El passat cap de setmana del 21 i 22 d’abril va tenir lloc a Lisboa (Portugal) la primera reunió de l’any de la Comissió de Muntanya de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA), en la qual va assistir el cap de l’Àrea de Formació de la FEEC, Jordi Magrinyà. La reunió va ser encapçalada per la Federação de Campismo e Montanhismo de Portugal (FCMP) i hi van assistir 11 delegats de 9 països diferents.
Pedro Cuiça, director de formació, va rebre els assistents amb una breu introducció de la seva federació. Peter Farkas, vicepresident de la UIAA, va remarcar la necessitat de la UIAA de reinventar-se amb l’objectiu d’optimitzar els seus recursos limitats i amb l’objectiu d’assegurar la sostenibilitat i eficiència de l’organització.
Formació UIAA i la Mountain Qualification Label
La Comissió va voler emfatitzar que pel que fa a la UIAA Single Pitch Award, l’entrenament per aquest premi s’ha de dur a terme al país on es s’utilitzarà aquest, i que la certificació en concret no dona dret a qui la tingui de formar a nivell global, només al país on la federació l’ha expedit. D’altra banda, alguns guies i instructors traballen en països on no hi ha federació o infraestructura de formació. L’Associació Americana de Guies de Muntanya (AMGA) està treballant en aquests temes i en com es pot desenvolupar i tractar el muntanyisme en aquests països.
Tècnica i seguretat
En aquesta sessió es va parlar de l’ús de diferents nusos per unir cordes en cas de rapelar i de la resistència i estàndards de cintes dinàmiques i cordes de seguretat, que són cada vegada més usades.
També es va comentar el fet que a Internet pot trobar-se material barat que no compleix amb les normatives de seguretat. La Comissió vol expressar la importància d’usar equipament certificat CEN o UIAA, particularment als que s’inicien en l’esport i que desconeixen les seves conseqüències.
Estadístiques d’accidents
Chiaki Aoyama (Japó) novament va presentar el seu treball sobre investigacions en accidents de muntanya. Va explicar una mica la problemàtica del fet que les investigacions es portin a terme per terceres parts, acabant en investigacions poc serioses. A Japó, Chiaki és el responsable de crear un procés d’investigació d’accidents estandarditzat, i és una cosa que hauria de ser aplicat a altres països.
