Canals del Cap Deth Malh

Vall d'Aran - Vall de Toran. Vèrtex #215

A l’hivern i a la primavera, la paret SW de la cresta de Crabèra destaca per les seves blanques canals, encaixades entre esperons rocosos. Entre els tucs de Canejan i Blanc hi ha els 3 corredors del Cap deth Malh, un cim ideal per a l’alpinisme de dificultat mitjana, però d’alta exigència física i un cert compromís. La canal Era Trauèssa, fàcil però llarga, és molt bella en la seva part superior. La Bessona és la que té una inclinació més forta i mantinguda, amb trams veritablement antològics. Per últim, la canal Lex és la línia més estètica i presenta una estreta goulotte gelada que arrodoneix l’itinerari.

APROXIMACIÓ
Des del refugi d’Era Honeria pel GR-211 fins a Es Grauèrs. Remuntem dos terços de la pala nevada de la coma d’Arbe fins a la cota 2.000. Darrere un esperó apareix la canal Era Trauèssa. A la dreta, cap a la cota 2.100, neixen els altres 2 corredors.

ERA TRAUÈSSA
La canal sembla tallada al principi, però gira a la dreta i s’estreny. Arribats a un collet, observem que la canal de la 2a part del recorregut queda a la dreta, separada per 2 corredors sense continuïtat. Flanquegem cap al 1r corredor (55º), l’ascendim i a la dreta enllacem la llarga canal de sortida. Des de la cresta anem a l’E cap al tuc Blanc. Un ressalt final requereix un pas esposat de III-. També es pot flanquejar per la pala de la cara N (delicat).

BESSONA
El corredor es va estrenyent i empinant (60º). Hi ha bons llocs d’assegurança a la paret de la dreta. A la part alta girem a la dreta per una goulotte (70º-75º) i remuntem els pendents finals amb ressalts glaçats (60º-65º). Des de la carena anem a l’E cap al tuc Blanc.

LEX
Recorregut evident durant els 2 primers terços. A la part alta ens desplacem una mica a la dreta per agafar una estreta goulotte poc visible (atenció: no hem de flanquejar fins a una curta canal a uns 50 m a la dreta). Per entrar-hi, a vegades cal superar un mur de gel curt però vertical (80º/85º). Després, un llarg de 60º/65º dóna a la pala de neu de sortida. Si la goulotte no està formada, caldrà escalar les parets de la dreta (IIIº-IVº en mixt descompost). Des de la carena anem a l’E cap al tuc Blanc.

DESCENS
Baixem per les rampes de l’E del tuc Blanc fins al port d’Arbe. Flanquegem per la drecera explicada en el descens de la cresta de Crabèra (vegeu pàg. 38) si la neu és dura, però mai si aquesta no presenta les millors condicions (perill d’allaus). En aquest cas, des del port d’Arbe ens situem a la sortida de l’estany més gran i baixem cap a l’esquerra(SE). Uns 50 m per sota de l’estany tornem a la dreta (W) i baixem per una canal fins a una zona amb menys pendent, des d’on flanquegem immediatament a la dreta per entrar a la coma d’Arbe (NW). A partir d’aquí el camí és evident i enllaça amb l’itinerari d’aproximació.

1a ascensió: Era Trauèssa: M. Timoneda i J. Llanes, 2006. Bessona: M. T. i J. L., 1997.
Lex: P. Boya i J. L., 1987.
Horaris: molt variables segons les condicions de la neu.
Aproximació: 2.30-4 h. Canal: 3-5 h.
Descens: 3-4 h.
Desnivell: 1.640 m (500 m de canal)
Dificultat: Era Trauèssa: BD+. Bessona: MD-. Lex: D-.
Material aconsellat: bagues, àncores de neu, cargols de gel i fissurers variats.
Bibliografia: TIMONEDA M. i LLANES, J. Muntanyes de Canejan. Val de Toran. Cossetània. Valls, 2007.

TEXT: Montserrat Timoneda i Jaume Llanes