El passat cap de setmana, 26 i 27 de maig, el Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de la FEEC (GFTAC) repetí tres itineraris mítics de la Paret dels Diables, al vessant nord de Montserrat.

“Es tracta d’una temuda paret d'abruptes formes, que fou considerada tabú durant molts anys" com ens explicava l'escalador Armand Ballart. Un tabú fins que un genial grup d'escaladors de Sabadell molt avançats a l’època que els va tocar viure, provinents del TIM (Terra i Mar), Andreu Sorolla, Florentino Izquierdo, Andreu Minguell, en Jordi i en Josep Lladó i molts altres que ajudaren en l'aventura, van atrevir-se a endinsar-se en aquest inexpugnable mur farcit de desploms i sostres. Parlem de principis de la dècada dels cinquanta del segle passat. Després de 13 jornades, 800 metres de corda de cànem, 50 claus, 25 pitonises i nombroses falques i tacs de fusta van aconseguir obrir un itinerari de dificultat extrema, el més difícil amb diferència que fou obert en aquella època en tota la Península. Només cal dir que la primera repetició es va fer esperar quinze anys i que avui dia com a molt es repeteix una o dues vegades l’any.

Per aquesta ocasió el GFTAC escollí escalades històriques obertes pels escaladors i alpinistes que van marcar gairebé tres dècades, un abans i un després i que encara avui dia segueixen sent referents: la Lluís Creus (295 m, MD+ 6b A2), la GAM (310 m, MD V+/6a A3e) i la Còsmica (300 m, ED- 6a A2).

Actualment aquests itineraris es fan en una jornada per una cordada entrenada que comenci ben d'hora. En aquesta ocasió però, el GFTAC plantejà l'ascensió començant tard amb l'objectiu de fer només mitja via i dormir aprofitant les rapisses naturals que presenta la paret per posar en pràctica els bivacs en paret.

Passat migdia, Glòria Serral (UE Vic) i Laia Acero (CE Gironella) van començar a escalar la GAM, mentre que Anna Bonet (CE Madteam) i Diana Calabuig (AEC Reus) iniciaven la Lluís Creus i Irene Artuñedo (CE Madteam) i el propi director del GFTAC, Ferran Martínez, començaven la Còsmica. Amb bon peu totes les cordades van aconseguir assolir el punt de bivac previst i van poder gaudir d'un sopar privilegiat amb un panorama excepcional sobre la plana del Bages.

L'endemà van resoldre sense entrebancs la part superior de la paret fins arribar al punt culminant. Així doncs les components del GFTAC ja formen part d’un grup exclusiu de d’escaladores escollides que han pogut viure l'aventura d'escalar aquestes tres vies mítiques de la Paret dels Diables.

Una excel·lent activitat per posar en pràctica totes les tècniques d'ascensió en grans parets i a més a més conèixer la història i seguir les passes d’uns escaladors i alpinistes que van deixar empremta al nostre país.

Més informació al blog del GFTAC.

Crònica de Ferran Martínez (director del GFTAC)