14a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana

Aquest any l’organització fou a càrrec del Centre Excursionista Comarca de Bages, que aprofità l’ocasió per recordar que en la primera edició la Flama havia fet nit en el seu local. Així mateix, en boca del seu president, Josep Maria Sitges, aquesta entitat feia explícita la seva voluntat de capgirar el sentit de la festa fent que “davalli, des del caliu montserratí, a totes les comarques i a tots els Països Catalans” i que arribi a qualsevol lloc del món on es trobi un grup de catalans o catalanes. I el primer lloc on prengué la nova flama fou en el Casal Català de Madrid.

Per fer més simbòlic l’acte, la Flama seria vehiculada mitjançant una “estella collida al Campllong, a l’ombra del Pi de les Tres Branques, símbol de la trinitat catalana”. Per aquest motiu, els actes varen començar el diumenge 20 de febrer al pla de Campllong, on es collí una estella que va ser duta fins a Montserrat per diversos centres excursionistes del Berguedà i el Bages. El dissabte següent, dia 26, a Santa Cecília es feia el ja habitual foc de camp animat per diversos grups.

El dia següent la Flama entrava al monestir en un acte litúrgic que comptava amb una ofrena literària del poeta Gabriel Mora i Arana. Representants de l’entitat organitzadora feren també l’ofrena del pa i el vi. La celebració es traslladà després a l’atri de la basílica, on s’encengué la llàntia que el Centre Excursionista Comarca de Bages havia ofert al Centre Català de Madrid i altres llànties d’altres entitats que ho havien demanat. La Coral Eswèrtia, del CECB, hi posà la nota musical adient.

Aquest any la Flama marxà cap al monestir de Lluc, “juntament amb terra de Catalunya per poder plantar una alzina commemorativa”, va escriure l’Avui. Va ser un acte amb una gran assistència, segons les fonts consultades. L’acte acadèmic tractà sobre la història de la representació de la llengua catalana i les seves perspectives de futur, mentre a la plaça del monestir tenia lloc una audició de sardanes. Durant aquest acte, una part del públic va demanar que es fes arribar al govern aragonès una missiva sobre la necessitat de protegir el català a la Franja. Sobre aquest any, cal comentar que la revista Vèrtex dels mesos de maig-juny va publicar un editorial sobre la renovació de la Flama de la llengua en què reivindicava que “En uns moments en què, per segons qui, ja tot està salvat i recuperat, els organitzadors podem caure en el parany de desvirtuar l’acte amb la finalitat de fer-lo més multitudinari. La Renovació d’un vot de catalanitat feréstec i noble pot convertir-se en una Festa politicofolklòrica en la qual fins i tot es regalin “Flametes ensucrades”… No, companys, no és això.”

Cartell de la 14a Renovació de la Flama de la LLengua Catalana

Cassià M. Just, Heribert Barrera i Josep Maria Sitges en la Renovació de 1983.