A cavall de Benasc i Barravés

Ribagorça - Pics de Vallhivierna. Vèrtex #237

A l’extrem meridional del massís de la Maladeta, entre les valls de Benasc i Barravés, destaca una mola de calcari i esquist formada pels cims de Vallhivierna (3.056 m) i Culebres (3.051 m). L’ascensió des de l’embassament de Llauset ens mostra l’orografia d’unes valls que en temps immemorials havien estat cobertes pel gel. Un cop al seu capdamunt rebrem l’impacte culminant: la visió del cim més alt de la serralada pirinenca.

L’ITINERARI
Des de l’aparcament de Llauset agafarem el GR-11 que voreja el pantà pel nord. Poc després d’haver passat una palanca, el GR enfila un trencall a la dreta que visita la cabana de Botornás i tot seguit l’estany del mateix nom. Seguirem el rierol que l’alimenta fins a un desviament on abandonarem el GR-11 per dirigir-nos cap a l’oest. Passem per la dreta d’uns estanys i, arribats a la cota 2.700, tindrem dues opcions: continuar en direcció oest vers l’estany Gelat per després agafar l’aresta nord que ens porta a l’aresta cimera, o bé continuar per la nostra esquerra tot pujant per un pendent evident. Un cop assolida l’aresta cimera només cal resseguir-la fins al cim del Vallhivierna (3.056 m). Des d’aquí podem contemplar tot el vessant sud del massís de la Maladeta. Continuarem el camí fent un petit descens fins a trobar el pas de cavall. És el tram més delicat de l’itinerari: 30 metres que ens obliguen a utilitzar les mans i la concentració (màxim IIº). Un cop superat aquest passatge, ens plantarem al cim de la tuca de les Culebres(3.051 m). Iniciem el descens tot desgrimpant per una aresta que té un camí poc definit en el seu últim tram. Arribarem així a la collada de Llauset, des d’on només resta davallar per la vall del mateix nom, en direcció est, fins al punt de partida.

1a ascensió: Barnes, Packe i el guia Barrau el juliol de 1864.
Desnivell: 856 m
Horari: 3.30 h de pujada i 2 h de baixada
Cartografia: La Ribagorça. Esc. 1:25.000. Ed. Alpina.
Accés al punt de partida: al PK 143 de la ctra. N-230 (entre Vilaller i el túnel de Vielha) ens desviem cap al poble d’Aneto. Un cop a Aneto, la carretera es converteix en una pista asfaltada que seguirem durant 10 km fins a l’embassament de Llauset.

TEXT I FOTOGRAFIA: Albert Piqué i Badia