Arxiu de la categoria: Alpinisme

Sergi Mingote aposta per fer els catorze vuitmils en mil dies

Sergi Mingote (CE Parets) es llença a l’aventura dels catorze vuitmils. L’alpinista català que acaba de tancar aquest passat mes de juliol el projecte 3x2x8000 vol aprofitar aquesta empenta per fer els catorze cims més alts del planeta en 1.000 dies.

Mingote que ja té un registre rècord en el seu currículum després de fer el cim del Broad Peak (8.047 m), K2 (8.611 m), Manaslu (8.152 m), Lhotse (8.516 m), Nanga Parbat (8.152 m) i Gasherbrum II (8.035 m) en 367 dies ara segueix posant data límit per aconseguir tancar el nou repte. La data marcada és el maig del 2021 quan vol fer el cim de Everest (8.848 m) i així rebaixar a la meitat el rècord actual que té el coreà Kim Chang-Ho, que va fer els catorze vuitmils sense oxigen en 7 anys, 10 mesos i 6 dies. Chang-Ho ho va fer l’any 2013 i es va convertir en el primer coreà en conseguir sumar els catorze vuitmils sense oxigen.

Cal recordar que Mingote ja ha fet dues vegades cim a l’Everest tot i que en el darrer projecte 3x2x8000 es va quedar sense poder acaronar el sostre de la Terra.

Aquest mes de setembre l’aventura de Mingote començarà amb el primer itent al Nepal del  Dhaulagiri (8.167 m), el full de ruta passarà per març del 2020 a l’Annapurna (8.091 m). Mingote aprofitarà la temporada per enllaçar amb poc temps el Kanchenjunga (8.586 m) al maig del 2020 i al juliol el Gashrebrum I (8.068 m).  Mingote recuperarà força a l’estiu i a la tardor intentarà al setembre el Cho Oyu (8.201 m) i a l’octubre el Shisha Pangma (8.027 m).

Abans de tancar el maig de 2021 amb l’Everest (8.848 m) l’alpinista vallesà buscarà fer cim al Makalu (8.463 m) el mes d’abril.

L’expedició de Mingote anirà lligada a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus i servirà també per mantenir l’estudi iniciat des del CAR de Sant Cugat per determinar diferents variables del cos en alçada i en situacions límits. Un estudi que ja va encetar Mingote abans de començar el seu 3x2x8000.

Cal recordar que Sergi Mingote en cas d’aconseguir aquest repte es convertiria en el tercer català en aconseguir els catorze vuitmils després de Ferran Latorre i Òscar Cadiach.

Perfeccionament tècnic: Cresta Agulles de Travessany

Trobada el divendres 23 d’agost a les 18 h a Barruera on es farà un repàs de material i de conceptes.
L’endemà, dissabte 24, sortirem a les 6 del matí per fer l’aproximació fins a peu de la cresta de les Agulles de Travessany, una cresta formada per 5 agulles, que ens ocuparà unes 10 hores d’activitat i 1.200 metres de desnivell positiu. En aquest cas hi ha la opció de fer nit al refugi Ventosa i Calvell.

Enllaç

Perfeccionament tècnic: Cresta de Bessiberris

L’objectiu principal dels Perfeccionaments tècnics és acompanyar a les cordades en activitats de més llarga durada, logísticament més complexes i assegurar-ne la seva seguretat.

Trobada el divendres 16 d’agost a les 18 h a Barruera on es farà un repàs de material i de conceptes.
L’endemà, dissabte 17, sortirem a les 5 h del matí per fer l’aproximació fins a peu de la cresta de Bessiberris, una cresta llarga i exigent, que ens ocuparà unes 12 hores d’activitat i 1.500 m de desnivell positiu.

Enllaç

Els joves del CTAC tanquen temporada a Bolívia, amb l’obertura de sis vies

Diuen que tot el que és bo s’acaba, i en aquest cas és cert. Després de tres anys, els joves del Centre de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya (CTAC) posen punt i final a un grup que es va formar el 2017. Aquell febrer començava treballant l’escalada en gel i en terreny mixt al Pirineu i ha acabat amb una concentració d’un mes a Bolívia que ha culminat amb l’obertura de sis vies en diferent terreny.

