Dr. Enric Aguadé i Sans

Dr. Enric Aguadé i Sans  (Soci del Club Excursionista Reddis). Llicenciat en Medicina l’any 1947.  A partir de 1948 va començar a exercir a Reus, i fins al 2004. Va ser un dels propulsors i mantenidors de l’Hemeroteca Mèdica de Reus, una associació que utilitzava unes sales del Centre de Lectura i que reunia els metges de Reus i de la comarca, on es rebien subscripcions de revistes mèdiques europees i americanes, per tal de mantenir al dia els coneixements professionals i publicava una revista.

La seva professió era la de metge, però les aficions del Dr. Aguadé eren tan àmplies que abastaven la topografia, la meteorologia, la història, la toponímia… Totes elles les va viure des de la dèria de recuperar camins i n’ha resultat una de les figures cabdals de l’excursionisme català de l’últim terç del segle passat. A la revista Vèrtex 246 va sortir un article en recordança de la seva mort.

L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys. Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut (GR), i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització. És considerat el pare dels senders de Gran Recorregut (GR).

Soci del Club Excursionista Reddis i del Club de Lectura de Reus, el doctor Aguadé organitzà l’any 1960 la primera marxa col·lectiva entre Reus i Montserrat, de 108 quilòmetres.

Publicà nombroses guies i manuals d’excursionisme ( Guia de Reus a Lourdes a peu , 1985; Vint anys del Dia del Camí de Muntanya , 1987; Els Camins mil·lenaris del Baix Camp , 1992; Memorial d’aiguats , 1995; Topònims ibèrics , 1998; Camins Mil·lenaris de Catalunya que seguien els pelegrins a Santiago , 1999; El Camí ancestral de Salou a Ulldemolins , 2001; Itineraris per la Serra La Llena i els Sagalassos , 2005), a més d’unes Memòries d’un metge caminador (2006).

Va entrar a formar part del teixit federatiu, de la mà d’un company de professió el Dr. Joan Domènech al que va substituir com a delegat a Tarragona, incorporant-se més tard al Comitè Català de Senders el 1973, prenent la plaça del Sr. Joan Cullell, en la qual va estar impulsant els GR durant més de 25 anys. En retirar-se va ser nomenat President Honorífic del Comitè a perpetuïtat.

El 1975, amb un equip d’entusiastes excursionistes, al mes de març, es va iniciar el marcatge de les famoses franges blanca i vermella a l’ermita de Sant Blai a Tivissa com a inici del GR7 que ha arribat a culminar amb els milers de quilòmetres que gaudim en l’actualitat en tota la península.

Rebé nombrosos guardons, entre els quals  la Medalla d’Argent de la ciutat de Reus (1995), la Creu de Sant Jordi (2000) i el premi de Medi Ambient (2003), la medalla de plata de la ciutat de Reus; la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya o el premi Humanisme i Esport de Barcelona, entre molts d’altres.

Ensenya d’Or per la seva extraordinària aportació a l’Excursionisme català i en agraïment als anys al Comité Català de Senders

Enric Aguade i Sans Fotografiat a Reus. ©-RLM.

Fotografies arxiu: Joan Cullell