Flama de la llengua

48a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana

La Flama de la Llengua Catalana es torna a renovar aquest any de la mà del Centre Excursionista d’Olot. Les activitats arrenquen el 27 de gener amb Bouket de sentiments, un desplegat de recitals de poesia d’autors garrotxins. El 29 de gener s’encén la flama a Prada de Conflent tal com marca la tradició, on reposen les restes del filòleg Pompeu Fabra. El diumenge 19 de febrer la flama es pujarà al Monestir de Montserrat per a fer la renovació.

Què és la renovació de la Flama de la Llengua Catalana?

La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu, que organitza cada any una entitat o grup d’entitats i clubs excursionistes de la FEEC.

Aquesta activitat, que s’organitza ininterrompudament des de 1970, vol refermar, any rera any, la voluntat d’un poble per mantenir ben viva la llengua catalana tot fent un homenatge a Pompeu Fabra. L’activitat consisteix en renovar anualment la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat sota el lema: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”.

El desembre de 2008, amb motiu del 40è aniversari de la celebració d’aquest acte, va tenir lloc a Montserrat un acte d’agraïment i reconeixement a les entitats i persones que han fet possible la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Amb aquest motiu, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va publicar el llibre Quaranta anys de la flama de la llengua catalana (1968-2008), de Francesc Roma i Casanovas.

Els orígens

L’excursionisme en el centenari de Pompeu Fabra

L’any 1968 s’escaigué el centenari del naixement de Pompeu Fabra. Amb aquest motiu tingueren lloc una sèrie de celebracions reivindicatives de la personalitat del nostre país, celebracions a les quals es volgué sumar l’excursionisme.

Joan Costa va deixar escrit que “Quan parlàrem amb ells del nostre Campament, ens proposaren de col·laborar amb ells en l’encesa d’una flama davant la tomba del Mestre, que ells portarien més tard a Montserrat perquè fos guardada al monestir com a símbol de la nostra llengua. Quan tot estava preparat i ja havíem convidat totes les entitats excursionistes de Catalunya a participar en aquest Campament, els fets de maig a França van fer que els nostres amics ens demanessin d’ajornar-ho”.D’altra banda, tenint en compte la vinculació de Fabra amb el món excursionista i la importància que la defensa de la llengua havia tingut dins d’aquest àmbit, algunes entitats demanaren al que aleshores es deia Federació Catalana de Muntanyisme de fer-ne un acte reivindicatiu. Aquestes entitats foren el Club Excursionista de Gràcia, el Centre Excursionista Àliga de les Corts, la Unió Excursionista de Catalunya i l’Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore. La seva proposta va ser acceptada per unanimitat i amb entusiasme.

En vista de la coincidència, el CEC es va afegir a aquesta darrera comissió, la qual com a iniciativa bàsica es proposà d’instituir la Flama de la Llengua Catalana, encenent-la a Prada, al peu de la tomba de Pompeu Fabra, i fer-ne la portada a Montserrat a peu. La comissió La llàntia que es troba a l’atri del monestir en el moment d’una Renovació queda formada com es detalla a continuació.

Els actes, que com s’ha vist originàriament estaven previstos per al mes de juny, es varen haver d’ajornar a causa dels fets de Maig de 1968 a l’estat veí fins als dies 12 i 13 d’octubre de 1968.

A banda de les entitats excursionistes, a Prada es trobaren també una Delegació d’Entitats Culturals Catalanes d’Europa i Amèrica, amb seu a Perpinyà, que s’havia unit al projecte en iniciar de manera individual el seu homenatge a Fabra, i moltes persones que hi havien anat a títol particular. El primer dia hi hagué un foc de campament amb diferents actuacions, com la del grup de mim Els Rodamóns, de l’Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore, o la de la Coral de Ràdio Terrassa. Després prengueren la paraula el Dr. Pere Gabarró i Jordi Mir que –no podia ser d’altra manera- varen glossar la figura de Fabra.

El dia següent, un grup d’excursionistes anà fins a l’Ajuntament, on fou rebut pel representant del batlle. En comitiva i passant per davant de la casa en què havia viscut i mort Fabra, on dipositaren un ram de flors, el grup es dirigí al cementiri on reposa el seu cos. Davant la seva tomba, la filla Carola Fabra procedí a l’encesa d’una flama. Per qüestions de capacitat, els parlaments posteriors es feren en un espai més ampli del cementiri. Hi prengueren la paraula Pau Llenes, Pau Roure, Renat Llech Walter, Josep Miracle, Joan Alavedra, Trias i Pujol, Josep Ventosa i Francesc Martínez Massó que tancà l’acte en qualitat de president de la Federació. Miquel Arimany llegí una poesia dedicada a Pompeu Fabra.

Segons la premsa francesa, més d’un miler de persones assistiren a aquests actes. Després dels parlaments, la comitiva emprengué el camí de Sant Miquel de Cuixà, on quatre sacerdots, un en representació del Principat, l’altre de Mallorca, el tercer de València i el darrer del Rosselló, oficiaren una missa. Al vespre, a Perpinyà, hi hagué una audició de sardanes i un recital de danses catalanes a càrrec de diferents grups rossellonesos en honor de Carola Fabra, motiu pel qual es féu lliurament d’un ram de flors a la filla del mestre. Mentrestant, la Flama feia nit a Marialles, primera etapa del seu periple cap a Montserrat.

El diumenge següent la Flama va arribar a Montserrat després d’una setmana de viatjar per camins de muntanya en vuit etapes. Hi participaren socis i sòcies de vint-i-una entitats, amb un total de 126 portadors. Només arribar, va ser recollida pel president de la Federació Catalana de Muntanyisme, qui la va dur fins a l’interior de la basílica, on se celebrà una missa.

Tot seguit hi hagué els parlaments del president de la Comissió Excursionista d’Homenatge a Pompeu Fabra i de l’abat Cassià Maria Just. Jord Mir va ser l’encarregat d’encendre la llàntia que es troba a l’atri del monestir i que havia estat oferta en nom de tot l’excursionisme català.

Josep M. Pi, Josep M. Jerez, Ramon Salisi i Joan Masmitjà, membres de la Comissió del centenari de l’Excursionisme porten l’antorxa a Montserrat, l’any 1968.

 

EDICIÓANYENTITAT ORGANITZADORA
47a
2016Al-pi-nisme Club Esportiu
46a2015Unió Excursionista Llançanenca
45a
2014Club Excursionista Reddis
Associació Excursionista Catalunya de Reus
Secció Excursionista del Centre de Lectura
Secció Excursionista del Reus Deportiu
Secció Excursionista del Club Natació Reus Ploms
44a 2013Agrupació Excursionista Catalunya
43a
2012Centre Excursionista de Castelló
42a2011Centre Excursionista de Terrassa
41a2010Centre Excursionista Montclar
40a2009Club Excursionista de Gràcia
39a2008Unió Excursionista de Sabadell
38a2007Club Excursionista Pirenaic
37a
2006Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona
36a
2005Agrupació Excursionista Talaia
35a2004Centre Excursionista de Catalunya
34a2003Centre Excursionista de Castellar del Vallès
33a2002Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona
32a
2001Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus
31a2000Grup Muntanyenc de la Lira Vendrellenca
30a1999Centre Excursionista de Rubí
29a

1998Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
28a1997Cub Excursionista de Gràcia
27a1996Associació Excursionista d’Etnografia Folklore
26a1995Unió Excursionista de Sabadell
25a1994Comissió formada per les entitats del 1968
24a1993Entitats excursionistes del Vallès
23a1992Unió Excursionista de Catalunya de Mataró
22a1991Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia
21a1990Secció Excursionista de Cub Natació Igualada
20a1989Entitats excursionistes de la Vegueria de la Regió IV
Agrupació Cultural Vila-Seca
Associació Excursionista Catalunya
Associació d'alumnes i Exalumnes de l'Escola del Treball
Associació d'Excursionistes de Cornudella de Montsant
Associació Excursionista de Reus
Centre Excursionista Maspujols
Centre Excursionista de Tarragona
Centre de Lectura de Reus
Secció excursionista del Club de Futbol Reddis
19a1988Entitats excursionistes del Vallès
Centre Excursionista Garriguenc
Centre Excursionista de Mura
Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines
Centre Excursionista de Terrassa
Centre Muntanyenc Sant Llorenç
Club Muntanyenc Sant Cugat
Unió Excursionista Matadepera
Unió Excursionista de Sabadell
18a1987Centre Excursionista de Lleida
17a1986Grup Cavall Bernat
16a1985Entitats excursionistes del Baix Llobregat
Agrupació Excursionista Martorell
Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc
Centre Cultural Esplugues de Llobregat
Centre Excursionista d'Abrera
Centre Excursionista el Papiol
Centre Excursionista Sant Boi
Centre Excursionista Torrellenc
Centre Excursionista Vallirana
Centre Excursionista Sant Vicenç dels horts
Grup Excursionista Santfeliuenc
UEC de Cornellà
UEC del Prat de LLobregat
Unió Muntanyenca Eramprunyà
15a1984Centre Excursionista Sant Francesc d’Arenys de Mar
14a1983Centre Excursionista Comarca de Bages
13a1982Cub Excursionista Pirenaic
12a1981Unió Excursionista de Catalunya
11a1980 Centre Excursionista Àliga
10a1979Entitats excursionistes del Vallès
9a1978Mancomunitat d’entitats excursionistes d’Osona
Agrupació Excursionista de Granollers
Centre Excursionista de Castellar
Centre Excursionista Garriguenc
Centre Excursionista Sant Celoni
Centre Excursionista de Terrassa
Club Muntanyenc de Mollet
Club Muntanyenc de Sant Cugat
Club Muntanyenc de Terrassa
Unió Excursionista de Sabadell
Centre Excursionista Borgonyà
Centre Excursionista de Torelló
Centre Excursionista Serragrenyada
Grup Excursionista de Manlleu
Unió Excursionista de Vic
8a1979Comissió d’entitats de les comarques de Lleida
Centre Excursionista de Balaguer
Centre Excursionista de la Segarra
Centre Excursionista de Lleida
Unió Excursionista Urgellenca
Centre Excursionista Solsonès
Agrupació Excursionista l'Urgell
Societat Amics de la Muntanya de Tremp
7a1976Comissió de Centenari de l’Excursionisme Català
6a1975Centre de Lectura de Reus
5a
1974Centre Excursionista de Terrassa
4a1973Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
3a1972 Cub Excursionista de Gràca
2a

1971Unió Excursionista de Catalunya
1a

1970Centre Excursionista de Catalunya
1r aniversari de la Flama de la LLengua Catalana
1969