El mig segle de Vèrtex


Vèrtex, la revista editada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, va complir cinquanta anys el 2016. Mig segle, 269 números i deu directors; centenars de col·laboradors, reportatges, articles i entrevistes. Cinquanta anys i un únic objectiu: servir el col·lectiu de tots els muntanyencs catalans.

Text: Xavier Maduell    

Els orígens

La revista Vèrtex va ser fundada l’any 1966 per Francesc Martínez Massó, president de la llavors anomenada Federación Catalana de Montañismo. Tenia una periodicitat trimestral i era escrita en castellà per imperatius legals. Conduïen la publicació Lluís Dupré com a director i Carles Albesa com a director tècnic, amb Pere Català Roca com a director tècnic adjunt a partir del 1967.

El primer número de Vèrtex, publicat el primer trimestre del 1966, tenia una portada llisa, de color blau, sense foto. Només hi havia imprès el títol de la publicació, el número 1 i el nom de l’organisme editor. L’editorial, firmat per Martínez Massó, parlava de la necessitat que la Federació tingués una revista pròpia, com ja tenien algunes de les seves entitats, per “anar perfeccionant les estructures de l’excursionisme català”. El text del president era precedit per una foto a tota plana, una bucòlica imatge del Cadí, encarada al poema “Elogi de les muntanyes”, de Josep Maria de Sagarra. Aquella era l’única pàgina escrita en català. El costum de començar la publicació amb una poesia va durar molts anys, fins a primers dels 90; per tant, es va mantenir durant la meitat dels 50 anys de vida que té Vèrtex.

Aquell primer número constava de 28 pàgines en blanc i negre. Dos dels articles que presentava exemplificaven la diversitat de continguts que Vèrtex volia cobrir. Des del reportatge de Jordi Pons sobre les seves escalades a les cares nord del Cerví i l’Eiger fins al treball de Pere Català Roca sobre el geògraf i excursionista Francesc Carreras Candi.

El segon número presentava, entre altres, l’interessant reportatge “Projecció de nous refugis de muntanya”, firmat per Alexandre Marcet, del Comitè de Refugis de la Federació. Aquells primers números van divulgar activitats alpinístiques tan remarcables com l’obertura de l’aresta NW de la Cima Grande di Lavaredo (Josep Manuel Anglada i Joan Cerdà) i la travessa integral dels Pirineus amb esquís (Ferran Casanellas, Antoni Villena i Ricard Godia), realitzades totes dues l’any 1966.

Va caldre esperar fins al número 6 (1967) per veure-hi quatre pàgines escrites en català, que en aquella ocasió es van dedicar a la toponímia gràcies a la col·laboració de la revista Serra d’Or. El mitjà de comunicació oficial de la Federació expressava la seva postura en contra de projectes com una urbanització a l’estany de Sant Maurici (editorial del número 8), que no va tirar endavant.

A part de les nombroses fotografies publicades a Vèrtex, Isidre Rodrigo hi aportava alguns dibuixos de gran qualitat. Per part de Carles Albesa, una de les últimes seccions que va iniciar com a director tècnic va ser el “Qüestionari Vèrtex”, en què diferents muntanyencs opinaven sobre qüestions relacionades amb l’excursionisme i la muntanya.

El 1968, Albesa deixa la direcció per motius professionals i el substitueix Alexandre Marcet. El nou director tècnic inicia les seccions “Els nostres presidents”, en què entrevista els presidents de diferents entitats de la Federació, i “Trobades cordials”, amb intervius a muntanyencs tan destacats com Riccardo Cassin. Cada vegada es publiquen més articles en català, com dos de Jordi Mir relacionats amb Fabra: “Pompeu Fabra i l’esperit excursionista” (núm. 11, 1968), en ocasió del centenari del naixement de l’insigne lingüista, i “La Flama de la Llengua Catalana” (núm. 13, 1969).

L’any 1970 arrenca amb la revista íntegra en català. L’editorial d’aquell número 17 parla d’una “nova etapa” que donava resposta a la demanda de l’assemblea d’entitats perquè Vèrtex es publiqués en la nostra llengua. Esdevenia així la primera revista d’una federació esportiva escrita totalment en català durant l’etapa final del franquisme. L’únic detall que hi va faltar, l’accent obert a la primera e, ja es va corregir a la portada del número següent.

