Ton Massagué: “No anar als estatals com a selecció és un gest simbòlic i polític. Esportivament no hem vetat ningú”


Ton Massagué (Barcelona, 1969) va iniciar-se al món de l’excursionisme al Club Excursionista Pirenaic i, posteriorment, va passar a formar part del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i de la Unió Excursionista de Vic, que és el seu club des que va establir-se a Seva (Osona). Va començar a fer esport activament als 18 anys i de seguida es va orientar cap a l’esquí de muntanya, disciplina on s’ha desenvolupat des dels punts de vista lúdic, competitiu, tècnic i organitzatiu. A partir d’aquesta experiència, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va confiar en ell com a director tècnic esportiu a mitjan 2017. És el moment de fer balanç dels primers mesos en el càrrec.

Com va sorgir la possibilitat d’esdevenir director tècnic esportiu de la FEEC?
Fa tres anys, l’Oriol Montero, que portava el comitè d’esquí de muntanya, em va proposar de col·laborar-hi. Després d’un any de traspàs i treball conjunt, vaig assumir el comitè. Jo crec que la feina que es va fer durant aquell temps va ser prou bona i, amb vista a les últimes eleccions, el juny de l’any passat, el president de la FEEC, Jordi Merino, em va proposar exercir aquest càrrec. Va ser així de fàcil.

Afrontar un repte així deu ser molt il·lusionant…
Fa il·lusió i, a la vegada, fa por. Perquè passes d’un àmbit que coneixes molt bé, com és l’esquí de muntanya, a tocar-ne d’altres que no domines tant. Tot i que l’estructura esportiva és la mateixa, cada col·lectiu té les seves particularitats i he d’anar-me adequant a aquesta falta d’experiència inicial.

Com estan anant aquests primers mesos d’activitat?
Aquest mig any ha estat molt frenètic perquè he volgut conèixer tothom: tots els comitès, tots els seleccionadors i tots els centres de tecnificació, que depenen de l’àrea tècnica esportiva. Això m’ha ocupat molt de temps i ara, a poc a poc, intento encaixar les peces i seguir una mateixa línia amb tot. Pretenc que no hi hagi diferències entre les diferents seleccions i comitès, malgrat que sóc conscient que no es pot ser homogeni al 100%. Tots ells tenen les seves particularitats.

Les disciplines d’hivern ja estan en plena ebullició, especialment la selecció de raquetes de neu, que a principis de març disputa l’europeu de Guils de Cerdanya. Com hi arribarà l’equip?
L’equip hi arriba molt bé. El Just Sociats ha fet una bona selecció i aquesta temporada ja hem aconseguit bons resultats, tant a La Ciaspolada com, més recentment, a l’Allgäu Vertical, a Alemanya.

Com està anant l’organització d’aquest europeu, tenint present que la competició es disputarà de manera paral·lela al mundial dels Picos d’Europa?
El que hem fet com a FEEC és posar a disposició de la nova federació internacional de raquetes (ISSF) una prova de la Copa Catalana per a fer l’europeu. Es tracta de la Guils Fontanera, organitzada per La Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà que, amb el nostre suport, està fent una organització perfecta. El fet que coincideixi amb el mundial és una aposta de la FEEC per fer valdre aquesta nova federació.

La participació serà destacada?
S’ha contactat amb els principals corredors europeus perquè hi participin. Ja estem notant el xup-xup de la gent que està interessada amb les inscripcions. També s’ha de tenir en compte que la competició també serà campionat de Catalunya i puntuable per a la Copa Catalana de raquetes de neu, per aprofitar tota la infraestructura. Ajuntant els esdeveniments pensem que podrem tenir encara més participació.

Aquest any s’ha decidit no participar com a selecció en els campionats d’Espanya ni de curses per muntanya, ni d’escalada, ni d’esquí de muntanya. Quina valoració fas de la mesura?
Hem renunciat a córrer els campionats i les Copes d’Espanya però els esportistes hi estan anant pel seu compte. En les competicions que s’han fet fins ara, els resultats dels catalans han estat espectaculars. A Espanya no ho han entès però aquí sí. És un gest simbòlic i polític, ja que la FEEC esportivament no ha vetat ningú. Els esportistes hi han pogut anar amb el seu espònsor o entitat sense cap mena de problema i els resultats allà hi són.

Tot i això, fa uns dies en Joan Reyné es va queixar per Twitter que la selecció espanyola d’esquí de muntanya no el durà a l’europeu per manca de pressupost…
Sí, i també hi ha d’altres corredors afectats que no ho han fet públic de manera tan explícita. Són esportistes que entrenen molt dur i que sempre han estat disposats a col·laborar quan han estat convocats per la selecció espanyola. És molt injust el tracte que ara se’ls dóna. Ja he traspassat formalment la meva queixa a la FEDME (federació espanyola).

Un dels grans avantatges de no participar en els Campionats d’Espanya és que es pot redirigir aquesta part del pressupost a l’activitat internacional?

Allà on podem participar com a FEEC ho fem i ho seguirem fent. En curses de muntanya, a la Copa del Món. I, en esquí de muntanya, en proves internacionals com la Grande Course i altres proves Open de renom. Són bons objectius. La Copa del Món d’esquí de muntanya i els europeus d’enguany són exclusius dels estats reconeguts però els esportistes catalans hi seguiran anant si són convocats.

Com es presenta la temporada de curses per muntanya, ara que pràcticament es disputaran totes les proves de la Copa del Món?
Ara ens hi centrarem més i ja hi haurà una bona participació en la primera prova, a la Xina. Els esportistes estan encantats amb la possibilitat de poder-hi participar com a selecció catalana. Un Top-10 avui en dia en Copa del Món és un molt bon resultat. I l’any passat en vam aconseguir tres.

Com explicaries que els catalans siguem tan punters en les especialitats de muntanya?
Som punters en moltes disciplines. El català sempre ha estat molt predisposat a fer esport i quan hi ha molta gent que en fa, sempre hi ha potencial perquè surti gent bona. En el cas de les curses, tenim un país que és fantàstic per córrer. A tot arreu. Això ha contribuït, afegit a la competitivitat que tenim, al fet que surtin figures com Jan Margarit, Kilian Jornet, Laia Andreu, Núria Picas… i molts darrere que estan fent uns resultats espectaculars, sense estar encara al davant de tot però amb un futur molt prometedor.

Estem parlant d’autèntics ídols…
No podem lluitar contra el futbol però sí que és significatiu que hagi pogut sortir gent tan bona en esports que en dèiem minoritaris. La FEEC va acabar el 2017 amb 42.000 federats i ja no crec que siguem minoritaris. Això va de pujada i cada vegada hi ha més gent corrent i competint.

La part competitiva s’està menjant l’excursionisme tradicional?
No. Són dos vessants perfectament compatibles que han de conviure. Ara no estaríem corrent si abans no haguéssim caminat i fet excursionisme. No és veritat que una pugui desplaçar a l’altra. De fet, ara a la FEEC hi ha la part competitiva, que és la que dirigeixo jo, centrada amb els centres de tecnificació i les seleccions, i la d’excursionisme, que inclou tots els àmbits tradicionals de muntanya: excursionisme, alpinisme, esquí de muntanya, raquetes, marxa nòrdica, barrancs, escalada…

Text / Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes