44a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana

L’any 2012 la renovació de la Flama va ser organitzada per l’AEC amb motiu dels 100 que els havia fet l’1 de juny de 2012, i com un dels seus actes de celebració del que anomenen l’Any del 100tenari.

Al març del 2013, l’AEC va publicar en el seu butlletí un extens resum de tots els actes. Amb les paraules d’en Jordi Merino que deien ” La nostra llengua és com un nus que es fa i es desfà. Ens uneix, ens fa lliures. És fonament de la nostra identitat, és garantia de la nostra llibertat. Els mapes ens fan conèixer els límits dels Estats, però no els de les nacions, senyalats més aviats per l’harmonia de les llengües. Una llengua és un tot orgànic que viu, es desenvolupa com un ésser vivent; sempre que la llengua sigui feta visible i tangible pel poble que la vol com a pròpia.  La defensa de la llengua i de la nació, no és, però, solament un afer cultural i utilitari sinó que és, per damunt de tot, una qüestió de dignitat, Volem parlar i viure en català, i que l’Estat o qui sigui, ens entengui a casa nostra en català i també volem viure en català, perquè hi tenim dret. Visca la llengua i visca els Països catalans! “

Prop d’un centenar de persones, la major part socis de l‘Agrupació Excursionista Catalunya, van participar el passat diumenge 3 de febrer en l’encesa de la Flama de la Llengua Catalana a Prada de Conflent.

L’acte va començar amb un recorregut pels carrers d’aquesta població de la Catalunya Nord que passava per la casa on va viure Pompeu Fabra i seguia fins al cementiri. Un cop allí, davant de la tomba de Pompeu Fabra, amb l’atenta mirada d’en Jordi Mir -garant d’aquesta celebració- i d’en Jordi Tourinyà -artífex dels actes a Prada de Conflent- es procedí a l’encesa de la llàntia.

Abans però, dos joves de l’Agrupació van interpretar dos significatives obres musicals per donar pas als parlaments d’Anne-Marie Brun, regidora de cultura de l’ajuntament de Prada de Conflent, i de Jep Tàpias, president de l’Agrupació, qui glosà la figura de Pompeu Fabra i l’emocionant acte que s’estava celebrant.

Després d’encendre la torxa, la comitiva es va traslladar a l’Ajuntament de la població en què novament, i després de diverses interpretacions, que van finalitzar amb els Segadors cantat per tots els presents, hi van parlar Jordi Mir, Miquel Casas (coordinador de la 44a Renovació), Jep Tapias i Anne-Marie Brun, per finalitzar amb un intercanvi d’obsequis i un aperitiu de productes locals.

La flama viatjà posteriorment a Barcelona on va romandre al local social de l’Agrupació Excursionista Catalunya tot esperant l’entrada oficial a Barcelona el proper diumenge 10 de febrer.

La Flama va recorre els carrers de Barcelona i el diumenge 10 de febrer va arribar de forma oficial la Flama de la Llengua Catalana a Barcelona dins dels actes de la 44a Renovació de la Flama.

La Flama va ser transportada a peu (des del Mirador de l’Alcalde a Montjuic), a cavall (sortida a les des del Parc de la Ciutadella) i en caiac (sortida a les 9.30 h des de Montgat).

A les 11 del matí es va iniciar el recorregut al port de Barcelona i va seguir per la Rambla, on va ser rebuda a la FEEC, seguint cap a la plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, avinguda Diagonal fins al monument a Pompeu Fabra situat als Jardinets de Gràcia, per continuar després per l’avinguda Diagonal i carrer de Marina, i va finalitzar el recorregut a la plaça de la Sagrada Família on es va finalitzar l’acte amb la unió de les tres flames (a peu, a cavall i en caiac) en una de sola simbolitzant el lema “Tres nacions i una sola llengua”.

Després arribava a Montserrat acompanyada, no només de socis de l’AEC sinó també de catalans arribats d’entitats de tot tipus que, amb la seva presència, que van voler mostrar la seva defensa de la nostra llengua. El País Valencià i la Franja de Ponent van ser també protagonistes, no només com espectadors, sinó intervenint en l’acte cultural que va posar punt i final a la jornada, en una sala repleta d’incondicionals de la llengua i dels Països Catalans.

La torxa portada pel president de l’AEC, amb l’experiència de Jordi Mir, ànima de les 44 renovacions, va ser lliurada per Josep Tapias al Pare Abat, Josep Maria Soler, que va sortir a rebre-la a l’atri de la Basílica. El recorregut de la torxa pel passadís central de l’església del Monestir, camí de l’altar, es va realitzar amb bancs i passadissos plens, de dones i homes expectants i emocionats. Un ciri encès pel president de la l’AEC, amb la torxa de La Flama, va presidir l’acte religiós que es va cloure amb un emotiu Virolai, cantat per l’escolania i els centenars d’assistents a la missa Posteriorment l’atenció es va centrar en la materialització de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.

Cartell de la 44a Renovació de la LLengua Catalana

Sortida del cementiri de Prada de Conflent.

Rebuda de la flama a Montserrat per l’abat