El número 19 inaugura la secció “Cròniques alpinístiques”, que serà redactada per Enric Font del 1970 al 1973. Augmenta el nombre de pàgines i de continguts, els quals també s’endinsen en l’espeleologia: Jordi de Mier s’estrena amb reportatges d’exploracions subterrànies. El seguiran altres espeleòlegs com Joan Ullastre, Alícia Masriera, Joaquim Montoriol i Montserrat Ubach.

El 1971 neix una secció de nom curiós, “Santuaris d’utilitat excursionista”, que s’allargarà molts anys (fins al 1995), si bé haurà patit algunes interrupcions. La conduïa Daniel Pi i Tramunt, del Comitè Català de Refugis. L’objectiu inicial de la secció era detallar tots els santuaris i ermitatges que albergaven muntanyencs i més endavant es va ampliar a temples interessants per anar-hi d’excursió.

L’any 1972 la revista passa a ser bimestral. L’editorial del número 25 ho argumenta dient que “fóra convenient tenir un contacte més freqüent amb els nostres llegidors, que d’ençà que publiquem la revista en llengua catalana han augmentat en proporció insospitada, palesant una vegada més la fidelitat de l’excursionisme a la cultura i la parla del nostre poble”.

Els números 24 i 25 de Vèrtex compten amb la firma prestigiosa de dos dels millors escaladors europeus de l’època: els tirolesos Mathias Rebitsch i Reinhold Messner, que escriuen “Triomf i tragèdia al Nanga Parbat” en dues entregues.

Marcet entrevista Martínez Massó arran de la seva reelecció com a president de la Federació l’any 1973. En paraules del president, “ens calen menys entitats i més potents, per al bé de l’excursionisme”. Recomana que Barcelona i altres ciutats catalanes segueixin l’exemple de Sabadell i de Tarragona, que han unificat les seves entitats excursionistes.

Arriba l’any 74 i amb ell una de les expedicions més destacades de la història de l’alpinisme català: l’Annapurna Est de Josep Manuel Anglada, Emili Civís i Jordi Pons, un cim verge que representava la primera ascensió estatal d’un vuit mil. La resta d’expedicionaris van ser Marià Anglada, Enric Benavente, Eduard Blanchard, Manel Martín, Xavier Pérez-Gil i Antoni Villena.

Manuel Punsola substitueix Enric Font a la secció “Actualitat alpinística”. Se n’encarregarà del 1974 al 1977, si bé les cròniques d’alguns números les redactarà Joan Enric Farreny, un jove escalador, biòleg i escriptor que va morir el 1976 al couloir de Gauba. Enric Font també moriria uns anys més tard, el 1982, al Manaslu juntament amb Pere Aymerich.

Fotografia Juan Manuel Borrero

En temps del centenari de l’excursionisme català

Aquell 1976, Vèrtex es fa ressò del centenari de l’excursionisme català i l’any següent l’organisme editor de la publicació recupera el nom de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, una denominació que s’havia adoptat el 1930 i que el franquisme va abolir (abans s’havia anomenat Lliga de Societats Excursionistes, nascuda l’any 1920).

El 1976 reuneix moltes efemèrides. El centenari de la fundació de la primera entitat muntanyenca de l’Estat (l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, precursora del Centre Excursionista de Catalunya) coincideix amb el desè aniversari (50 números) de Vèrtex. El número 50 ve firmat pel director oficial, Lluís Dupré, que menciona les persones que han fet néixer i créixer la revista: Carles Albesa, Alexandre Marcet, el consell de redacció i els col·laboradors més constants. També destaca els dos únics homes que, en paraules seves, “han bregat en els cinquanta números de la revista”: Jaume Ramon i Morros, del qual en parlarem més endavant, i Josep Escartín, autor o inspirador de gairebé tots els editorials i de la pàgina poètica. Dupré constata així que sovint darrere les publicacions hi ha persones que són determinants sense que hi figuri sempre el seu nom.

Un altre que no va signar el seu article va ser Jordi Camprubí, que en aquell assenyalat 1976 va escalar el Makalu, el segon vuit mil català. Ho va fer en representació del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Els manresans solien firmar els reportatges de les seves gestes com a col·lectiu, sense individualitats. Però se sap que l’article del Makalu el va escriure Camprubí, que és qui va fer cim. En aquell mateix número (53) apareix un article del poeta mallorquí Miquel Bota explicant que Walter Bonatti tenia la seva casa d’estiu a Pollença i que va escalar amb la seva esposa el Cavall Bernat de la cala de Sant Vicenç.

Joan Cervera va entrevistar diferents personalitats destacades amb motiu del centenari de l’excursionisme català. Hi van destacar Salvador Espriu i Lluís Maria Xirinacs. L’any 1977 es va celebrar a Reus el IV Congrés Excursionista Català. En van parlar extensament Jaume Ramon i Morros (núm. 60), redactor en cap, i Josep Iglésies (núm. 61), conegut historiador, escriptor i excursionista reusenc.

El 1978 Jordi Lluch pren el relleu de Manuel Punsola en la redacció de l’”Actualitat alpinística” i ho farà fins al 1986. El rigor de Lluch i les ressenyes dibuixades per Manel Rosell doten de qualitat la secció.

En un altre terreny, el dels senders, l’any 1975 s’havia començat a senyalitzar a Tivissa el primer sender de gran recorregut de la Península, el GR-7. El 1979 (núm. 70), el Dr. Enric Aguadé escriu l’article “Inauguració del sender europeu E-4 (GR-4) a Catalunya”.

Aquell mateix any Alexandre Marcet deixa la direcció tècnica de Vèrtex, si bé continuarà col·laborant amb la revista. Per exemple en l’assenyalat número 100 (1984), on Marcet (revista), David Aloy (expedicions) i Jordi Lluch (escalada i alpinisme) fan un repàs històric en els seus camps respectius.

Dos anys abans, el 1982 (núm. 85), la portada de Vèrtex havia incorporat una fotografia en color (ja no l’abandonarà fins a l’actualitat) tot i que la major part de les imatges de l’interior mantenen el blanc i negre. Progressivament anirà disminuint el nombre de pàgines en blanc i negre, però no serà fins al següent mil·lenni (l’any 2001) que la revista s’imprimirà íntegrament en color.

 

Dècades de canvis

Durant la dècada dels 80, alguns alpinistes catalans escriuen pàgines històriques de l’alpinisme mundial. Ens referim especialment a dues escalades que van omplir planes i portades de la revista de la FEEC: la cara sud de l’Annapurna d’Enric Lucas i Nil Bohigas (núm. 102, 1984) i el pilar oest del Bhagirathi III de Joan Tomás, Josep Lluís Moreno, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez: via Estel impossible del 84 (núm. 103, 1985).

L’any 1985 Jaume Ramon i Morros ocupa el càrrec de director tècnic (ja era redactor en cap des del 1970) i ho serà fins al 1997. Prop de trenta són els anys que Ramon i Morros dedicarà a la redacció i direcció de Vèrtex. Va morir l’any 2007, però el seu fill, Jaume de Ramon i Vidal, ens recorda fets de la seva vida i la seva obra: “El meu pare era joier. La seva feina a la FEEC i a la UEC era voluntària, però hi dedicava moltes hores. Es reunien principalment ell i l’Alexandre Marcet i elaboraven la revista. També ho feia a casa. El recordo repassant galerades i fent maquetació. A vegades d’infant l’acompanyava a portar els articles a corregir a casa de Bartomeu Bardagi, que era cantant d’òpera del cor del Liceu”. Jaume de Ramon, que és historiador i també va publicar articles a Vèrtex, ens explica que el seu pare sovint feia servir el pseudònim Guifré del Bastareny. “Sempre va ser fidel a l’excursionisme cultural, però intentava mantenir un equilibri a la revista entre la faceta cultural i l’esportiva”.

Al costat d’articles d’arqueologia, de folklore o d’ermites romàniques s’hi presentaven les noves modalitats d’esports de muntanya com el descens de barrancs, l’escalada esportiva o l’escalada de cascades de gel.

Arriba la primera ascensió catalana a l’Everest: el número 106 (1985) detalla la cronologia completa de l’expedició que va enfilar Òscar Cadiach, Antoni Sors i Carles Vallès al sostre del món, juntament amb els xerpes Ang Karma, Narayan Shrestra i Shambu Tamang. Els alpinistes que completaven l’equip eren Conrad Blanch, Nil Bohigas, Jordi Camprubí, Jordi Canals, Lluís Gómez, Enric Lucas, Jordi Magriñà, Joan Massons, Xavier Pérez-Gil, Antoni Ricart i Miquel Sánchez.

Un dels alpinistes més brillants de tots els temps és Jerzy Kukuczka, que desapareix a la paret sud del Lhotse l’any 1989. Vèrtex (núm. 134) publica una interessant entrevista pòstuma que Agnieszka Metelska va fer a l’escalador polonès abans de trobar el seu destí final.

Al pol oposat de l’alpinisme, l’escalada esportiva creix amb força i el 1990 Barcelona acull l’última prova de la Copa del Món d’aquell any. Una catalana, Anna Ibáñez, va quedar setena a la classificació general de la Copa i en categoria masculina Carles Brascó va ser el dotzè del món i Txema Gómez el setzè. Ho va explicar (núm. 137, 1991) en Guifré del Bastareny; és a dir, el director Ramon i Morros.

En aquells temps els articles eren variats, com diversos eren els col·laboradors més habituals: David Aloy, Francesc Beato, Francesc Mora, Josep de Tera, Joan M. Vives (excursionisme), Joan Quintana, Ramon Roset, Carles Gel (alpinisme), Oriol Guasch, Manel Broch, F. Xavier Gregori (esquí de muntanya), Àlex Batllori (descens de barrancs), Rafael Battestini (medicina de muntanya), etc.

A cavall dels anys 80 i 90 es comencen a consolidar noves activitats esportives relacionades amb el muntanyisme com el parapent, l’esquí extrem i la bicicleta de muntanya, que es veuran reflectides a la publicació.

El 1990 Vèrtex torna a la periodicitat trimestral, però un salt destacable en el seu tiratge situa la revista de la Federació entre les primeres publicacions periòdiques en català pel que fa a la difusió. A les portes del seu 25è aniversari, la revista es comença a enviar a tots els federats (abans només la rebien els qui s’hi subscrivien) i s’assoleix la xifra de deu mil exemplars.

Una de les seccions emblemàtiques de la publicació, “Actualitat alpinística”, havia quedat òrfena uns pocs anys. L’apadrina Josep Baqués, que se n’encarregarà del 1991 al 1997.

En ocasió del cinquantenari del GEDE (el Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia), un grup de sòcies de l’entitat organitza una exposició fotogràfica i una taula rodona sobre l’aportació femenina en el món de l’alpinisme. Rosa M. Miró escriu “La dona i la muntanya” (núm. 141, 1992), en què exposa el debat de la taula rodona, que va congregar M. Antònia Simó, Elisabet Vergés i Magda Nos. Aquesta última havia culminat l’any 1989 el Cho Oyu amb Mònica Verge: la primera ascensió femenina estatal a una muntanya de més de vuit mil metres. Una altra alpinista destacada que havia estat convidada a l’acte, Mercè Macià, no hi va poder assistir perquè va acudir a l’homenatge a Manu Badiola, realitzat el mateix dia. Badiola va morir el 1991 durant el descens del Makalu després d’haver-ne escalat el pilar oest juntament amb Carles Vallès. L’expedició, on també hi va participar Joan Jover, va esdevenir una altra fita històrica de l’alpinisme català malgrat que va acabar llastimosament.

L’any 1997 Jaume Ramon i Morros deixa la direcció de Vèrtex amb la trista coincidència de la mort de Lluís Dupré, el director oficial de la publicació des dels seus orígens i director honorari els darrers dotze anys.

 

La visió dels últims directors, a cavall de dos segles

Xavier Cullell assumeix la direcció de la revista l’any 1997. La revista viu amb ell una renovació de disseny, continguts i seccions. El nombre de pàgines és similar, però n’hi ha moltes més en color. S’hi incorporen alguns col·laboradors de la desapareguda revista d’esports de muntanya Extrem, editada també a Barcelona.

El primer número (162) de la nova època incorpora nous redactors: Enric Faura (secció “Novetats editorials”), Ferran Latorre (“Món alpinístic”) i Armand Ballart (“Vies noves”). Al cap de pocs números, Joan Jover rellevarà Latorre a la secció d’alpinisme i es crearan nous apartats: “Escalada esportiva” (Andreu Calvó), “Descens de barrancs” (Edu Gómez), “Les altres clàssiques” (Pako Sánchez) i “Senders” (Josep Maria Jerez). A més, s’edita un butlletí informatiu de les activitats de la FEEC i les seves entitats.

Cullell inicia els dossiers de zones geogràfiques, que a l’estiu es dediquen als Alps. Es passen a publicar cinc números a l’any en lloc de quatre, ja que un d’aquests és un monogràfic dedicat a un massís català. Aquests números especials han marcat el tarannà de la publicació a finals dels 90 i a inicis del segle actual, ja que s’han publicat ininterrompudament des del 1998 fins al 2013. Xavi Cullell va dirigir els monogràfics de Montserrat (1998), massís del Port (1999) i Prepirineu del Pallars (2000).

