Cara nord del Medacorba

Vall de Solcem. Vèrtex #208

Corren temps de dificultat còmoda. Gel vertical i de qualitat. Només cal esperar el moment òptim. L’esforç i la satisfacció han de ser immediats. Les pàgines web ens fan somniar. Els itineraris de gel són al nostre abast des de casa. Cliquem, veiem condicions i sortim a escalar. Però hi ha recorreguts que, de moment, queden fora de la xarxa. Un d’ells el trobem al Medacorba, que s’aixeca altiu i amagat en l’encreuament de les fronteres que separen Catalunya, l’Arièja i Andorra, a les entranyes del Pirineu més salvatge. La seva cara N ens ofereix un itinerari d’amplada, exquisit, sense gaires dificultats però sostingut, que no defraudarà els pirineistes més clàssics.

L’ITINERARI
Paret de neu molt similar a la cara nord del Taillon. L’ambient és obert i amb sensació de buit. L’itinerari segueix una línia que, partint de la vertical del cim, puja obliqua a la dreta i supera algunes barres rocoses per després seguir una depressió més fàcil a la dreta de dos marcats esperons que baixen del cim. Es tracta d’una de les parets de neu més maques del Pirineu.

DESCENS
Per l’esmolada aresta W anem sense dificultat fins al coll de Medacorba i per pendents fàcils retornem a l’estany de Medacorba.

Accés al punt de partida: des d’Acs arribem a Vic-de-Sòç i seguim fins al poblet de Marc, on prenem la pista de la presa de Solcem fins on ens ho permeti la neu. Després seguim a peu fins a l’estany de Medacorba i d’aquí a la base de la paret (2.450 m). Cal calcular almenys 1:30 h depenent de la innivació. Per Andorra ens estalviem molta carretera, però l’aproximació és més llarga. El punt d’inici és la coma del Forat, a la part superior de l’estació d’esquí d’Arcalís, des d’on seguim a peu fins al coll de Rat i baixem a la vall de Solcem sense perdre massa altitud fins a la base de la paret. Afegiu 1:30 h a l’itinerari anterior.
Desnivell: 450 m
Dificultat: pendent de neu sostingut entre els 45º i 55º d’inclinació. Segons les condicions podem trobar algun tram mixt (3/4) a la part inferior.
Època aconsellable: finals d’hivern i primavera. Les condicions ideals serien: força neu ben assentada a la paret i aproximació amb neu per sobre dels 2.000 o 2.200 m.
Material: àncores de neu, bagues i petit joc de tascons i friends.
Cartografia: Vicdessos 2148 OT. Esc. 1:25.000. IGN francès.

TEXT: Alfons Valls

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter