Arxiu de la categoria: General

Inscripcions obertes per al curs de monitor de marxa aquàtica

Vols viure una experiència inusual, vigoritzant i descobrir un esport nou? Ara pots gaudir i fer gaudir als membres del vostre club de les virtuts de l’aigua de mar practicant aquesta nova activitat a la platja!

Com a novetat i per promocionar aquesta nova disciplina, l’Àrea de Formació de la FEEC juntament amb l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) han convocat un curs de monitor de marxa aquàtica del 25 al 28 de juliol a Salou.

Per poder accedir al curs, cal tenir la llicència federativa de la FEEC del 2019 i ser major d’edat. El curs té una càrrega lectiva de 30 hores teòrico-pràctiques. Hi ha un màxim de 12 places i el mínim per a fer el curs és de 6 inscrits.

Inscripcions

Les persones que vulguin inscriure’s al curs ho han de fer a través del web de la FEEC. El termini d’inscripció per a la prova d’accés i el curs serà el 21 de juliol i les places s’assignaran per rigorós ordre de pagament. En cas d’exhaurir-se les places abans del termini, es comunicarà a la pàgina web de la FEEC.

Calendari del curs

  • Classes pràctiques: dijous, divendres i dissabte de 8 a 10 h i de 19 a 20:30 h. Diumenge de 8 a 10 h.
  • Classes teòriques: dijous, divendres i dissabte d’11 a 13 h i de 15 a 18 h. Diumenge d’11 a 13h.

El calendari pot estar subjecte a algun canvi.

Per a més informació podeu consultar al web de la FEEC o contactar amb l’Àrea de Formació a través del correu area.formacio@feec.cat o trucant al 934120777.

Nou podis catalans a la prova de Barcelona d’escalada de dificultat

Els escaladors catalans segueixen demostrant la bona forma en què es troben actualment. Després de la prova d’escalada de dificultat celebrada a la sala d’escalada municipal Climbat La Foixarda de Barcelona els passats 22 i 23 de juny, tornen amb nou podis entre totes les categories.

En categoria masculina, Àlex Hernández (Club Esquí Berguedà (SE)) s’emportava una tercera posició, després d’arribar a la final empatat amb el valencià Iker Ortiz i l’extremeny Javi Cano. La classificació es va decidir pel temps invertit en l’últim assalt, ja que els tres van fallar al mateix punt. Així, la victòria se l’emportava Ortiz, seguit de Cano.

Podis absoluts / Foto: Ana Iglesias

En dones, Helena Alemán (Centre Muntanyenc Sant Llorenç) es quedava a un pas del podi, quarta, en una prova que guanyava l’extremenya Antía Freitas. Aida Torres (Centre Excursionista Torelló) acabava cinquena absoluta però dominava la categoria sub18.

La prova, que és la primera de la Copa Estatal de Dificultat, ha inclòs una nova categoria juvenil, la sub14, ja que es considerava que hi havia diferències substancials pel que fa a l’edat entre els joves de 12 i 15 anys. Cal recordar que, en ser una prova estatal, no competien com a Selecció Catalana sinó a nivell individual a través del seu club o entitat.

En categories inferiors els catalans també destacaven. En sub20, Alba Pelfort (Club Excursionista Uecanoia) quedava segona i en sub18, a part de la victòria d’Aida Torres, també destacava la tercera posició de Carla Martínez (Club Excursionista Madteam) i la primera i segona de Pere Borrell (Unió Excursionista de Sabadell) i Joel Codina (Club Excursionista Madteam) en categoria masculina. Lucía Miranda (Unió Excursionista de Catalunya de Cornellà) guanyava en categoria sub16, igual que ho feia Òscar Monton (Club Excursionista Madteam). Lau Macià (Club Excursionista Esparreguera) destacava per la primera posició en sub14.

Tots els participants s’han enfrontat a dues vies a al fase classificatòria i a una decisiva a la fase final. Es van equipar vuit vies a la classificatòria, tres a la placa i cinc més a la part més desplomada del mur de dificultat, amb predomini de moviments sobre presa petita i puntuals passos sobre volums. Les finals s’han decidit sobre quatre vies, aprofitant la màxima alçada del mur i on les seccions finals han determinat els podis.