La revista va prendre un aire nou. “Jo havia col·laborat a Extrem i havia dirigit les publicacions de la FEDME. Allà, amb un equip excel·lent, vaig aprendre la meva professió tot i que a Vèrtex hi vaig entrar una mica verd”, comenta Cullell. En paraules de l’exdirector, “la nostra il·lusió era fer una revista per a tots. El disseny no era el que més ens importava malgrat que el cuidàvem. Vam posar el focus en l’esport base: garantir continguts de totes les especialitats i dificultats. Crec que aquest va ser l’ingredient que va fer quallar el projecte”.

Pel que a la Federació com a editora de la revista, Cullell apunta que “a la candidatura entrant érem tots amics o coneguts. La confiança que em van atorgar em va deixar fer i desfer, però tampoc tot no van ser flors i violes. L’escull principal era l’econòmic. Crec recordar que només hi havia uns deu mil federats i molt poques pàgines de publicitat, però vam aconseguir incrementar-les. El suport de nous anunciants ens va permetre poder pagar els articles, ja que fins al moment les col·laboracions eren altruistes. Van ser els inicis de la professionalització de Vèrtex”.

A finals del 2000 Xavier Cullell deixa la direcció i a primers del 2001 la pren Enric Faura, que exercirà el càrrec fins al 2007. En aquest període la revista veurà incrementat el nombre de pàgines, incorporarà el llom en l’enquadernació i inclourà les fitxes d’activitat. També en aquesta etapa moren les dues persones que durant més temps havien estat directors tècnics de la publicació: Alexandre Marcet (2003) i Jaume Ramon i Morros (2007).

Faura potencia l’opinió, amb la incorporació dels columnistes Isidor Cònsul i Edu Sallent. Quan aquest segon ho deixa, el substitueix Ferran Latorre. Es mantenen els números especials, dedicats a l’Alta Garrotxa i Albera (2001), Andorra (2002), Alt Urgell i Solsonès (2003), Val d’Aran (2004), Alt Arièja (2006) i Alta Ribagorça (2007).

El monogràfic de l’any 2005 no va ser geogràfic, sinó històric i reflexiu, ja que coincidia amb un número tan rodó com el 200. Va analitzar temes com la sostenibilitat de les activitats de muntanya (Xavier Ariño), les entitats excursionistes (Enric Faura), la nova imatge de la muntanya (Francesc Roma), senders senyalitzats (Miquel Jaumot), himalaisme (Josep Maria Cuenca), escalada i alpinisme (Remi Brescó), obertura de vies (Armand Ballart), escalada esportiva (Pep Boixadós), descens de barrancs (Joan Lluís Haro i Laura Samsó), curses de muntanya (Néstor Bohigas) i valors i espiritualitat (Josep Fatjó).

L’any abans, el 2004, l’expedició d’Òscar Cadiach, Jordi Corominas, Valentí Giró, Manel de la Matta i Jordi Tosas assolia una altra fita històrica de l’alpinisme català: la primera repetició mundial de la via Magic line al K2, el cim del qual era coronat per Corominas en solitari el 16 d’agost. La gesta va anar seguida de la tragèdia: durant el descens, de la Matta va morir als braços de Cadiach a causa d’una peritonitis. Ho va explicar Giró en l’article “Magic line. Llums i ombres al K2” (número 196).

Enric Faura valora l’experiència d’aquells anys: “Vaig agafar la direcció després de l’etapa del Xavi Cullell, l’artífex de la gran transformació de Vèrtex, que va assentar les bases per fer una revista molt més moderna. Des de la redacció vam intentar aprofundir en aquesta línia. Es va potenciar la qualitat de les imatges i sempre s’intentava trobar un equilibri entre les diferents pràctiques de muntanya perquè tothom hi trobés alguna cosa del seu interès. També es va crear un consell de redacció que va funcionar molt bé”.

Les principals seccions fixes es van mantenir, amb canvis en alguns redactors. Faura va compartir “Novetats editorials” amb Francesc Roma, Jover va passar el relleu de “Món alpinístic” a Remi Brescó i Calvó (“Escalada esportiva”) a Fèlix Obradó. La secció “Vies noves” la va continuar portant (i ho continua fent) Armand Ballart, amb les seves ressenyes inconfusibles.

