1a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana

Aquest any l’organització va recaure en el Centre Excursionista de Catalunya per ser l’entitat degana de l’excursionisme català i per haver-ne estat soci Pompeu Fabra. La data triada va ser el 22 de febrer i els actes s’inclogueren dins de la programació de la Comissió Excursionista d’Homenatge a Pompeu Fabra.

Organitzada per les seccions de muntanya i de ciències i arts del CEC, el desplaçament es féu a peu i amb autocar. A les onze se celebrà la missa i el president, Josep Ventosa, acompanyat de Francesc Martínez Massó, en va fer l’oferiment a la comunitat benedictina.

Traslladats sota la llàntia, la Coral del CEC va cantar algunes cançons muntanyenques abans que els participants fossin rebuts pel pare abat.

A la tarda, es visitaren “els indrets més característics de la santa muntanya, retornant cada grup per on millor li semblà”, va publicar la revista Cordada. En el parlament d’ofrena, Ventosa va dir que en l’acte original: “En lliurar-vos aquella flama, preníem el compromís de pujar cada any a fer-vos ofrena simbòlica del cost del seu manteniment. Les entitats excursionistes de Catalunya han decidit, doncs, de fer aquesta ofrena el diumenge de febrer més proper a la data del naixement de Pompeu Fabra, i han volgut que comencés aquest pelegrinatge el Centre Excursionista de Catalunya, per ser el de creació més antiga i perquè Pompeu Fabra en fou soci.”

A partir d’aquest moment es contreia l’obligació de renovar anualment el compromís de defensa d’un dels nostres signes d’identitat més clars. Era l’inici d’una tradició que havia de repetir-se en els anys posteriors, fent realitat allò de què la mantenia la voluntat d’un poble. L’acte va ser amenitzat amb una actuació de la coral del CEC.

La tomba de Pompeu Fabra a Prades.

Pompeu Fabra (1869-1948). Filòleg català que és conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana