Agustí Jolís i Felisart i Mª Antonia Simó i Andreu

Agustí Jolís i Felisart (Centre Excursionista de Catalunya) Soci del centre des del 1934, en fou president de la secció de muntanya de 1946 a 1952. Fou director de la revista “Montaña” durant 14 anys i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987. Fou també assessor de la col·lecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre les quals Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya i Pocets-Maladeta (1957), Pallars Aran (1961),Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973), editada en alemany, Cerdanya (1985) i Pica d’Estats-Monteixo(1993), i amb Georges Véron Parc Nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici (1993). També publicà diversos treballs de muntanya, com La conquista de la montaña (1954) i Esperit i tècnica de la muntanya (1966). El 1996 coordinà l’obra 120 anys d’història del Centre Excursionista de Catalunya. Rebé la placa de la Federació Catalana de Muntanyisme (1968), la Medalla dels Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987) i l’Ensenya d’or de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2001).

Després de la seva mort al 2003, Josep Mª Sala i Albareda va escriure a la Revista Muntanya  en recordança del seu amic fent menció de la seva vessant humana, tot dient “era un alpinista de cor i sentiment”.

Mª Antonia Simó i Andreu (Centre Excursionista de Catalunya) Fou una de les principals capdavanteres de l’alpinisme femení que atacà les grans dificultats de l’escalada acrobàtica a Catalunya (1940). Participà activament en cursets i conferències, i conjuntament amb el seu marit, Agustí Jolis, publicà diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc). Medalla al Mèrit de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (1945). Placa de Plata del GAME. Medalla de Forjadors de la Historia Esportiva de Catalunya (1987). Medalla d’Honor de Barcelona (2001), juntament amb Agustí Jolis

A principis dels 50, ja al costat de Maria Antònia, van iniciar la seva tasca divulgativa dins el Centre Excursionista de Catalunya, plasmada en guies que anaven molt més enllà de la mera selecció d’itineraris o vies d’escalada. No, també hi havia una dimensió cultural, donant-se importància al marc històric de cada zona, com a fidel reflex de la tradició excursionista catalana. Una tradició que inclou el desig de conèixer el país, la flora, els costums dels pobles i el seu patrimoni històric … Juntament amb el seu marit Agustí, van publicar més de 15 llibres de muntanya de cims del Pirineu, Montserrat, el Pedraforca, la Cerdanya… i articles d’especialitat muntanyenca. Editats per La Vanguardia i amb text seu, aparegueren una sèrie de fascicles muntanyencs en què s’incloïen mapes. Alguns títols seus són: Alt Berguedà i Cardener (1950), La conquista de la montaña (1954), Cerdanya i Pocets-Maladeta (1957), Pallars-Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) –editada en alemany–, Cerdanya (1985), Pica d’Estats-Monteixo (1993), etc.[6]

El propi Agustí confessava que “la muntanya ha estat sempre la meva terreny favorit, el que ha determinat la meva vida. Fins i tot en els pitjors moments no he deixat de sortir. Per a mi, la muntanya és un terreny d’aventura, perquè la muntanya, sense aventura, és pur atletisme”.

Ensenya d’Or per la seves extraordinàries aportacions a l’Excursionisme català i reconeixement d’una dilatada i fecunda tasca excursionista.