El 2004 la publicació recupera la periodicitat bimestral, que mantindrà fins a l’actualitat i que ja havia viscut entre els anys 1972 i 1989. Enric Faura recorda que “la Junta Directiva del moment va ser molt respectuosa amb la línia editorial de la revista, sense interferències de caire polític, perquè compartia l’objectiu de fer una publicació de qualitat al servei del federat. El millor record ha estat tota la gent que vam conèixer, que em va permetre constatar la força de l’excursionisme i la muntanya a Catalunya i en la vida de moltes persones”.

Jaume Ferrández serà el següent director, del 2008 al 2013. En aquesta època es crea l’Àrea de Comunicació de la FEEC i Ferrández en serà el responsable. Vèrtex té apartat propi al web de la FEEC i s’incrementen les accions de comunicació global, publicitat i patrocini de la Federació. “Em van venir noves responsabilitats. Amb l’equip teníem molt clara la prioritat que suposava Vèrtex i penso que vam assumir les noves tasques sense detriment de la revista”, comenta en Jaume. Els números monogràfics que va dirigir van ser: País Basc (2008), Alt Pallars (2009), País Valencià (2010), Cerdanya (2011), Montsant, Prades i Mestral (2012) i Canàries (2013), que es va enllestir durant l’etapa del següent director, Francesc Vila.

Malauradament cal tornar a parlar d’un accident fatídic a l’Himàlaia patit per un alpinista català: Juanjo Garra mor al Dhaulagiri el maig del 2013 (número 248). Garra era director tècnic de la FEEC i des de llavors els premis a les activitats alpinístiques d’alt nivell que atorga la Federació van lligats al seu nom.

Va ser una època de reconeixements des de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, tal com recorda Jaume Ferrández: “L’any 2010 Vèrtex va rebre el premi a la millor iniciativa editorial i el 2013 el premi a la millor coberta, que va ser una il·lustració. Va significar un reconeixement al consell assessor de la revista, en concret a l’Anna Mongay, autora del dibuix, però també a la resta dels seus membres, que contribuïen a les millores en el disseny i continguts de la revista”.

Hi va haver canvis en els responsables de tres de les quatre seccions fixes: Faura va deixar “Novetats editorials” a Joan Escalé, Brescó (“Món alpinístic”) a Pep Soldevila i Obradó (“Escalada esportiva”) a José Enrique Agustí. Pel que fa a les columnes d’opinió, Ferrández n’augmenta el nombre a quatre: els columnistes són Enric Faura, Dani Brugarolas, Ester Sabadell i Marc Pinsach.

En aquesta etapa moren dos col·laboradors fidels de la revista: l’editor i escriptor Isidor Cònsul (2009), autor de la columna d’opinió “Vent serè”, i el dinamitzador cultural i excursionista Francesc Beato (2010), que havia estat vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya i membre del consell de redacció de Vèrtex.

El 2013 Francesc Vila relleva Jaume Ferrández com a cap de Comunicació de la FEEC i director de Vèrtex. Exercirà el càrrec fins al 2016, l’any del cinquantenari de la revista. El nou director renova el disseny de la publicació l’any 2014 i n’augmenta el nombre de pàgines. En paraules del Francesc, “entre els canvis adoptats destacava la recuperació, adaptada als nous temps, de la portada dels primers números de la revista per donar la idea de commemoració dels 50 anys. Es va aconseguir augmentar el nombre de pàgines fins a cent, cobertes incloses, i ampliar continguts, participació i noves seccions”.

Vila fomenta l’opinió (Eliseu T. Climent s’afegeix al quadre de columnistes) i també l’extensió de les seccions fixes. Aquestes tornen a experimentar canvis en els seus redactors: Judit Baseiria (“Muntanyes de paper”) relleva Escalé, Laura Piferrer (“Estil alpí”) substitueix Soldevila i Marieta Cartró (“Escalada esportiva”) succeeix a Agustí.

En aquesta època, l’entrevista central de cada número retrata personatges tan importants i alhora variats del món de la muntanya com Ferran Latorre, Emili Civís, Jordi Magriñà, Joan Cardona, Núria Picas, Edu Marín o Sam Bié; i del món de la cultura com Josep Maria Espinàs o Jordi Mir.

