Aresta idíl·lica

Agulla dels Tres Ponts - Alt Urgell. Vèrtex #211

L’agulla dels Tres Ponts es troba a la serra de Sant Honorat, i deu el nom a la seva forma d’un enorme trípode recolzat a la cinglera S de Sant Honorat. La via Aresta idíl·lica hi puja sobre un conglomerat no pas excel·lent, però ben equipat. A més, té un extraordinari al·licient a l’hora del descens, amb un dels ràpels més singulars de Catalunya: 30 dels seus 50 m els farem suspesos en la bisectriu de la triple arcada natural.

L’ACCÉS
a) després d’Oliana prenem la ctra. LV-5118 a Peramola. Uns 2 km abans del poble, un trencall a mà dreta ens du a l’hostal del Boix; des de darrere d’aquest prenem un camí pel torrent de Fontviva que deixa a l’esquerra el camí de la roca del Corb. A prop de Fontviva (indicador, 10 min) pugem per un camí a la dreta fins a una cruïlla amb indicador metàl·lic (30 min). Agafem el trencall de l’esquerra cap al coll de Mu. El camí passa per sota l’agulla dels Tres Ponts (50 min); b) des de Peramola agafem la ctra. de Cortiuda, que a 1 km fa un revolt sobtat a l’esquerra, on prenem una pista al N que revolta la roca del Corb. La seguim uns 3 km i prenem un trencall a la dreta, poc visible però identificat per una franja rocallosa. 50 m abans d’una masia neix una ctra. (4×4) que acaba al SW del coll de Mu. Remuntem una rampa que ens deixa gairebé al coll de Mu (5 min) i seguim un bonic camí (pal de ferro i cadena al principi) fins a peu de via (15 min).

L’ITINERARI
Després de superar un petit sòcol abastarem les primeres assegurances, superarem un lleuger desplom seguit d’un curt passatge en lliure sobre preses petites (Vº) i arribarem a una reunió. La resta del pedestal no presenta cap problema, tret de l’atenció que cal prestar a la roca. La 2a part de l’aresta segueix una fissura molt evident. Abastem l’inici de la fissura per la dreta de la reunió (Vº). La fissura, vertical però amb bona presa (Vº, 2 claus), ateny una línia de parabolts en una zona desplomada. Del darrer parabolt sortim en lliure a l’esquerra fins a un espit poc visible (Vº) i desfem el flanqueig fins a la reunió. La resta no presenta cap complicació remarcable, llevat d’un curt passatge descompost per accedir al cim.

EL DESCENS
Pel N amb 2 ràpels (15+50 m) que accedeixen a una incòmoda canal i al peu de via després d’algun ràpel des dels arbres de la canal.

1a asc.: L. Garcia, D. Hita, E.G. Palma i A.G. Picazo, el març de 2001.
Dificultat: D+ (màx. obl. Vº/Ae)
Roca: conglomerat de còdols grossos amb ciment d’una qualitat semblant o una mica inferior a Sant Llorenç del Munt.
Orientació: SW
Recorregut: 165 m
Horari: 2-3 h
Material: via equipada amb parabolts i alguns espits i claus. Porteu 2 cordes de 55 m, 1 estrep i, opcionalment, algun fissurer petit o microfriend per al 5è llarg.
Bibliografia i cartografia:
• PICAZO, A.G. Viaje descriptivo pasional a los fantásticos escenarios rocosos del Pirineo (I). Autoedició, 2003.
• Ressenya publicada al núm. 184 (2002) de VÈRTEX.
Peramola. 291-3. Esc. 1:25.000. IGN, 2001.

TEXT: Miquel Pérez

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter