Els ecosistemes de muntanya de tot el planeta, i especialment els de Catalunya i la península ibèrica, compleixen funcions ecològiques i ens ofereixen serveis ambientals fonamentals per als éssers humans.
Des d’un punt de vista purament naturalístic, les muntanyes de casa nostra presenten una enorme diversitat biològica. Això es deu a que l’altitud representa un canvi molt important en les condicions climàtiques respecte al peu d’una muntanya, similar a com el desplaçament cap a latituds més elevades (apropant-nos al pol Nord) ofereixen condicions diferents. En tots dos casos, els ecosistemes resultants divergeixen molt dels ambients mediterranis als que estem acostumats. El fet que a Catalunya tinguem un gran nombre de serralades importants, destacant en altitud el Prepirineu i el propi Pirineu, confereix a un territori relativament petit una diversitat extraordinària d’hàbitats naturals. Al Pirineu hi trobem ambients que són propis de països bastant més al nord com els països dels Alps (França, Suïssa, Àustria, Itàlia) o fins i tot en alguns casos comparables als ecosistemes de les muntanyes escandinaves. Per tant, les nostres muntanyes són com “illes”, on perviuen espècies pròpies d’ambients més nòrdics, en aquests darrers racons que van conservar les condicions més fredes després de la retirada dels gels en acabar la darrera glaciació (fa 10.000 anys).
Però la mateixa causa de la seva riquesa és el seu taló d’Aquil·les: les espècies i hàbitats alpins de les nostres muntanyes no poden fugir enlloc en cas que es mantingui l’actual procés de canvi climàtic: l’escalfament global està provocant uns impactes als que les espècies que hi viuen no s’hi poden adaptar ni poden fugir-ne perquè, senzillament, no tenen on anar. En els ambients mediterranis, de terres baixes, l’escalfament provoca uns canvis en la vegetació de manera que les espècies més sensibles a la calor es desplacen cap al nord (ja hem sentit a parlar de la idea de plantar vinyes a Dinamarca, per exemple). Però les espècies de les muntanyes no poden desplaçar-se enlloc, perquè estan al límit de la seva àrea de distribució.
A banda dels efectes sobre els ecosistemes, el canvi climàtic està provocant la desaparició de les glaceres dels Pirineus, ja molt minvades respecte del que van arribar a ser. La seva mort seria una tragèdia per als Pirineus, no només perquè les glaceres són un patrimoni natural testimoni de la història, sinó perquè són elements de modelat del paisatge pirinenc. També s’observen canvis en els patrons de precipitacions. A tot el nostre país, s’espera una reducció important de la precipitació total, situant-nos en risc de desertització progressiva, i al mateix temps un augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens climàtics extrems (temporals, inundacions, sequeres, etc.) Tot plegat pot tenir un efecte dramàtic en el nostre territori.
No oblidem que els ecosistemes de muntanya ens ofereixen serveis ambientals essencials per a la nostra vida: generació d’aigua dolça (pluja), creació de sòl fèrtil que després transporta el vent i els rius, depuració de l’aire, pastures, bens de consum directe (fusta, bolets, fruits silvestres, caça i pesca, etc.), però també espais d’esbarjo, esport, educació, inspiració i fins i tot d’oració i transcendència espiritual.
Els excursionistes, els alpinistes, escaladors… els amants de la natura sabem que les nostres muntanyes són part indissoluble del nostre ser, com a individus i com a país. Les apreciem, descobrim, coneixem i defensem.
Per tot això, en el Dia Internacional de les Muntanyes, des de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) estem enormement preocupats pel canvi climàtic, i l’estat de les negociacions a la Cimera del Clima de París 2015. Així, avui, reclamem a les parts reunides a París que assoleixin un acord global que permeti salvar el clima, i de retruc els ecosistemes naturals i la nostra pròpia espècie, dels canvis catastròfics que es veuen venir en cas contrari. I a les administracions públiques (Generalitat, Ajuntaments i Estat) els compromisos polítics, les accions governamentals, els mitjans humans i econòmics necessaris per a dur a terme el canvi de paradigma de desenvolupament, que permeti assolir un nivell de benestar per a tothom sense injustícia social i sense contaminar el planeta Terra, del qual depenem.
Cal salvar el clima. Cal salvar les nostres muntanyes.
Comunicat de l’Àrea de Medi Ambient de la FEEC
Foto / Marc Padrós