirineus; al sud, tota la conca de Tremp fins al port de Comiols i el Montsec tancant l’horitzó.

L’ITINERARI
Iniciem l’excursió a Aramunt, on prenem la pista en direcció sud cap a la muntanya de Sant Corneli. Passem de llarg la font de la O i seguim fins a trobar el corriol senyalitzat que ens menarà cap al cim. Aquest corriol, molt ben traçat, s’enfila en llargues diagonals entre un bosc de pi i boix primer, i alzina a mesura que ens enlairem vers el sud-oest. En guanyar altura el paisatge s’engrandeix. El pantà de Sant Antoni, cada vegada més avall, va prenent forma. En poc menys d’una hora finalitza el bosc. En aquest punt trobarem un llarg prat amb restes de trinxeres de la Guerra Civil. Ens trobem al mig de la línia de tir del front del Pallars de l’exèrcit nacional, que va travessar els dos Pallars de nord a sud durant vuit mesos. Una darrera pujada ens deixa dalt del cim (1.354 m), prou arrodonit i amb una petita església. La vista impressiona. Certament, aquest punt devia ser un objectiu estratègic clau per controlar visualment una gran extensió de territori.

Continuem en la mateixa direcció de l’ascens per baixar per la carena en un paisatge ben diferent: matoll sec mediterrani, sense cap arbre per fer-nos ombra en un terreny dur, sec i pedregós. En arribar a un primer coll, el corriol esdevé pista, que seguirem fins al final de la carena, on les parets imponents del massís de Montagut ens barren el pas. Som a les collades de Baix. Prenem un corriol que pel vessant N ens baixarà al fons de l’àmplia vall emmurallada a l’altre cantó per les parets de Pessonada. En arribar a la vall tenim dues opcions: continuar per un corriol fins a Aramunt (que ens permetrà visitar les trinxeres de Vilanoveta) o bé seguir un itinerari més curt, però molt més entretingut, que baixa pel riu, pràcticament sempre sec i amb algun tram encaixonat i singular. Després d’una hora de descens pel llit del riu tornarem a ser a Aramunt. Abans de marxar val la pena visitar Aramunt Vell, abandonat encara no fa ni mig segle, on encara es respira la història d’un poble que fins no fa gaire era ple de vida.

Accés al punt de partida: des de la Pobla de Segur enfilarem la carretera local LV-5182 fins a Aramunt.
Desnivell: 800 m
Horari: 4 h
Dificultat: mitjana
Cartografia: Serra de Boumort (2 mapes). Esc. 1:20.000. Ed. Piolet.

TEXT: Montserrat Aurora

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter