Arxiu de la categoria: Activitats culturals

Maleïda 1882, l’aventura de l’ascensió de Verdaguer a l’Aneto

El rodatge de la pel·licula Maleïda 1882 està pràcticament enllestit, després de la filmació al pic més alt del Pirineu. El rodatge va reviure l’aventura de Jacint Verdaguer pel Pirineu català en el seu camí cap al cim de l’Aneto -conegut com la Maleïda- ara fa 137 anys, el juliol de 1882. Una pel·lícula documental que busca respondre perquè el poeta somiava en conquerir la muntanya quan encara cap altre català ho havia fet abans.

Maleïda 1882 és un projecte documental basat en el llibre sobre l’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto, escrit per en Bernat Gasull i Roig, i editat per Verdaguer Edicions.​

L’estiu de 1882 i el següent, Jacint Verdaguer va resseguir el Pirineu, a peu i de cap a cap. Estava començant a escriure el que seria un dels seus millors poemes: “Canigó”. Verdaguer, durant les seves estades al Pirineu, va recollir vivències, llegendes, tradicions, mots, que es troben aplegades en llibretes de viatge que es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Més de 130 anys després, s’han exhumat aquests documents tot resseguint fil per randa el seu itinerari, explorant fotografies i mapes, trescant cada pam de muntanya per rescatar de l’oblit una gran gesta de la nostra història pirinenca. La primera gran travessa d’alta muntanya fins al cim de l’Aneto protagonitzada per un català.​

El documental vol explicar el com i el perquè d’aquella gran aventura. Verdaguer, més enllà del seu vessant literari, fou un muntanyenc i aventurer de primer ordre, que va convertir la muntanya en escenari literari per a explicar la història fundacional del seu país.

El suport

Les entitats col·laboradores, entre les quals la Fundació Jacint Verdaguer, impulsen una campanya de donatius per tal de garantir la inversió econòmica necessària per encarar la fase de postproducció. Si s’assoleix el pressupost, la pel·lícula s’estrenarà l’estiu del 2019.

Vols col·laborar o participar en el rodatge de la pel·lícula? Posa’t en contacte amb la productora

Tràiler

La Patagònia serà l’eix central del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

L’essència de la Patagònia més desconeguda es traslladarà a Torelló del 16 al 25 de
novembre. Aquest territori tan inexplorat d’Amèrica del Sud –però alhora tan somiat pels amants de la muntanya– serà el gran protagonista del 36è Festival BBVA de Cinema de Muntanya.
Amb la Patagònia com a eix central, la 36a edició tornarà a convertir Torelló en l’epicentre del cinema de muntanya, on s’hi projectaran les millors pel·lícules del gènere però també seguirà creixent l’ampli ventall d’activitats paral·leles. Després de renovar l’acte inaugural ara fa quatre anys, el Festival tanca una etapa que li ha permès homenatjar tal com es mereixen els referents de l’alpinisme i l’escalada de casa nostra. Enguany  la inauguració obre una nova etapa amb la Patagònia com a primera destinació.
És per això que l’espectacle d’enguany –Patagonia Dreaming– comptarà amb la veu dels
personatges que més coneixen aquest territori. Seran a l’escenari del teatre Cirvianum el
viatger i escriptor Enric Soler Raspall, el realitzador de cinema Fulvio Mariani, el guia de
muntanya i escalador Elio Orlandi, i els escaladors catalans Oriol Baró i Sílvia Vidal. Tots
ells, i acompanyats de projeccions, hi seran per explicar l’essència d’aquesta regió
inexplorada, dura, exòtica, remota i màgica.

La Patagònia a ulls de De Agostini
L’exposició central del 36è Festival BBVA de Cinema de Muntanya també posarà la mirada a aquest paradís de l’Amèrica del Sud. A.M. De Agostini. Explorant Patagònia és el títol de la mostra que acollirà el foyer del teatre Cirvianum. Es tracta d’un recull de fotogrames de pel·lícules i fotografies de l’arxiu del Museu Nacional de la Muntanya de Torí que a principis de segle el pare salesià Alberto Maria De Agostini va capturar durant la seva exploració en una part molt extensa d’aquest territori. La segona de les mostres, a la sala d’exposicions d’El Casal, descobrirà la Patagònia en tres dimensions de la mà del fotògraf de Rubí Joan Díez.

Creix la programació a la biblioteca Dos Rius
Per tercer any consecutiu, el Festival reforça el lligam amb la biblioteca Dos Rius de Torelló i amplia el programa d’activitats paral·leles durant els dies del certamen. Aquest equipament comptarà amb propostes diàries amb l’objectiu de fer de la Dos Rius un punt de trobada de la cultura de muntanya. Entre les activitats, destaquen la conferència Patagònia, per la ruta 40 a càrrec de l’escriptor i viatger Enric Soler Raspall.

Aldo Audisio, Flor de Neu d’Honor

Enguany, el Festival retrà homenatge a la figura d’Aldo Audisio, que durant quatre dècades ha estat al capdavant del Museu Nacional de Muntanya de Torí. Audisio serà a Torelló per rebre la Flor de Neu d’Honor en mans del director Joan Salarich en l’acte de clausura, que tindrà lloc el 24 de novembre. El seu nom també forma part del passat i el present de la IAMF, la International Alliance for Mountain Film.

Foto de portada: d’esquerra a dreta: Daniel Guardiola, director de la Zona Osona de BBVA; Manel Romans, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Torelló; Joan Salarich, director del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló; Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes
Text i fotos / Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

Cicle d’audiovisuals: “Diapositives a la fresca 2018”, a càrrec de Marga Vilageliu i Josep Vinyeta

“DIAPOSITIVES A LA FRESCA 2018”

4t audiovisual, que consta de 2 audiovisuals, a càrrec de Marga Vilageliu i Josep Vinyeta.

“El Cinquè Llac”: els autors realitzen a cavall la ruta del Cinquè Llac durant 5 dies, el juliol de 2017. Itinerari circular pel Prepirineu de LLeida, entre el Pallars i l’Alta Ribagorça, amb sortida i arribada a la Pobla de Segur. S’assoleix el preciós estany de Montcortés, estany que dona nom a la ruta, protagonista de moltes llegendes màgiques.

“Illa de La Reunió”: els autors ens explicaran les experiències i vivències fent la ruta pels cons volcànics de l’illa de la Reunió durant 7 dies, ascendint el cim més alt, el Piton des Neiges (3.070 m).

LLoc: Pati dels Galliners Vells (C/ Barcelona, 25 de Lliçà d’Amunt).

Hora: Comencem a les 22:00 h

Per a més informació, consulteu el blog i Facebook de l’entitat.

Cicle d’audiovisuals: “Diapositives a la fresca”, a càrrec de Sílvia Jordan

“Diapositives a la fresca 2018”

3r audiovisual: “Viatge a Nepal”, a càrrec de Sílvia Jordan.

L’autora, juntament amb dos amics, l’Ivan i el Jesús, entre octubre i novembre de 2016, viatgen a Nepal, i en l’estada realitzen els trekkings del Manaslu, l’Annapurna i el Langtang.
Lloc: Pati del Galliners Vells (C/ Barcelona, 25 de Lliçà d’Amunt)
Hora: Comencem a les 22:00 h

Més informació al blog i al Facebook de l’entitat.

Audiovisual “Seguint la petjada dels càtars o Bons Homes pel GR 7”

Manel Figuera i Tomás Mas vindran al Centre Excursionista de Castellar del Vallès a presentar l’audiovisual: Seguint la petjada dels càtars o “Bons homes” GR 107.

  • Divendres 13 de juliol: 1ª part, del Santuari de Queralt a Bellver de Cerdanya
  • Divendres 21 de setembre: 2ª part, de Bellver de Cerdanya a Montsegur

Les dues projeccions es faran a l’auditori del CEC a les 20:30 h

El camí dels Bons homes, o GR 107, és un sender de llarg recorregut, d’entre 185,71 i 205,2 quilòmetres, entre el santuari de Queralt (Berguedà) i el castell de Montsegur (País de FoixOccitània), que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams amb bicicleta de muntanya. Els bons homes o els bons cristians eren els termes amb què els càtars es referien a ells mateixos.

L’any 1995, dins d’un projecte de col·laboració entre dos organismes de desenvolupament socioeconòmic (el Consorci de Promoció i Iniciatives Cercs-Berguedà i Ariège Expansion), sorgeix la iniciativa del Camí dels Bons Homes. Els consell Comarcals del Berguedà, de la Cerdanya i més endavant també el de l’Alt Urgell s’hi van adherir per tal de coordinar i donar més difusió a diferents esdeveniments en relació al passat medieval i càtar als seus territoris. Les Jornades dels Refugis Càtars són la base d’aquesta iniciativa. El Camí dels Bons Homes s’ha convertit, en aquest sentit, en un exemple d’èxit, tant pel que fa a la planificació com a la promoció, la gestió i l’avaluació i ha aconseguir posicionar-se no solament en l’àmbit comarcal i de país, sinó també internacionalment. El camí disposa d’un consell regulador, format per entitats públiques i privades, que té cura del manteniment i la senyalització.

El Camí dels Bons Homes, convertit en el GR 107, ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars, entre els segles XII i XIV, quan fugien de la persecució de la croada contra ells i de la Inquisició. Ressegueix les petjades del catarisme a través de viles medievals, d’esglésies romàniques i de castells. Aquesta és una ruta que, a banda del seu vessant històric, circula per la zona protegida del Parc Natural del Cadí-Moixeró i permet contemplar paisatges bonics i visitar pobles i nuclis de muntanya, indrets que conserven llegendes i tradicions molt antigues.