Foto portada / Instagram Aida Torres

Amb el patrocini
Ternua
Amb la col·laboració
Álamo Wood Climbing
8C

La Flama tornarà a portar el foc del Canigó a l’exili

La flama del Canigó començarà a fer el recorregut que l’ha de portar arreu dels Països Catalans per celebrar la nit de Sant Joan. Aquest cop per primera vegada la flama sortirà del domini lingüístic dels Països Catalans i visitarà els exiliats catalans per Europa. El recorregut de la Flama anirà fins a Edimburg i passarà per Brusseles, Hamburg i Ginebra on es troben exiliats els membres de l’antic Govern català.  Els portants de la flama lluiran també un llaç groc per demanar la llibertat dels polítics catalans.

La flama del Canigó es renovarà al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català la matinada del 22 al 23 de juny. Centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen més tard arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Diferents grups de voluntaris recolliran la flama a la Catalunya Nord per començar aquest recorregut de Sant Joan. La muntanya del Canigó torna a ser el punt de partida de la tradicional festa que es celebra arreu del territori.

La flama del Canigó. Una mica d’història

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

El diumenge abans de sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.

La flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.

Tota la informació sobre la flama es pot consultar al lloc web de la flama del Canigó.

Text: Òmnium Cultural

Foto: Montse Ventura

Gisela Carrión: “Patir forma part del joc”

Només fa quatre anys que corre, i tan sols dos han estat amb un entrenador personal, però ja s’ha convertit en un dels noms propis que ressonen entre les corredores per muntanya. Ben mirat, Gisela Carrión (AE Matxacuca) sempre havia corregut, però de la mà d’una pilota. Dels 6 als 20 anys s’havia dedicat a jugar a bàsquet al seu poble natal, Sant Pere de Ribes. Quan l’equip es va desfer un parell d’amics que competien en alguna cursa la van animar a córrer amb ells. “A la quarta cursa disputada ja avançava aquests amics. No m’ho creia”, riu. I d’aquesta cursa tan innocent al podi de la Livigno Skyrunning, prova de la Copa del Món. Carrión, membre de la Selecció Catalana de Curses per Muntanya, va arrencar temporada al Japó amb una destacada sisena posició a la Mt. Awa Skyrace, però de seguida va demostrar que era una rival a tenir en compte. Arribava a Livigno (Itàlia) entre les deu favorites i no va fallar. Tercera a la segona prova que disputava a la Copa del Món, va regalar el primer podi de la temporada al combinat català.

La Selecció Catalana de Curses per Muntanya abans de disputar la Livigno Skyrace. Foto: Fernando Rosa

Poc s’ho esperava la del Garraf. “Era una cursa que no m’afavoria gens, molt tècnica, amb neu i grimpades. No tenia expectatives de quedar entre les cinc primeres”, confessa. Però aquesta no va ser l’única sorpresa. Dues setmana abans disputava la seva primera marató a la Zegama-Aizkorri, i va fregar el podi, creuant la meta en quarta posició. “M’ho havia preparat bé, havia fet el volum d’entrenaments que tocaven, però hi havia molt nivell. Mai havia corregut una cursa tan llarga i vaig sortir per darrere, augmentant el ritme segons com em trobava i avançant aquells que m’havien passat al començament”.

Tot i ser nova a la disciplina, de seguida la vam veure destacant al Quilòmetre Vertical. Tot i així, l’actual campiona de Catalunya de Curses Verticals assegura que “prefereix les curses d’entre 20 i 30 quilòmetres que el Quilòmetre Vertical”. Aquesta temporada ja està prioritzant les curses més llargues, però no deixarà de ser la reina d’aquestes proves tan explosives. Combinar els estudis, la feina i els entrenaments és complicat per a qualsevol esportista, per això apostava més pel KV: “No necessites una preparació tan específica, els entrenaments són curts i ho pots combinar bé amb els estudis i la feina, que és precisament el que necessitava”. Ella assegura que és “caòtic” compaginar aquesta vida esportiva amb les relacions socials i familiars, però que “si a un li agrada el que fa, les hores surten“. Entrena sis de set dies a la setmana, unes dues hores de mitjana, però el cap de setmana pot fer tirades de fins a quatre. Només descansa un dia, però per aconseguir la marca d’1h17′ a la mitja marató i 35’40” als 10 quilòmetres, no se li permeten gaires més descansos.

Però tot i dedicar-hi tantes i tantes hores, això només és un hobby. “No vull enfocar la meva vida a ser corredora professional. Vull seguir vinculada a l’esport però en temes alimentaris“. La ribetana està estudiant un màster en Nutrició Esportiva i creu que en aquest camp encara hi ha molt camí a recórrer. “En alt nivell, els esportistes estan ben assessorats nutricionalment, perquè filen molt prim en què menjar abans, durant i després, però a nivell amateur no”.

Esforç, dedicació i persistència. Hi ha moments en què ha patit més que gaudit, però córrer és la que la fa vibrar més ara mateix. Per molt dur que hagi estat el dia, sempre hi ha una manera d’arreglar-ho. Córrer per la muntanya és la millor medicina. “Sortir a córrer o a entrenar em fa desconnectar de tot. És el meu moment del dia”. La ribetana confessa que ha tingut dies durs en aquest esport, amb curses en les que ha patit de valent, però que mai li ha durat més d’un dia. “T’adones que patir forma part del joc, que es tracta d’aixecar-te i tornar a començar”.

“Sortir a córrer o a entrenar em fa desconnectar de tot. És el meu moment del dia”.

Estar en l’alt nivell d’un esport no és fàcil. Requereix molta preparació, moltes hores dedicades i molt esforç i ganes. L’esport es converteix en una prioritat, i mentre no esdevingui una obligació, serà fàcil mantenir la motivació. Però tot i així no és fàcil: “Costa estar en l’elit. Has de donar-te molta visibilitat, fer una temporada molt bona, amb resultats destacats perquè algú es fixi en tu”. Però la Gisela ho té clar: “Si el que fas t’apassiona, ho tens tot guanyat. Per mi és clau això, a la vida. Sinó, mai tindràs cap progressió”.

Gisela Carrión a la Mt Awa Skyrace de Japó. Foto: Skyrunning

Foto portada: Skyrunning/Albert Jorquera

La 32a Marxa Gràcia-Montserrat pausa les caminades de resistència fins l’agost

La Marxa Gràcia – Montserrat és una caminada de resistència, de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, que consta d’un recorregut on es descobreixen racons amb gran bellesa i paratges emblemàtics, malgrat la pressió urbanística.

La 32a edició, celebrada el dissabte 15 de juny, ha estat l’última parada del Circuit Català de Caminades de Resistència de la FEEC abans que comenci plenament l’estiu. Per evitar els mesos més calorosos amb altes temperatures, el calendari fa una pausa i es tornarà a reprendre amb la 3a Marxa de l’Aigua de Sant Magí, organitzada pel Club Excursionista Alliberadrenalina, a l’agost.

La UEC de Gràcia va iniciar aquesta caminada com una alternativa a la marxa Nocturna d’Orientació per azimuts, i actualment concep aquest activitat com una excursió nocturna i de caire social, però sense perdre el caràcter d’excursionisme tècnic.

Gairebé 300 participants han iniciat el recorregut a l’antiga vila de Gràcia i han finalitzat a Montserrat, un indret tradicional de l’excursionisme català, recorrent 63 quilòmetres amb un desnivell total de 4.668 metres.

Per aquells que han volgut fer la marxa però preferien fer menys quilòmetres, l’organització ha proposat un itinerari més curt seguint el mateix recorregut, però començant al Papiol i finalitzant a Montserrat. És una proposta de format reduït, però sense perdre l’essència, ja que s’enllaça amb el mateix recorregut que la caminada Gràcia – Montserrat.

Fotos / Xavier Capdevila

La BTT Volta a Rubí aconsegueix mantenir l’alta participació

Per tercer any consecutiu, Rubí ha acollit la BTT Volta a Rubí, organitzada pel Centre Excursionista de Rubí. Inclosa en el calendari de Rodacamins de la FEEC, aquesta és la sisena excursió amb BTT que s’ofereix.

Les xifres es mantenen similars a les edicions anteriors. 320 ciclistes han pogut escollir entre quatre itineraris el diumenge 16 de juny al voltant de Rubí. A més, una vintena d’infants han pogut gaudir d’aquesta sortida, ja que s’ha permès participar als menors de 14 anys, per afavorir la participació infantil i familiar. Aquest seria l’itinerari curt o familiar, de 12 quilòmetres i 200 metres positius de desnivell. L’itinerari mitjà era de 20 quilòmetres i 450 m+. Amdós sortien a les 9 h del matí del Castell de Rubí.

Els que sortien a les 8 h, una hora abans, eren els de l’itinerari llarg i superllarg, que tenien 36 quilòmetres amb 880 metres de desnivell positiu per una banda i 47 quilòmetres i 1.100 m+ per l’altra.

Tal com el nom indica, aquesta realitzava una volta completa deixant Rubí al Centre. La Volta té inici al Castell de Rubí i es mou pels indrets de Ca N’Oriol, Sant Feliuet, La Llana-Can Fonollet, Les Martines, Can Guilera, Castellnou, Can Barceló, Serra Oleguera, Can Serrafossà, Can Balasch, Mas Jornet i tornada per Sant Genís, Can Xercavins i tornava a arribar al Castell de Rubí.

Pausa estiuenca del calendari

El calendari fa una pausa els mesos d’estiu i es reprendrà el 12 d’octubre amb l’excursió ciclista Serra de Rubió-Mas del Tronc, organitzada per l’Agrupació Excursionista Muntanya.

300 participants a la cursa per alta muntanya de la Ribalera

La 8a edició de la cursa per alta muntanya La Ribalera, organitzada per l’Agrupació Excursionista “Catalunya”, que és un dels Opens que completen el Calendari de Curses per Muntanya de la FEEC, s’ha realitzat aquest diumenge 16 de juny al municipi de Tírvia, al Pallars Sobirà.

La marató, amb sortida i arribada a Tírvia, ha comptat amb 16 avituallaments. Els participants han realitzat un total de 42 quilòmetres al voltant del Parc Natural de l’Alt Pirineu amb 3.000 metres de desnivell positiu. L’objectiu de la cursa és arribar a un dels cims més alts, el Pic del Salòria (2.789 m), amb unes vistes privilegiades dels Pirineus i la serralada del Cadí. Per aconseguir aquesta fita, els corredors han coronat el pic del Farro i el Pic de Mànica, passant per les Bordes de la Coma i el Coll de Màniga. Una vegada coronat el Pic del Salòria una baixada força pronunciada i tècnica els ha fet arribar fins a l’última pujada del recorregut, per arribar a la Font Negra (2.339 m). Des d’aquí, només els hi ha quedat 12 quilòmetres de baixada, per prats de muntanya i corriols pel mig del bosc, per creuar l’esperada línia de meta.

La victòria de les noies se l’ha emportat Queralt Riba (CE Ripoll) amb un temps de 5h 54′ i 20”. El segon i tercer lloc del podi ha estat per Anna Fernandez i Georgina Gavarró (UEC Anoia).

Podi femení de la marató

Martí Lazaro (CE Ripoll), Raul Butaci (CE Pedala.Cat Balaguer) i Ivan Calvó (CE Muntanya la Cameta Coixa) han estat lluitant gairebé mitja cursa fins arribar al Pic del Salòria. Una vegada ha començat la baixada, Martí Lazaro ha agafat suficient avantatge per arribar el primer a la línia de meta i aconseguir superar el rècord de la marató amb un temps de 4h 43′ i 51”. El segon lloc, ha estat per Raul Butaci que ha finalitzat la cursa amb cinc minuts de diferència respecte el primer. Pel que fa al tercer lloc, hauria estat per Ivan Calvó però per incompliment de les normes ha estat desqualificat. D’aquesta manera, la tercera posició del podi ha passat a ser de Carlos Bartrina (CE Pedala.Cat Balaguer) amb un temps de 4h 58′ i 01”.

Podi masculí de la marató

Enguany, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Joan Segura, representant de la Secretaria d’Esports de Lleida, el delegat de la FEEC, Oscar Griño i l’alcalde de Tírvia, Joan Ferrara, han estat els encarregats de donar els premis als guanyadors. Una vegada més, s’ha demostrat que les curses per muntanya estan en auge i van agafant més importància, popularitat i professionalitat en l’àmbit esportiu.

L’organització també ha preparat dos recorreguts més amb diferents dificultats. Una mitja marató de 23 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell positiu, mentre que la cursa popular ha completat un total de 14 quilòmetres amb 700 metres de desnivell positiu.

Un any més, un gran nombre de voluntaris han ajudat amb l’organització de l’esdeveniment. Durant tota la jornada, a la Plaça del poble s’han instal·lat diferents estands amb música i ambientació per esperar als corredors.

