24a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana

L’ any 1993 fou un altre cop el torn de les entitats excursionistes del Vallès. Aquest any també es començà el recorregut des de Prada, on s’arribà amb autocars; era el 20 de febrer. Segurament aquest fet va estar lligat amb què aquell any s’escaigués el 125è aniversari del naixement de Fabra. Hi hagué una ofrena floral i l’encesa de la Flama, junt amb uns parlaments de l’alcalde de Prada i del de Sant Cugat.

Arribada a Perpinyà, la Flama va ser rebuda pel conseller delegat de l’Ajuntament al Castellet, on hi hagué alguns parlaments sobre les nacions minoritàries del Consell Europeu. Aquell mateix vespre la Flama era dipositada al monestir de Sant Cugat, esperant el proper dissabte.

El dia 27 de febrer la Flama sortia del monestir pel Camí dels Monjos fins arribar a Olesa i fer cap a Monistrol, on fou rebuda per la seva alcaldessa i dipositada a l’Ajuntament. El diumenge 28 era pujada a Montserrat, on la gent que acompanyava la Flama confluí amb altres caminants que arribaven al monestir per diferents senders de gran recorregut.

El doctor Aguadé, metge i senderista, ànima del senderisme a casa nostra, va fer l’encesa de la llàntia que crema a l’atri del monestir. L’acte acadèmic comptà amb la presència de l’alcalde de Sant Cugat i de l’ historiador Josep M. Ainaud de Lasarte que parlà sobre els sis-cents anys dels Jocs Florals. Les actuacions de la coral del Club Muntanyenc i de l’Esbart Dansaire de Sant Cugat varen posar fi a la festa.

Cartell de la 24a renovació de la Flama de la Llengua Catalana

 

Ballada d’un esbart a la plaça del Monestir