Com en tota la trajectòria dels òrgans d’expressió de la FEEC, la revista tracta des d’aspectes culturals o històrics fins a temes tècnics o esportius: els reportatges “Pioners de la fotografia de muntanya a Catalunya” (de Ramon Barnadas) i “Els llibres de registre dels cims de les muntanyes” (d’Albert i Òscar Masó) es publiquen al costat d’articles sobre la cursa d’esquí de muntanya del Bassiero o la carrera d’ultraresistència d’Emmona.

Un reportatge d’Armand Ballart sobre l’evolució de les ressenyes d’escalada i un altre de Jaume Ferrández sobre les llibreries de muntanya inicien una sèrie de reportatges retrospectius dedicats al cinquantenari de la publicació.

L’exdirector Francesc Vila apunta un projecte de futur: “Ha quedat pendent el repte més ambiciós, la revista digital, que és una gran oportunitat per a Vèrtex i la FEEC. Tot i haver fet proves per a dispositius mòbils, els canvis s’han d’adaptar al ritme de la nova Àrea de Comunicació i Màrqueting i al conjunt de la Federació”.

A mitjan 2016, Quim P. Casadesús assumeix la direcció de Vèrtex amb el projecte d’eixamplar el ventall de continguts i de seccions. De moment, fins a finals d’any s’han publicat reportatges tan variats com un de Francesc Domènech sobre la relació del món casteller amb la muntanya i un altre d’Anna Carceller sobre l’ús de medicaments i oxigen a l’alta muntanya.

Dos treballs històrics (un de les ascensions catalanes als vuit mils, escrit per Edu Sallent, i un d’Anna Milans sobre les entitats excursionistes centenàries) perllonguen la línia commemorativa dels 50 anys de la revista. És hora de recordar la fulgurant trajectòria alpinística de Nil Bohigas en la trista ocasió de la seva mort. Ho fa Josep Maria Cuenca en el número 267. Tres dones tan significatives en el muntanyisme com Laura Orgué, Araceli Segarra i Edurne Pasaban són entrevistades en tres números consecutius de Vèrtex.

L’editorial del número 268 destaca dos fets històrics per als esports de muntanya. Per una banda, l’elecció de l’escalada esportiva com a disciplina olímpica farà present aquest esport als jocs olímpics de Tòquio del 2020; i d’altra banda, la inclusió de la Federació Internacional d’Esquí de Muntanya com a membre de ple dret del COI pot possibilitar l’entrada de l’esquí de muntanya a l’olimpíada d’hivern de Pequín, l’any 2022.

L’any 2016 es clou amb l’entrevista al primer director de Vèrtex, Carles Albesa, i amb un reportatge retrospectiu sobre els cinc decennis de la publicació.

Vèrtex és avui una revista molt diferent a la de fa mig segle quant a la forma i el contingut, però manté l’essència de voler prestar un servei al col·lectiu dels excursionistes i els practicants catalans d’esports de muntanya.

 

LES ENTREVISTES

Des dels orígens de la publicació, Vèrtex ha entrevistat personalitats destacades del món de la muntanya. En el número 14 (1969), per exemple, Alexandre Marcet entrevista l’eminent Riccardo Cassin. Un altre cèlebre alpinista italià, Walter Bonatti, va conversar amb Miquel Bota l’any 1976 (número 53). L’any següent, Joan Cervera entrevista tres figures del món cultural de la talla de Josep Maria Batista i Roca (número 56), Lluís Maria Xirinacs (núm. 57) i Salvador Espriu (núm. 59). El número 134 (1990) publica una entrevista pòstuma al gran alpinista polonès Jerzy Kukuczka, redactada per Agnieszka Metelska.

Altres alpinistes i escaladors de renom internacional han respost les preguntes de Vèrtex, com Cesare Maestri (entrevistat per Agustí Estruga en el número 172), Chris Bonington (A. Estruga, núm. 182), Tomaz Humar (Estruga, 187), Alberto Iñurrategi (Estruga, 191), Catherine Destivelle (Estruga, 198), François Damilano (Estruga, 204), Edurne Pasaban (Estruga, 212, i Quim P. Casadesús, 268), Christian Ravier (núm. 223), Patrick Gabarrou (Joan Casòliva, 228), Alex Huber (núm. 230), Iker i Eneko Pou (Pep Soldevila, 247), Josep Manuel Anglada (Estruga, 177), Sílvia Vidal (Joan Jover, 181), Oriol Baró (J. Jover, 195), Ramon Julián (núm. 233) i Edu Marín (núm. 265).

Vèrtex ha entrevistat molts més alpinistes i escaladors catalans destacats: històrics com Francesc Estorach (Oriol Dubreuil, 245), Carme Romeu (Estruga, 196), Josep Maria Silva (Estruga, 206), Torras i Nubiola (Josep Fatjó, 216), Joan Cerdà (J. Fatjó, 224), Emili Civís (Òscar i Albert Masó, 251), Genís Roca (núm. 194) o Miquel Lusilla (Josep Maria Cuenca, 246); i altres de més actuals com Òscar Cadiach (Estruga, 231), Jordi Magrinyà (Oriol Sales, 264), Joan Martí del Castillo (J. M. Cuenca, 197), Joan Cardona (núm. 258), Jordi Canals (Josep Llusà, 239), Mònica Verge (Estruga, 243), Xavi Mètal (Estruga, 173), Xavier Robiró (Estruga, 207), Kim Santacatalina (Ricard Darder, 202), Berta Martín (núm. 240), Luis Alfonso (Estruga, 205), Araceli Segarra (Quim P. Casadesús, 267), Ferran Latorre (Pep Soldevila, 261), Ester Sabadell (Estruga, 221), Albert Salvadó (P. Soldevila, 236), Josep Maria Esquirol (P. Soldevila, 215) o Eloi Callado (núm. 199).

Les curses de muntanya, ja siguin a peu o amb esquís, també s’han vist reflectides a la revista, amb entrevistes a alguns dels principals esportistes catalans en aquest camp. Per exemple, Quico Soler (Eliseu T. Climent, 169), Mònica Aguilera (Estruga, 184), Agustí Roc (Jordi Marimon, 186), Kílian Jornet (núm. 217), Mireia Miró (Josep Llusà, 225), Emma Roca (Enric Faura, 249), Núria Picas (Joan Tutusaus, 253) i Laura Orgué (núm. 266).

L’àmbit cultural i editorial ha comptat amb personatges que sovint han treballat des de les entitats excursionistes, com Manuel Cortès (entrevistat per Agustí Estruga en el número 201 de Vèrtex), Josep Milà (Estruga, 188), Joan Pareras (Jaume Ferrández, 203), Josep Maria Sala i Albareda (Estruga, 211), Ramon Ribera-Mariné (Josep Fatjó, 213), Núria Garcia Quera (Estruga, 179), Josep i Joaquim Agustí (núm. 180), Francesc Roma (Enric Faura, 229), Alfons Brosel (Manel Figuera, 238), Joan Cervera (Òscar i Albert Masó, 241), Pep Coll (Josep Llusà, 242), Ramon Quadrada (núm. 248), Josep Maria Espinàs (Francesc Vila, 256), Jordi Mir (núm. 262) i Carles Albesa (núm. 269).

Finalment, importants fotògrafs i periodistes de muntanya han estat entrevistats a la revista. Ens referim a Jaume Altadill (Estruga, 175), Oriol Alamany (Estruga, 209), Sebastián Álvaro (Estruga, 219), Darío Rodríguez (Enric Faura, 227), Francesc Muntada (Estruga, 235) i Sam Bié (Òscar i Albert Masó, 254).

Totes aquestes persones han mostrat un panorama ample i divers del món de la muntanya a Catalunya, i els autors de les entrevistes han sabut prendre el pols d’algunes de les seves figures cabdals.

 

DIRECTORS DE LA REVISTA VÈRTEX    

Lluís Dupré: 1966-1997 (director honorari del 1985 al 1997)

Carles Albesa (director tècnic): 1966-1968

Pere Català (director tècnic adjunt): 1967-1969

Alexandre Marcet (director tècnic): 1968-1979

Jaume Ramon (director tècnic): 1985-1997

Xavier Cullell: 1997-2000

Enric Faura: 2001-2007

Jaume Ferrández: 2008-2013

Francesc Vila: 2013-2016

Quim P. Casadesús: director actual

 

Presidents de la FEEC durant els 50 anys de Vèrtex

Francesc Martínez Massó: 1962-1977

Josep Maria Massana: 1977

Alexandre Marcet: 1977-1979

Joan Garrigós: 1979-1992

Francesc Sanahuja: 1993-1997

Joan Bernat Clarella: 1997-2001

Anton Fontdevila: 2001-2009

Daniel Planas: 2009-2011

Jordi Merino: president actual

 

Algunes de les portades destacades d’aquests 50 anys de Vèrtex

 

Comparteix aquesta notíciaShare on FacebookTweet about this on Twitter