Classificacions absolutes mitja Marató i Cursa Popular

Classificació mitja Marató:
Podi femení:

  • Nuria Mengual (AE Vilassar de Mar)
  • Carla Torra
  • Elena Figuls (AE Mountain Runners del Berguedà)

Podi masculí:

  • Cels Codina (Piarunning)
  • Albert Ferrer (UEC Anoia)
  • Juanjo Garcia (CM Vilafamés)

Classificació Cursa Popular:
Podi femení:

  • Luz Moreno (Clos Pons Thai Runners)
  • Jessica Sánchez
  • Neus Segura (Club Escalada i Muntanya Pardinyes)

Podi masculí:

  • Alejandro Renales (Clos Pons Thai Runners)
  • Arnau Xifré (AE Catalunya)
  • Joan Pujol (Bikecalaf)
Amb el patrocini
Tuga Wear

Gisela Carrion presenta candidatura a Livigno

El dia que bona part del país estava centrat en investidures i pactes per poder definir els ajuntaments catalans, una jove del Garraf ha presentat també la seva opció com una de les apostes guanyadores a la Copa del Món.

Fa només quatre anys que la Gisela Carrion (AE Matxacuca) va decidir començar a participar en curses per muntanya. Des de Sant Pere de Ribes aquesta ex jugadora de bàsquet ha aconseguit sorprendre a bona part del panorama internacional de les curses per muntanya i convèncer al seleccionador Fernando Rosa, que ha apostat per ella com una de les puntes de llança de la Selecció Catalana aquesta temporada.

Amb només 25 anys, Gisela Carrion , ja és una realitat de les curses per muntanya. La del Garraf ha consumat a Livigno el que li faltava, pujar al pòdium d’una de les grans cites de la Copa del Món.

Carrion ha demostrat un cop més el seu talent i el seu brillant estat de forma ocupant una tercera posició en una de les proves  més dures del calendari, l’Skyrace de Livigno. La ribetana finalment ha pujat al tercer calaix de la competició després d’una dura disputa contra la igualadina Sheila Avilés (CEM La Cameta Coixa), que ha aconseguit proclamar-se guanyadora de la prova. La segona classificada ha estat la italiana Elisa Desco.

Carrión ja va sumar un sisè lloc en el seu debut a les sèries mundials a la Xina i això la fa encarar el tram central de la competició amb opcions de lluitar per objectius més ambiciosos.

Ester Casajuana (CE Alliberadrenalina) també segueix encaparrada en demostrar que té un lloc destacat dins el combinat nacional. Casajuana ha aconseguit el seu tercer top ten de la temporada i s’ha situat en una vuitena posició que també la manté entre el top ten de les sèries.

Pel que fa a la competició masculina, els corredors de la Selecció Catalana han aconseguit situar-se els quatre dins el top vint de la classificació final.

Cal destacar el bon paper d’Eduard Hernandez (AE Matxacuca). El de Sant Feliu de Guixols ha aconseguit un sisè lloc més que meritori en una cursa molt exigent i amb un alt nivell de participants.  Per la seva banda Jonatan Cuesta (CEM La Cameta Coixa) ha ocupat l’onzena posició, Pere Rullan (La Molina Club d’Esports), que tornava a la selecció després del tercer lloc a l’Olla de Núria, la quinzena i el regular Gerard Españó (AE Mountain Runners del Berguedà) ha arribat en dinovè lloc.

El japonès Ruy Ueda ha dominat la cursa de principi a final i ha aconseguit la primera posició. L’italià Daniel Antolioni s’ha emportat el segon lloc i el català Oriol Cardona (Ski Club Camprodón) ha seguit demostrant que aquest any pot ser el seu a la Copa el Món i ha obtingut el darrer lloc del podi. Cardona venia de guanyar ara fa just set dies l’Olla de Núria amb autoritat.

Edu Hernàndez ha sumat un gran sisè lloc Foto:Skyrunning/ALbert Jorquera

L’exigència de Livigno

La sisena prova de la Copa del Món ISF ha estat la mítica Livigno Skymarathon als Alps Italians. El municipi italià de Livigno ha acollit a la Selecció Catalana de Curses per muntanya de la FEEC, on ha competit al màxim nivell en la tercera prova de la Copa del Món, després de deixar el llistó ben alt a les cites de Japó i França.