Els joves que van participar en aquesta aventura sudamericana van ser: Júlia Busquets (Centre Excursionista de Navàs), Ruth Fornos (Centre Excursionista Alta Ribagorça), Ester Godina (Club Excursionista Madteam), Octavi Puntas (Club Esquí Berguedà (SE)), Albert Valpuesta (Centre Excursionista de Catalunya), Adrián Martínez (Centre Excursionista Parets) i Antoni Bach (Club Excursionista Moianès Independent), acompanyats dels tècnics Roger Cararach i Adrià Chueca.

El 15 de juny deixaven Barcelona amb les motxilles i petates carregats de material per passar un mes a la Cordillera Real boliviana. L’arribada a la ciutat de la Paz, ja els situa directament a gairebé 4.000 metres, començant amb rapidesa la fase inicial d’aclimatació.

La primera setmana la van passar a Quimsa Cruz, una zona minera a prop del conegut massís del Mururata, de 5.300 m, i que s’hi accedeix des del llogaret de Viloco. Allà van realitzar escalades en algunes de les nombroses agulles de roca de la zona, grimpades senzilles, i excursions als principals cims de la regió. Qualsevol activitat que es realitzi a una altura al voltant dels 5.000 metres ja és una bona primera fase per començar a posar el cos en marxa a aquestes alçades.

Els primers dies ja es feien escalades a la paret de la “Gran Muralla” i a la zona del “Saturno”, activitats sobre roca granítica perfecta i nombroses fissures, un terreny força Pirinaic en general.

Arribant al campo Alto, Illampu

La segona setmana ja es desplaçaven a la zona que ocuparia el major nombre de dies de l’expedició, uns 18. Van viatjar fins a la ciutat de Sorata per creuar fins al vessant est, al poblet miner de Cocoyo. Des d’aquest poble els esperen dos dies portejant tot el material i el menjar, amb l’ajuda també de portajadors locals.

El camp base el situen a 4.400 metres i des d’aquí duran a terme llargues caminades i la instal.lació de camps d’alçada. A alguns sectors s’hi pot arribar amb un sol campament avançat, però les zones amb més interès demanen dos dies d’accés, així que les activitats eren, la majoria, de quatre dies com a mínim.

Els cims principals d’aquesta regió son el PK 24, l’Emma Maria, la Gorra de hielo, el Pico de norte, l’Illampu i l’Ancohuma. Als dos primers cims, s’hi han realitzat nombroses activitats remarcables d’escalada en roca, donada la menor altitud dels mateixos i l’abscència de dificultats glacials:

  • Primera travessa en cresta dels cims Pk 24 – Emma Maria
  • Obertura de la via “Hora del mate”, 430 m 6c (un tascó i 2 pitons a la via) al cim de l’Emma Maria
  • Obertura de la via “Hoja de coca”, 620 m 6b (un pitó a la via) al cim de l’Emma Maria.

Al mateix temps, una mica més al sud, es feien les primeres activitats alpines, concretament a la Gorra de hielo, de 5.740 metres d’altitud:

  • Obertura de “L’entrada del mànec”, 180 m nous, més aresta sud. Accés d’un dia glaciar, activitat alpina i descens. Repetició dos dies més tard per integrants del centre.

Encara una mica més al sud s’estava desenvolupant una altra activitat remarcable, en un pilar verge situat al sector de l’agulla Yacuma, de 6.100 metres. El pilar citat restava encara per escalar, segurament per la seva situació entre muntanyes de sis mil metres. Amb una alçada de 5.970 m resulta ser una muntanya amb una bonica escalada, tant o més interessant que els més altius veïns.

  • Obertura del “Pilar de les Viscachas”, 315 m 6c. Accés de 2 dies glaciar i escalada mixte a l’aresta cimera. Roca a la part inferior.

