Sovint s’associa la paraula refugi a un edifici de muntanya pensat per aixoplugar els excursionistes que estan en ruta. Aquesta és la funció bàsica que tot refugi ha de cobrir, però el fet diferencial rau en aquell plus que aconsegueix que l’usuari se senti com a casa.
Una fusió entre muntanya, senderisme i gastronomia s’ofereix als onze refugis guardats que gestiona la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Ubicats en llocs estratègics de la muntanya, permeten abordar ascensions espectaculars, recórrer senders que ens portaran a descobrir nous paratges i gaudir de l’exquisida gastronomia oferta pels guardes, requisit indispensable d’aquests allotjaments.
Els guardes, els quals adjectiven la seva feina principalment com a vocacional, s’encarreguen de mantenir els refugis en el millor estat de conservació perquè, una vegada més, l’usuari tingui el confort necessari per sentir-se com a casa envoltat d’un entorn que, probablement, no hi tindria.
Sol, acompanyat o en família, tots aquests refugis són ideals per gaudir del gran ventall de possibilitats que ofereix la muntanya i el seu entorn.
Els refugis a vista d’ocell
A gairebé 2.400 metres d’altitud, el refugi Colomina és el que es troba més enlairat. Ampliat i rehabilitat recentment és un allotjament clau en qualsevol estació de l’any, punt de pas de la popular Carros de Foc. Aquesta travessa també passa pel petit i acollidor refugi Mallafré, al bell mig del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Al cor del Parc Natural de l’Alt Pirineu, trobem el refugi Certascan, els orígens del qual es remunten al 1975. El refugi forma part de la travessa la Porta del Cel, que assoleix el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, juntament amb el refugi Vallferrera. Aquest últim, refugi federatiu més antic de Catalunya va ser ampliat i remodelat fa menys de deu anys aconseguint les 60 places actuals.
A cavall entre la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra, el refugi Estanys de la Pera, enlairat a 2.357 metres, el segon de més altitud, és ideal per la pràctica de l’excursionisme, especialment amb nens pel seu fàcil accés a l’estiu. Seguint cap a l’est, l’acollidor refugi Coma de Vaca, l’únic equipament guardat del recentment creat Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
Cavalls del Vent, la famosa travessa que recorre tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró, és, juntament amb Carros de Foc, una de les rutes de muntanya circulars entre refugis més important del país. El refugi Prat d’Aguiló, el refugi Sant Jordi, també conegut per la l’ascensió al Penyes Altes del Moixeró (2.276 m), i el refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca, són els refugis de la FEEC integrats en aquesta ruta.
L’únic refugi guardat de la serralada prepirinenca és el refugi Serra d’Ensija, situat al Berguedà, concretament al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, el cim més alt de la serra homònima.
Al bell mig de la regió montserratina d’Agulles, el refugi Agulles ofereix l’escalada com a activitat estrella, tot i que l’excursionisme i el senderisme també tenen cabuda en el seu catàleg d’activitats muntanyenques.
A l’extrem sud-oest del massís dels Ports, la serralada més meridional de Catalunya, ben a prop del Tossal d’en Cervera (1.346 m), s’hi ubica el refugi Font Ferrera, un edifici que des de l’any 1997 funciona com a refugi guardat.
Vuit refugis més, en aquest cas d’emergència, acaben de completar la xarxa de vint refugis gestionats per la FEEC.
Fotos / Pep Llusà