Arxiu de la categoria: Activitats culturals

Projeccions a la fresca 2018. “Patagònia, muntanyes per somiar on les geleres acaben al mar”, amb Ismael Monsonís

“Patagònia, un nom que ens suggereix un món feréstec, immens, inabastable…tot això és cert. Però també és cert que els paisatges són encisadors, que la natura és a tocar, i que els seus habitants són encantadors. Tot i que les circumstàncies dels països són variables, és un lloc enorme perno perdre’s”.

Projeccions a la fresca 2018. “Gel Vertical” de Joan Quintana

“GEL VERTICAL”, un passeig pel món de l’alpinisme glacial de la mà de Joan Quintana, probablemnt un dels alpinistes glacials més coneguts de la península. Des de finals dels anys 70 fins avui, més de 30 anys d’alpinisme glacial. Coneixerem l’evolució d’una de les especialitats menys conegudes de l’alpinisme, la seva evolució, els personatges clau i també recorrerem des de les clàssiques ascensions als Alps fins a algunes de les cascades de gel més boniques i difícils del món.

La flama del Canigó visitarà als exiliats catalans

La flama del Canigó començarà a fer el recorregut que l’ha de portar arreu dels Països Catalans per celebrar la nit de Sant Joan. Aquest cop per primera vegada la flama sortirà del domini lingüístic dels Països Catalans i visitarà els exiliats catalans per Europa. El recorregut de la Flama anirà fins a Edimburg i passarà per Brusseles, Hamburg i Ginebra on es troben exiliats els membres de l’antic Govern català.  Els portants de la flama lluiran també un llaç groc per demanar la llibertat dels polítics catalans.

La flama del Canigó es renovarà al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català la matinada del 22 al 23 de juny. Centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen més tard arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Diferents grups de voluntaris recolliran la flama a la Catalunya Nord per començar aquest recorregut de Sant Joan. La muntanya del Canigó torna a ser el punt de partida de la tradicional festa que es celebra arreu del territori.

La flama del Canigó. Una mica d’història

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

El diumenge abans de sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.

La flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.

Tota la informació sobre la flama es pot consultar al lloc web de la flama del Canigó.

Text: Òmnium Cultural

Foto: Montse Ventura

Santa Coloma-Montserrat i el documental “Un pas més”, de Sílvia Vidal

Cap de setmana d’actes!

El dissabte 16 de juny, farem una sortida de Santa Coloma a Montserrat.
Sortida a les 18 h.
Inscripcions fins dijous 14: Joan Marquillas (619759439) o Ramon Mullerat (670886880)

El dissabte 17 de juny, viurem el documental “Un pas més”, de Sílvia Vidal.
A les 7 de la tarda a la sala gran del castell de Santa Coloma de Queralt.

Inauguració exposició fotogràfica “Ermites de Catalunya”

Exposició fotogràfica de les millors obres presentades pels nostres socis/es sota el lema: “Ermites de Catalunya”.
Calendari: 14 de juny fins al 12 de setembre
Horari: dimarts i dijous de 19 h a 22 h i dimecres de 19 h a 20 h
Lloc: Sala d’exposicions del nostre estatge social al C/ del Montsec 9 bxs., 08030 Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Entrada lliure

Cinc corals protagonitzen la 53a Festa de la Cançó de Muntanya a Terrassa

La Festa de la Cançó de Muntanya ha arribat diumenge 3 de juny a la seva 53a edició. Organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa, ha estat protagonitzada per cinc cors o corals a la localitat del Vallès Occidental: la Coral la Carena de la Unió Excursionista de Sabadell, la Coral Madrigalistes de Catalunya de l’Agrupació Excursionista de Catalunya, la Coral Núria de la UEC de Gràcia, la Coral La Llum del Centre Excursionista Sant Feliu i els amfitrions del cor CET de Cants del Centre Excursionista de Terrassa.

Una festa que serveix per aplegar, en diferents indrets de Catalunya, les corals o grups de cantaires de diferents entitats per realitzar un festival de cançons tradicionals, populars i muntanyenques. La jornada ha començat a les nou del matí amb la rebuda de les corals i un bon esmorzar. Això s’ha complementat amb una visita al Museu de la Ciència una altra a la Masia Freixa, totes dues preparades pel Centre Excursionista de Terrassa.

La festa ha culminat amb un dinar després de les actuacions musicals al mateix Centre Cultural i la posterior cantada conjunta del cant dels adéus.

Terrassa acull diumenge la 53a Festa de la Cançó de Muntanya

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) celebra aquest diumenge 3 de juny la 53a Festa de la Cançó de Muntanya. Enguany, el Centre Excursionista de Terrassa ha estat l’encarregat d’agafar el relleu al Centre Excursionista Sant Feliu de Codines per organitzar aquesta festa. Una festa que serveix per aplegar, en diferents indrets de Catalunya, les corals o grups de cantaires de diferents entitats per realitzar un festival de cançons tradicionals, populars i muntanyenques.

La jornada començarà a Terrassa a les 9:00 h del matí amb la rebuda de les diferents corals i un bon esmorzar. El Centre Excursionista de Terrassa ha preparat diferents visites pels voltants de la localitat del Vallès Occidental: a les 10:00 h es visitarà el Museu de la Ciència i, a les 11:00 h, la Masia Freixa.

El concert de la 53a trobada de la Cançó de Muntanya es farà a les 12:45 del migdia, al Centre Cultural el Social. Hi participaran els cinc cors o corals que ja es van deixar veure l’any passat: la Coral la Carena de la Unió Excursionista de Sabadell, la Coral Madrigalistes de Catalunya de l’Agrupació Excursionista de Catalunya, la Coral Núria de la UEC de Gràcia, la Coral La Llum del Centre Excursionista Sant Feliu i els amfitrions del cor CET de Cants del Centre Excursionista de Terrassa.

Un dinar al mateix Centre Cultural posarà punt i final a la festa a les 2 del migdia. El dinar és obert a tothom i cal fer reserva prèvia a través del correu yera73@gmail.com. A les 16:00 h es farà la cloenda de la festa amb el cant dels adéus.

La Festa de la Cançó de Muntanya, des de 1962

El 27 de maig de 1962, durant l’Aplec de Cantaires de Montserrat, va sorgir la idea de celebrar una Festa de la Cançó de Muntanya. En aquells anys, donada la situació política, fer una cantada en català per part de corals excursionistes era impensable. La Coral Catalunya (actualment Coral Madrigalistes de Catalunya), amb el seu mestre Josep Maria Castelló, foren els qui inicialment tiraren endavant la idea.

Davant la prohibició per part de les autoritats per fer aquesta trobada a Vil·la Joana i a tota la província de Barcelona, Francesc Trias i Saperas, president de l’Agrupació Excursionista de Catalunya, aconseguí el permís per celebrar-la a Hostalric, el 9 de maig de 1965.

Audiovisual: “Travessa pel massís del Vignemale” i ascensió al Cavall Bernat de Montserrat (salt base)

El proper 19 de juny a les 21:00 h (com sempre en dimarts), ens tornem a reunir per veure la travessa pel massís de Vignemale i l’ascensió del Cavall Bernat amb salt base al massís de Montserrat
Al circ del Vignemale s’hii concentren 10 cims de més de 3.000 m, i és el que més s’assembla de tota la serralada pirinenca als cims dels Alps.
Entrada lliure.

Presentació de llibres a càrrec dels germans Masó Garcia

PRESENTACIÓ DE LLIBRES

El divendres 11 de maig a les 20:30 h farem la presentació dels tres últims llibres escrits pels germans Òscar i Albert Masó Garcia, a la sala de projeccions del Centre Excursionista de Castellar.

Els germans Òscar Masó Garcia (1974) i Albert Masó Garcia (1976) són dos germans muntanyencs que van néixer a Sabadell, ciutat on treballen com a enginyers tècnics industrials. S’inicien en l’excursionisme sent uns infants, trescant pel seu estimat massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i després per la resta de muntanyes catalanes. D’adolescents, s’aficionen a l’escalada i formen una cordada aperturista reconeguda i consolidada, aconseguint entre els dos l’obertura de més de 400 vies de caire clàssic i l’ascensió de tots els monòlits de Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Sant Salvador de les Espases i més de 500 a Montserrat. Són autors i coautors de diversos llibres de muntanya, d’entre els quals destaca Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (X Premi Vèrtex, 2011). Han publicat un centenar d’articles en butlletins de centres excursionistes i revistes com Vèrtex, Desnivel o Vallesos, i han estat guardonats amb diversos premis literaris i de cinema i fotografia de muntanya.

1- Cims i Miradors de Montserrat. Farell Editors. Autor: Albert Masó

Amb aquest llibre us presentem un recull de 16 excursions que tenen com a objectiu principal l’ascensió de 16 cims de la muntanya de Montserrat. Es tracta de turons, talaies i miradors amb entitat pròpia que gaudeixen d’unes vistes extenses i meravelloses que són assolibles a peu. Alguns d’ells són molt coneguts i d’altres força ignorats, però tots comparteixen una ubicació i uns paisatges excepcionals. Juntament amb els cims, coneixerem també els diferents elements naturals i humans més destacables que anem trobant durant l’itinerari i que són digne d’esment, tals com agulles, balmes, edificis o fonts.

2- Libros de cima. Una historia de pasión y conquista. Desnivel Ediciones. Autor: Òscar Masó amb la col·laboració d’Albert Masó

‘Libros de cima’ repassa la història més recent de les muntanyes a partir de l’estudi dels seus vestigis i els seus llibres de registre de cima. Al principi, aquelles primeres senyals del pas del home tenien forma de fites, símbols religiosos, construccions, objectes, banderes, targetes de visita, etc. Posteriorment van aparèixer els primers llibres de registre als cims, on es van recollir les impressions dels ascensionistes i les seves firmes. Òscar Masó, el seu autor, aprofundeix en l’estudi d’aquests llibres repassant la seva evolució històrica al món. Primer parteix d’Europa, començant pels Pirineus, un dels primers llocs del món on es va iniciar la tradició dels llibres de cim. Després continua pels Alps i la resta d’Europa per donar un salt fins a Amèrica, Àsia, Àfrica, Oceania i acabar a l’Àrtic i a l’Antàrtida. En aquest recorregut es van descobrir les vicissituds d’aquests llibres fins a ocupar el seu privilegiat lloc en les altures, quins i com els col·locaven, interessants anècdotes i on es conserven, fins arribar als mètodes més moderns i virtuals per certificar una ascensió. Els llibres dels refugis de muntanya, els llibres de piulades dels escaladors i els llibres personals dels guies professionals de la muntanya també tenen cabuda en aquest estudi.

3- Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases. Novacasa editorial. Autors: Albert i Òscar Masó

El massís de Sant Salvador de les Espases és un paratge muntanyenc humil de bellesa agresta i alhora un espai natural de reconegut interès geològic. Cingleres, falles, plegaments, esquerdes, afloraments i un llarg etcètera d’altres elements formen part de la riquesa geològica del massís, a la qual cal incloure també els centenars de monòlits que s’hi troben escampats arreu. Aquest llibre és un recull de les 105 roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases, presentat en forma de catàleg. S’hi descriuen els trets característics i les vies d’ascensió principals d’aquestes entitats pètries, que cal respectar i valorar com a elements paisatgístics propis que són i que tenen un gran valor natural.