Poc més tard de les 10 del matí, la Flama de la Llengua Catalana arribava ahir a l’Abadia de Montserrat acompanyada per una comitiva de centenars d’excursionistes des de Collbató, seguint la tradició que ininterrompudament des del 1970 ret homenatge al català. Enguany, la Federació d’Entitats Excursionsites de Catalunya (FEEC) va delegar la organització d’aquesta festa a les cinc entitats excursionsites i clubs esportius de Reus, que des del mes de desembre es van mobilitzar per preparar la prèvia a l’encesa de la flama.
Acompanyada de senyeres, estelades i grallers, la flama va ser rebuda pel Pare Abat, Josep Maria Soler davant la basílica on, després que se li dediqués la missa amb una assistència multitudinària, es va encendre la llàntia on seguirà cremant la flama fins l’any vinent i es va cantar l’himne dels Segadors. El president de la FEEC, Jordi Merino, va reivindicar la defensa, l’ús i la transmissió de la nostra llengua des de l’excursionisme català durant el seu parlament.
A les 12 es va pujar una sala adjacent al monestir on, primer de tot, els nens de les escoles del Baix Camp van lliurar uns “poemes visuals” per a les escoles de “La Bressola”, de la Catalunya Nord. Seguidament va intervenir l’investigador de la cultura popular del Matarranya, Carles Sancho, l’estudiós de la vida i obra de Pompeu Fabra, Jordi Mir, que va presentar les “Obres Completes” de Pompeu Fabra.
En els actes de renovació de la Flama de la Llengua Catalana també van parlar el filòleg i traductor reusenc, Josep Murgades, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la presidenta de la Unió Excursionista Llançanenca, entitat que s’encarregarà de la 46a renovació de la Flama de la Llengua Catalana l’any vinent. Finalment les interpretacions d’una soprano i la coral “Harmonia reusenca” amb peces com “Rosó”, “El mariner” o el “Cant de la Senyera” van concloure l’acte.
Història de la renovació de la Flama
Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, davant la seva tomba, la seva filla Carola va encendre per primera vegada la Flama. La flama es va portar per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, on s’encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l’atri de l’església. A la llàntia s’hi pot llegir aquesta llegenda: “Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble”.
L’any següent, amb motiu del primer aniversari d’aquell acte, es va acordar que cada any una entitat excursionista organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer. Així, la primera renovació de la Flama va tindre lloc el 1970, i fins als nostres dies.