Dos dies més tard, una cordada va accedir al mateix circ atrets per una visible i evident aresta de neu. En dos dies van accedir-hi pel glaciar i van realitzar aquesta obertura al Pico Yacuma:

  • Obertura de l’aresta est al pico Yacuma de 6.050 m

Aresta del cim Yacuma

Per acabar la llista d’activitats, cal remarcar l’ascensió del Pico Ancohuma per la seva aresta nord AD+, un cim de gran altitud, 6.400 m.

Foto portada / Liqen Media

Amb el patrocini
Julbo
Julbo

Curs intensiu d’alpinisme al massís dels Écrins. Alps francesos

L’Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya ofereix una estada lúdico-formativa en el magnífic i espectacular Massís dels Écrins. La filosofia de l’estada és combinar l’adquisició de coneixements bàsics amb les sensacions de gaudir de l’alta muntanya alpina.

És una voluntat de l’Escola de Muntanya la de donar la possibilitat d’apropar els Alps a tots aquells alpinistes que només han desenvolupat la seva activitat en l’àmbit dels Pirineus i que voldrien donar aquest pas endavant. Pensem que és una oportunitat immillorable per el salt definitiu.

Mingote entra al rècord Guinness de l’alpinisme amb el Gasherbrum II

Tenia un any per assolir el repte i es podria dir que ho ha aconseguit. Aquell somni que començava el juliol de 2018 s’ha fet realitat amb el Gasherbrum II (8.035 m). Un any i dos dies després, Sergi Mingote ha assolit l’últim cim del repte 3x2x8000, amb el que buscava escalar sis vuitmils en un sol any sense oxigen suplementari. Aquest repte però, anava molt més enllà del terme esportiu, també es tractava d’un repte solidari.

A les 6.25 hora local (3.25 aquí) arribava al cim del GII, una muntanya que ha fet d’una tirada sense contratemps. El 16 es trobava al C2, el 17 al C3 i, sense fer parada al C4, el 18 feia cim.

Sis vuit mils en un any

Ha estat un any de canvis constants. El català ha hagut de modificar els plans diverses vegades en els últims 365 dies, pocs vuitmils no s’han creuat a la seva ment. Iniciava el repte el passat juliol amb el cim del Broad Peak (8.047 m), que encadenava amb el K2 (8.611 m) amb només una setmana de diferència. El setembre feia el tercer vuitmil, el Manaslu (8.163 m). En aquest moment havia de fer el Dhaulagiri, però va haver-hi de renunciar a causa de les condicions meteorològiques. Amb aquest hauria sumat quatre vuit mils en menys de dos mesos.

L’expedició es va reprendre el maig, amb intenció de fer doblet al Lhotse (8.516 m) i l’Everest (8.848 m). El català va haver de renunciar al sostre de la Terra després d’assolir el Lhotse, ja que es trobava al Camp Base amb una costella fisurada i una infecció de pit. Aquesta muntanya no era desconeguda per ell, el 2001 hi havia ascendit pel vessant sud (Tíbet) i el 2003, pel vessant nord (Nepal). De fet, es troba entre el reduït grup de tres alpinistes catalans que han pujat al sostre del món dues vegades, juntament amb Kilian Jornet i Òscar Cadiach.

Mingote al Lhotse

A només dos vuitmils del repte volava al Pakistan el passat juny per enfrontar-se al Nanga Parbat (8.126 m), al Gasherbrum I (8.080 m) o al Gasherbrum II (8.035 m). El primer va assolir-lo el passat 3 de juliol per la tradicional via Kinshofer. L’ascens va ser més lent del que s’esperaven perquè van haver d’obrir traça. Tot i així encara li quedaven forces per encara el Gasherbrum I. Després d’arribar al C2 i patir problemes logístics amb la tenda va decidir canviar de plans i que fos el Gasherbrum II el que completés el seu somni, que s’ha fet realitat aquest 18 de juliol. Així que va baixar fins al C1 que comparteixen els dos cims i va encarar la pujada sense pausa.

Tot i que inicialment  l’alpinista de Parets del Vallès buscava assolir els tres cims més alts del món (Everest, K2 i Kanchenjunga), per rebatre així el rècord Guinness que actualment està en mans de l’italià Silvio Mondinelli, que els va escalar en 3 anys i 64 dies, s’ha emportat el rècord de ser el primer alpinista que en fa sis en un any sense l’ajuda d’oxigen suplementari.

El Sergi al cim del Broad Peak

Repte solidari

Mingote tenia per objectiu visualitzar les capacitats de les persones discapacitades i aprofitar per donar a conèixer entitats catalanes que ens ho demostren cada dia amb el que fan.

La part més solidària del projecte anava lligada a les entitats APINDEP, RODAMUNTBe Artsy i la Fundació Catalana de la síndrome de Williams. De fet, va volar a l’Himàlaia amb vuit joves amb discapacitat intel·lectual de la cooperativa Apindep. Aquests van seguir els passos del català fins a Tengboche, a gairebé 4.000 metres, punt mig del trekking de l’Everest.

Aquesta va ser la primera expedició inclusiva a l’Everest, presentada a la inauguració de la nova seu d’ONAT Foundation a Parets del Valles, presidida pel mateix Mingote i dedicada a fomentar la inclusió social i la solidaritat a través de l’esport.

Tot l’equip just abans de passar el pont penjant més famós del trekking a l’Everest

Pic de Balaitús per la Gran Diagonal (3.144 m)

CICLE D’ALTA MUNTANYA AEM 2019
Accés: Per la carretera N-260 ens arribem a Biescas i seguim per la carretera de França A-136 fins a Sallent de Gàllego on ens desviarem cap a l’embassament de la Sarra (1.450 m). Al final hi ha el puente de las Fajas on deixarem els vehicles.

Horari i desnivell:
1r dia: de 2:30 h a 3:00 h (+ 795 m)
2n dia: de 8:30 h a 9:30 h (+ 899 m i – 1694 m)

Dificultat: Difícil
Pernoctació: Bivac o tenda als estanys d’Arriel.
Material necessari: El propi de l’estiu per alta muntanya, calen piolet i grampons, sac, funda bivac i/o tenda.

Itinerari:
Dissabte:
Sortirem de l’aparcament del Puente de las Fajas (1.450 m) cap a l’embassament de la Sarra on surt el camí que segueix la vall del riu de Aguas Limpias durant una hora i quart vers al nord. Passarem pel Llano de Tornadizas, Paso de l’Onso, Llano Cheto i Paso del Pino (1740 m), on hi ha el desviament a l’esquerra que puja als estanys d’Arriel (2.245 m), seguirem aquest camí fins als llacs on buscarem el lloc per acampar.
Diumenge:
Del lloc d’acampada ascendirem al Balaitús, pasant pel Gourg Glacé (2.420 m), per la Roca de l’Esmorzar, situada al sud del Coll Noir, per l’abric André Michaud (2.698 m), per la Gran Diagonal i cim del Pic Balaitús (3.144 m). De baixada ens aproparem al coll dels Isards (3.060 m ) on veurem la vira Beraldi que connecta aquesta part del massís amb la glacera de les Néous, que haurem vist des d’el cim.
El descens serà pel mateix itinerari.
Vocal: Jaume Sabaté
Reunió informativa: dijous 18 de juliol a l’AEM – 20:30h.
Inscripcions a Secretaria al telèfon 933469604, dimarts i dijous de 19:00 h a 22:00 h, o al correu aem@aemuntanya.cat

Mingote assoleix el Nanga Parbat i acarona el rècord

Sergi Mingote ha assolit el cim del Nanga Parbat (8.126m) i suma així el cinquè vuit mil en el seu repte 3x2x8000.

Mingote es va marcar aconseguir sumar sis vuitmils en un sol any sense oxigen. L’alpinista del Vallès que va renunciar a assolir els tres cims més alts del món en no poder afrontar l’Everest (8.848m) en condicions, ara es troba a només una ascensió d’estrablir un nou registre en el món de l’alpinisme.

Sergi Mingote ha fet el cim del Nanga Parbat per la tradicional via Kinshofer amb el brasiler Moeses Fiamoncini amb qui ja va fer cordada al Lothse. A més a més, Ali Sadpara, l’andorrana Stefi Troguet i l’italià Cala Cimenti també han fet cim amb l’alpinista de Parets. L’ascens ha estat més lent del que s’esperaven perquè han obert la traça conjuntament amb una expedició d’esquiadors russos i del nepalès Nirmal Purja que persegueix el seu repte d’aconseguir els catorze vuitmils en set mesos.