És imprescindible, abans d’iniciar la ruta, documentar-se sobre les característiques del recorregut i dotar-se del material necessari. L’itinerari principal surt del santuari de Queralt, passa per Peguera i per Gósol, baixa a Bagà i pel coll de Pendís arriba a Bellver de Cerdanya. Després es dirigeix a Prullans i per la vall de la Llosa assoleix la portella Blanca. Per la vall de Campcardós, encara cerdana, davalla a Porta i s’enfila al coll de Pimorent per entrar a l’Arieja. Un cop en territori occità, passa per l’Ospitalet, Merenç i la vall d’Orlú per arribar finalment a Montsegur i al seu castell. Hi ha algunes variants tant al Berguedà com a l’Arieja, entre les quals la que recorre la vall de les Vésines.

Cicle d’audiovisuals: “Diapositives a la fresca 2018”, a càrrec de Toni Ortiz

“DIAPOSITIVES A LA FRESCA 2018”

Es passen dos audiovisuals: “Excursionista” i “Viatge al centre de la Terra”, a càrrec d’en Toni Ortiz.
En el primer audiovisual, “Excursionista”, l’autor fa la Senda de Camille a peu durant 7 dies. Una il·lusió de fa temps, en plena solitud, entre boscos, ramats i cabanes de pastor. Un itinerari que ens deixarà bocabadats.

El segon audiovisual, “Viatge al centre de la Terra”, tracta d’excursions amb esquís de muntanya a Islàndia, fetes durant el mes de març de 2017. Entre altres cims, s’ascendeix al Snaefellsnes, volcà per on s’inicia el camí cap el centre de la Terra a la novel·la de Jules Verne.

LLoc: Pati dels Galliners Vells (C/ Barcelona, 25, Lliçà d’Amunt)
Hora: Comencem a les 22:00 h
Obert a tothom.

Per a més informació, visiteu el blog i el Facebook de l’entitat.

Cicle d’audiovisuals: “diapositives a la fresca 2018”

“DIAPOSITIVES A LA FRESCA 2018”

1r audiovisual: “Antàrtida“, a càrrec d’en Francesc Sàbat
L’autor, geòleg i alpinista, donarà una visió general des de l’experiència pròpia, a partir d’haver realitzat campanyes d’estudi i un viatge turístic a l’Antàrtida. Un continent enigmàtic i desconegut, immens desert de neu i gel, un món fet per l’aventura i la recerca científica.

LLoc: Pati dels Galliners Vells (C/ Barcelona, 25, Lliçà d’Amunt)
Hora: Comencem a les 22:00 h
Obert a tothom.

Per més informació, al blog i al Facebook de l’entitat.

Presentació del llibre “Libros de Cima” a Terrassa

Presentació del llibre “Libros de Cima. Una historia de pasión y conquista“, d’Òscar Masó

Dijous 28 de juny a les 19:30 h al Centre Excursionista de Terrassa.

L’autor del llibre participarà en aquesta presentació, en el qual també es farà recollida de fons per l’Associcació Catalana pels Drets Civils.

Libros de cima’ repassa la història més recent de les muntanyes a partir de l’estudi dels seus vestigis i els seus llibres de registre de cim. Al principi, aquelles primeres senyals del pas de l’home tenien forma de fites, símbols religiosos, construccions, objectes, banderes, targetes de visita, etc. Posteriorment van aparèixer els primers llibres de registre dels cims, on es van recollir les impressions dels ascensionistes i les seves firmes. Òscar Masó, el seu autor, aprofundeix en l’estudi d’aquests llibres tot repassant la seva evolució històrica al món. Primer parteix d’Europa, començant pels Pirineus, un dels primers llocs del món on es va iniciar la tradició dels llibres de cim. Després continua pels Alps i la resta d’Europa per fer un salt fins a Amèrica, Àsia, Àfrica, Oceania i acabar a l’Àrtic i a l’Antàrtida. En aquest recorregut es van descobrir les vicissituds d’aquests llibres fins a ocupar el seu privilegiat lloc en les altures, quins i com els col·locaven, interessants anècdotes i on es conserven, fins arribar als mètodes més moderns i virtuals per certificar una ascensió. Els llibres dels refugis de muntanya, els llibres de piulades dels escaladors i els llibres personals dels guies professionals de la muntanya també tenen cabuda en aquest estudi.

Nota de l’autor
PAPER DESTACAT DEL CET:
Han estat 3 anys d’intensa recerca, viatges i investigació, i volia en especial agrair sincerament tot l’inestimable ajut que se m’ha dispensat des de l’Arxiu-Biblioteca del CET, de part de Joan Pérez Ventayol, Martí Puig Cabeza i Jordi Albareda. Hi ha fotografies extretes de llibres de l’arxiu, una del propi Jordi Albareda que, a més, els va digitalitzar. Els crèdits estan indicats en totes elles, així com la immancable citació a l’apartat d’agraïments.

Projeccions a la fresca 2018. “Patagònia, muntanyes per somiar on les geleres acaben al mar”, amb Ismael Monsonís

“Patagònia, un nom que ens suggereix un món feréstec, immens, inabastable…tot això és cert. Però també és cert que els paisatges són encisadors, que la natura és a tocar, i que els seus habitants són encantadors. Tot i que les circumstàncies dels països són variables, és un lloc enorme perno perdre’s”.