Imatge de la Selecció Catalana de Curses per Muntanya abans de començar la cursa. Foto: Fernando Rosa

En un inici, la cursa dissenyada pel corredor Marco de Gasperi, constava de 34 quilòmetres i 2.700 metres de desnivell positiu. Degut a les grans nevades, l’organització ha modificat el recorregut inicial i finalment, la cursa ha constat de 31 quilòmetres i 2.300 metres de desnivell positiu. L’organització ha afegit trams amb cordes, crestes i descensos tècnics mantenint el gran nivell de la cursa.

La pròxima cita de la Selecció Catalana de curses per muntanya a la Copa del Món serà a casa.  El pròxim 14 de juliol el combinat nacional competirà a la Buff Epic Trail que es disputarà a Barruera.

Foto portada: SKYRUNNING/Albert Jorquera

Amb el patrocini
Tuga Wear

La Nòrdica de l’Agrupe pel Parc Natural del Montnegre-Corredor

Les Caminades del Circuit de Marxa Nòrdica de la FEEC no s’aturen. El dissabte  8 de juny l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha organitzat La Nòrdica de l’Agrupe.

Com a tret a destacar, aquest any l’organització ha variat el recorregut per deixar la platja i endinsar-se al Parc Natural del Montnegre-Corredor. Amb un total de 12 quilòmetres i 240 metres de desnivell els marxaires han caminat per un traçat circular pels boscos per conèixer una mica més la comarca del Maresme i veure d’on surten les famoses rieres.

L’organització també havia preparat dos recorreguts més per a tots els nivells, un de 6 quilòmetres i un altre de més exigent de 15. D’aquesta manera, oferien la possibilitat de fer un traçat més lleuger pel que fa a desnivell positiu, amb l’opció de plegar a mig recorregut si es considerava convenient.

Gairebé una quarantena de marxaires han gaudit d’una jornada marcada pel bon ambient i la bona organització de tot l’esdeveniment.

2a La Selva Nòrdic Walking a La Selva Del Camp

El proper dia 30 de juny, el Club Excursionista d’Arítjol ha organitzat la propera parada del Circuit Català, la 2a La Selva Nòrdic Walking. La prova d’onze quilòmetres i 300 metres de desnivell positiu transcorrerà pel “camí de la Terrena” i el “Camí del Rec” SL-C 157. És un circuït que ressegueix  la vessant dreta de la Riera de La Selva i recorre un dels darrers camins recuperats al municipi: l’antic i medieval “Camí del Rec” per on se subministrava l’aigua de la vila.

Els participants gaudiran d’unes assegurades vistes fantàstiques mentre travessen diferents terrenys com ponts medievals, el bosc de ribera o camps d’avellaners, entre molts d’altres.

Les inscripcions es poden formalitzar fins al 27 de juny.

Amb el patrocini
Bendhora

Goiates barranqueres, les reines del descens de barrancs

Arriben les Goiates barranqueres! Una concentració de dones barranquistes, organitzada pel Comitè de Barrancs, que se celebrarà a Rialp (Pallars Sobirà) el 6 i 7 de juliol. Serà un cap de setmana on les goiates no només gaudiran del barranquisme, sinó que també hi haurà ponències, tallers teoricopràctics i taules rodones. Tot això combinat amb regals, sopars, una samarreta de la trobada, riures i moltes sorpreses més.

La trobada començarà el dissabte 6 de juliol quan, després de recollir les acreditacions i la samarreta, s’impartirà una ponència sobre formació i morfologia de barrancs, una altra de corda doble o simple i una última sobre l’evolució del material de noia. Després de dinar es podrà escollir entre realitzar un taller d’instal·lacions en capçaleres o bé una primera intervenció en cas d’accidents. La jornada no s’acabarà aquí però. Abans de sopar, es farà una taula rodona sobre com es troben les dones al capdavant d’un barranc i com actuar davant les seves pors.

El diumenge 7 serà dia d’activitat física: les noies barranquistes faran el descens d’un barranc al Pallars Sobirà.

Part de la inscripció i dels diners recaptats en el marxandatge es destinaran a projectes d’investigació pel càncer de mama.

Vine a compartir aquesta trobada femenina de barrancs. Inscriu-te a través del web fins al 3 de juliol.

Localització

Cartell

Fotos / Olga Arcis