Sergi Mingote al C3 del Nanga Parbat amb els companys de cordada. Foto: Sergi Mingote

Propera parada, Gasherbrum I i II

Però el repte no para. Si volia ascendir sis vuit mils en un any, té temps fins a finals de juliol per aconseguir-ho. Ja en té cinc a la butxaca i el proper objectiu passa per ascendir al Gasherbrum I (8.080 m) i al Gasherbrum II (8.035 m).

El català començava el passat juliol amb el cim del Broad Peak (8.047 m) i seguia amb el K2 (8.611 m) i el Manaslu (8.163 m), amb l’objectiu de coronar sis vuit mils en un any sense oxigen suplementari. El darrer que va aconseguir abans del Nanga Parbat va ser el passat 16 de maig el Lhotse (8.516m) i ara es troba a només un cim per completar el repte.

Alta Muntanya: Valls de Peguera i Monestero (Pallars Sobirà)

La sortida alpina a l’Alt Pallars Sobirà es caracteritza per visitar la regió lacustre de les valls de Peguera i Monestero, de recorregut íntegre pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, d’alt valor paisatgístic i panoràmic, assolint l’alçada màxima de 2.716 m en el coll de Monestero. L’itinerari, pintoresc i amb racons idíl·lics, és el següent:

– Accés des d’Espot amb taxis 4×4 per pista a l’estany Tort de Peguera-estany Trullo, refugi de Josep M. Blanc (2.325 m), inici de l’itinerari. Seguirem per la ruta dels Carros de Foc (etapa 5, íntegra fins a l’estany de Sant Maurici, final de l’itinerari), que al principi també coincideix amb la variant del GR 11-20.

– Estany Negre de Peguera (2.340 m).
– Estany de la Coveta (2.390 m) i estany de la Llastra (2.420 m).
– Estany Gran de Peguera (2.480 m).

– Coll de Monestero (2.716 m), entre els pics de Monestero (2.877 m) i Peguera (2.983 m), amb possibilitat de pujar al pic de Monestero (opcional; representa un desnivell afegit de + 161 m; el Peguera, amb desnivell afegit de + 267 m, té una cresta complicada amb grimpada de II+). Des de l’inici de l’itinerari, el coll suposa un desnivell de +391 m. Iniciem la baixada per la vall de Monestero.

– Estany de Monestero (2.160 m). Més avall trobem l’antic estany Feixant, ara Fangassals de Monestero. Continua la baixada entre boscos de pi negre i avets. A la nostra dreta apareixen els Encantats (2.747 m).

– Refugi Ernest Mallafré i estany de Sant Maurici (1.915 m). Del coll de Monestero a l’estany hi ha un desnivell de – 801 m.

DADES TÈCNIQUES:
Desnivell acumulat: + 391/-801 m (si es puja al pic de Monestero –opcional– el desnivell passa a + 552/ – 962 m).
Recorregut: 10 km
Durada: 5:30 h de marxa (més la pujada al pic).

LOGÍSTICA:
DISSABTE:
Sortida des de Barcelona: des del Palau Reial al voltant de les 15:00 h / 15:30 h (encara a determinar)
Arribada a Espot: cap a les 19:00 h

Pernoctanció: a l’alberg “Les Daines” de Super Espot. Heu de portar el sac lleuger o llençols. Les habitacions són de 4 / 5 places.
Preu MP (sopar, dormir i esmorzar): 23,50 € amb la taxa turística inclosa. Es paga directament allà.
Sopar: a les 20:00 h a l’alberg.

DIUMENGE:
Trobada: 7:00 h al pàrquing davant la parada de taxis Jeeps d’Espot, els quals ens portaran a l’estany Tort de Peguera (guanyem un desnivell d’uns 1.000 m).
Preu per persona: 21,50 €, inclou tornada de l’estany de Sant Maurici a Espot (8 km).