El descens més oriental

Vallespir - Cascades de Bassós. Vèrtex #243

Al nord del massís de les Salines, el pic de Fontfreda llança les aigües de la pluja en direcció al riu Tec. Parlem del còrrec de la Noguereda, que abans de la desembocadura salta sobre Ceret per formar les cascades de Bassós. Es tracta d’un barranc curt però entretingut; probablement, el descens aquàtic més oriental de tot el Pirineu.

L’ACCÉS, EL DESCENS I EL RETORN
Des de la Jonquera passem la frontera per l’AP-7. Abans del Voló ens desviem a l’esquerra cap a Morellàs i Ceret. Arribats a Ceret, creuem el pont sobre el Tec (tenim a l’esquerra el magnífic pont del Diable) i passem dues rotondes cap al centre del poble. A l’av. Marechal Foch, just abans de la tercera rotonda, girem a la dreta (font del c. de l’Amor) i passem el parc de bombers i la gendarmeria. Seguim la indicació “Fontfrède – les Illas” per uns carrerons i una carretera estreta que s’allunya del poble. Aparquem al primer revolt important, des d’on s’observa el barranc des de dalt. Caminem carretera amunt durant 100 m, enfilem a l’esquerra un sender fins a un rec provinent del barranc i baixem per un altre sender al riu (20 min). Si disposem de dos vehicles,
n’estacionarem un al revolt mencionat (serà el cotxe de recollida) i l’altre 1,5 km carretera amunt, al mas Boer. Des del mas, un sender poc fressat (marques taronges) mena al riu en 5 minuts.

El barranc de Bassós, anomenat Baoussous als mapes francesos, té una primera part que és una excursió aquàtica de petits salts, tobogans i ressalts desgrimpables sense cordes. A la meitat hi ha un ràpel de 14 m seguit d’un salt de 5 m i un ràpel curt que ens diposita en un forat (alerta, tot i que amb un cabal normal no representa cap perill i és fàcil sortirne). El tram final és el més espectacular: una seqüència de 3 ràpels en un ambient vertical i engorjat. 2 h.

Per al retorn, des de l’última cascada anirem a buscar el camí del marge dret. El seguim uns 100 m fins que creua el riu a l’esquerra. Enfilem un camí (senyals vermells) fins a la carretera, uns 100 m més avall del revolt on havíem deixat el cotxe. 20 min. Haurem resseguit un interessant però petit barranc que es pot combinar amb altres del Vallespir com el gorg de les Anelles o les gorges de Mas Calsan.

Longitud: 800 m
Desnivell: 120 m
Roca: gneis, que en contacte amb l’aigua es torna molt relliscós.
Dificultat: baixa, però la part final pot ser delicada amb cabal abundant.
Equipament: espits, parabolts i segellaments químics.
Material: 40 m de corda semiestàtica. Les regulacions del Consell General del Pirineu Oriental obliguen a afegir-hi una corda auxiliar i dos bloquejadors.
Època ideal: inici de la primavera, sobretot pel cabal d’aigua. A l’estiu pot ser que hi corri aigua encara.
Regulació: es prohibeix el descens d’aquest barranc de finals de setembre a mitjan març. Consulteu-ne la normativa a www.descente-canyon.com.
Bibliografia, cartografia i Internet:
•Eduardo Gómez. Pirineo Oriental (I). Autoedició, 2000
•David Fajula. “Barrancs al Vallespir. Esclat de roca i aigua”. Vèrtex, núm. 183 (2002), p. 54-57
Céret. Amélie les Bains. 2449 OT. Escala 1:25.000. IGN francès
www.descente-canyon.com

TEXT, RESSENYA I FOTOGRAFIA: Xavi Zapater i Bernat Gasca