Cascada “Fluide Glacial”

Circ de Gavarnia - Pirineu Francès. Vèrtex #216

No sé com va començar, però el cert és que amb els amics sempre hem definit el circ de Gavarnia com la universitat del gel pirenaic. Murs de gel llargs i força drets, reunions en el glaç… converteixen la seva escalada en una activitat amb un bon grau de compromís. Malgrat tot, hi ha una cascada just al centre de la paret del primer graó, que, gràcies al seu equipament a la roca, permet reduir aquest compromís i gaudir d’una manera més relaxada de l’escalada en aquest impressionant mur glaçat.

APROXIMACIÓ
Passem el poble de Gavarnia en direcció al circ i creuem el pont que passa el riu. Poc després deixem el cotxe aprofitant com a pàrquing la terrassa del restaurant d’estiu. Continuem a peu pel camí, utilitzat també com a pista d’esquí de fons, fins a l’Hôtel du Cirque. D’aquí anem directes al centre de la paret seguint la traça normalment oberta a la neu (1.30 h).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA
Comencem a la dreta del mur de glaç per anar a trobar una reunió a la roca per sota de la columna vertical del 2n llarg. Flanquegem a l’esquerra per sota de la columna i la voregem fins a la paret de roca de la seva esquerra. Si s’escala la columna del 2n llarg, la dificultat de la via puja fins a grau 5. En un altre llarg s’arriba a la primera gran lleixa nevada. Un llarg dret seguit d’un altre, méstranquil, porta fins a la segona gran lleixa nevada. En funció de les condicions, l’horari, etc., es pot triar entre diferents opcions per superar els 2 darrers llargs. Normalment se surt per la cascada de l’esquerra de les dues de paral·leles que hi ha just a sobre. Si es vol fer una sortida més relaxada, es pot flanquejar a la dreta per la gran vira i remuntar el gran mur de gel blau, menys dret. Aquesta opció resta elegància a la via.

DESCENS
Tot i que es pot rapelar per les reunions a la roca, el més aconsellable és anar a buscar una línia de ràpels equipats amb parabolts, situada netament a l’esquerra de la sortida de la via, entre aquesta i la cascada Freezante. Aquests ràpels baixen per una mena d’esperonet de roca, sense seguir cap via d’escalada. Per trobar el 1r ràpel cal anar a buscar un gran bloc molt característic, situat al fil mateix de la paret (atenció en el flanqueig per la pala de neu fins al gran bloc).

1a ascensió: D. Julien, F. Thomas i M. Boulang (1.3.1978).
Dificultat: IV/4+, 300 m
Material: 6 a 10 cargols de glaç i el material glacial habitual.
Època aconsellable: de gener a finals de març.

TEXT: Rafa Vadillo

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter