“L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Sota aquest lema, la Flama de la Llengua Catalana ha estat renovada aquest diumenge al Monestir de Montserrat per 48a vegada a la història. L’entitat encarregada d’organitzar la festa d’enguany ha estat el Centre Excursionista d’Olot.
Al voltant de les 7 del matí tres autocars han acompanyat la comitiva d’excursionistes des d’Olot fins a Montserrat, on se’ls ha rebut amb la festiva presència de la Penya AOAPIX. La Flama, acompanyada de senyeres, estelades i grallers, ha estat rebuda pel Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, abans de la missa conventual. A mig matí s’ha procedit a la part més commemorativa de l’acte: l’encesa de la Flama a l’atri de la basílica, on cremarà fins l’any vinent.
Abans de dinar, els assistents han pogut gaudir de la conferència “Present i futur de la llengua catalana davant els reptes de la societat digital”, a càrrec de la filòloga Meius Ferrés.
La cerimònia de Renovació de la Flama de la Llengua Catalana ha acabat amb el nomenament del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (CESF), com a entitat renovadora de la Flama 2018. El CESF és una entitat fundada l’11 de setembre de 1971 per un grup de persones emprenedores amants de l’excursionisme, el senderisme, l’alta muntanya… A tall d’anècdota, quan Pompeu Fabra va marxar a l’exili, vivia a Sant Feliu de Codines.
Ramon Regí (president del CE Olot), Jordi Merino (president de la FEEC) i Ramon Puig (president del CESF)
Un programa d’actes al voltant de la Renovació de la Flama
Des del divendres 27 de gener fins al diumenge 19 de febrer, quan el Monestir de Montserrat ha agafat el protagonisme en rebre la Flama, s’han dut a terme quatre caps de setmana d’activitats.
L’últim diumenge de gener es va encendre la Flama al cementiri de Prada de Conflent, on reposen les restes del filòleg català Pompeu Fabra, que morí a la vila el dia de Nadal de l’any 1948 i a qui la FEEC ret homenatge cada any des de 1969. Després de traslladar la Flama a Olot, la mateixa tarda, i encendre el peveter a la Plaça del Rector Ferrer, es realitzaren diferents activitats al voltant de la llengua catalana i l’excursionista a la capital de la Garrotxa, com el concert de Marta Rius dalt del Volcà Montsacopa.
El matí del diumenge 12 de febrer es va pujar la Flama fins al cim del Tossal dels Tres Reis, al País Valencià, on es féu una trobada amb les entitats excursionistes d’arreu dels Països Catalans.
Història de la renovació de la Flama
Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, davant la seva tomba, la seva filla Carola va encendre per primera vegada la Flama. Aquesta es va portar per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, on s’encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l’atri de l’església. A la llàntia s’hi pot llegir aquesta llegenda: “Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble”.
L’any següent, amb motiu del primer aniversari d’aquell acte, es va acordar que cada any una entitat excursionista organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer. Així, la primera renovació de la Flama va tenir lloc el 1970, i fins als nostres dies.
