Amb només 13 anys, la jove escaladora catalana Marina Valencia Corrales, resident a Rubí, s’ha proclamat recentment campiona de la Copa i el Campionat d’Espanya d’Escalada Esportiva en la categoria sub-16. Els dos títols els ha assolits en el seu primer any de competició en àmbit estatal, on ha demostrat el seu alt nivell i motivació. L’escaladora de la Unió Excursionista de Sabadell aspira a guanyar aquest estiu la Copa Catalana, de la qual falta disputar una última prova a Sant Cugat (17 de setembre).

-Marina, com et vas iniciar en l’escalada?
-La primera vegada que ho vaig provar tenia 10 anys i va ser durant unes vacances d’estiu en un petit rocòdrom, ara fa 3 anys. Em va agradar molt i vaig decidir buscar un lloc per poder practicar l’esport a prop de casa.

-Algú de la teva família hi era aficionat?
-Doncs no, a la meva família no hi ha cap aficionat al món de l’escalada, però sempre ens ha agradat molt la muntanya en general. Ara veuen que és una afició molt bona i mentre a mi m’agradi i n’estigui contenta, ells estaran amb mi.

-Quan vas començar a competir?
-Vaig començar en un equip que hi havia a la sala d’escalada La Panxa del Bou, a Sabadell. Ara fa dos anys em van suggerir que en formés part. Ho vaig provar i em va agradar.

-Com valores els teus resultats tant a la Copa com al campionat d’Espanya?
-La veritat és que estic molt satisfeta dels meus resultats. No m’esperava guanyar ja que és el primer any que competeixo en àmbit estatal.

-I respecte a la Copa Catalana?
-Enguany m’està anant molt bé. He guanyat les dues proves de la meva categoria (sub-18) on he participat (Tortosa i Manresa). Però com que encara queda una última prova, pot passar qualsevol cosa. Hi ha un nivell molt alt.

-Des de quan formes part del Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya?
-Aquesta temporada és la meva primera en el Centre i la veritat és que estic molt contenta de formar-ne part. M’aporta moltes coses positives, a part de l’escalada: la companyonia que es crea amb la resta d’escaladors, les sortides que s’organitzen... A banda, és clar, ens guien en tot allò que hem de fer relacionat amb l’escalada. És important el fet de saber que si tinc qualsevol problema puc comptar amb ells.

-Quin entrenament segueixes? Com el valores?
-El meu entrenament varia cada mes. Me’l dirigeix en David Gambús, el director del Centre de Tecnificació. Normalment vaig a la sala de La Panxa del Bou dos cops a la setmana i durant dues hores aproximadament. Començo amb un escalfament i estiraments i després fem algunes vies o blocs. A banda, també treballem el físic. És un entrenament molt complet.

-Com és la relació amb els companys d’entrenament?
-Hi ha un molt bon ambient entre tots els companys durant l’entrenament. Ens ajudem per millorar i motivar-nos a l’hora d’escalar. Ens ho passem molt bé. Moltes estones les comparteixo amb la Sílvia Burgada, l’Arnau Altayó, el Pau Jover i la Mariona Burgada.

-Com t’organitzes per combinar l’esport amb els estudis i altres activitats?
-Doncs al migdia o els dies que no he d’entrenar aprofito per avançar la feina dels estudis. Sobretot intento planificar-me molt el temps que tinc.

-Com et defineixes com a escaladora?
-Doncs ara mateix diria que sóc una escaladora centrada sobretot en la competició. Si em fas escollir, em quedo amb les vies de bloc i de desplom.

-Pel que fa a la roca, quines vies recordes especialment?
-Recordo molt especialment la primera vegada que vaig anar a escalar en roca. M’ho vaig passar molt bé. Va ser a Collegats, al Pallars. Allà vaig encadenar el meu primer 6a al flaix.

-Quin és el teu últim encadenament?
-Últimament no vaig gaire a escalar en roca, però en rocòdrom vaig encadenar un 7a+ a vista al Rocópolis de Navarra, durant una de les concentracions del CTEEC.

-Algun projecte per a aquesta temporada?
-El meu projecte és encadenar algun 7b o 7c, i sobretot anar a escalar més en roca, per millorar la tècnica i posar-me ben forta.

-Quin és el teu rocòdrom/escola preferida?
-Sens dubte, a nivell català indoor em quedo amb la sala d’escalada La Panxa del Bou. Per mi és com una gran família i ens ajuden molt. I de fora m’agraden molt els rocòdroms d’Oloron i Pau, a França, i el Rocópolis de Navarra.

-Tens algun referent d’escalador o escaladora?
-Des de sempre m’ha agradat molt l’Helena Alemán. En la seva trajectòria com a escaladora ha aconseguit moltes coses gràcies al seu esforç. A més, ara que ja la conec més, puc dir que és una gran persona i amiga.

-Què és el millor i el pitjor de l’escalada?
-Per mi el millor és la bona relació que hi ha entre els companys i també la superació personal que implica. El pitjor són les lesions que pots patir. Per sort, però, no n’he tingut cap de greu fins ara, però sí contractures musculars i ferides a les mans. La veritat és que ho vaig passar molt malament al principi fins que les mans i els dits no es van endurir una mica.

-Quines altres activitats t’agraden?
-M’agrada sortir a caminar per la muntanya i també jugar amb la meva gossa Yara. Abans de l’escalada he provat altres esports com la natació, el ball, el bàsquet i la gimnàstica esportiva. Però cap d’ells no em va agradar prou, fins que vaig descobrir l’escalada.

-Quins són els teus objectius a curt i llarg termini?
-A curt termini només espero superar-me cada dia una mica més i poder sortir més a escalar en roca. També estaria molt bé que la meva mare aprengués a assegurar-me. A llarg termini m’agradaria poder seguir en el món de la competició per participar en proves internacionals i poder arribar a ser campiona del món d’escalada esportiva. A banda del món de l’escalada, sé que he d’estudiar per al futur. M’agradaria molt treballar amb nens.

-Per últim, Marina, on et podrem trobar aquest estiu?
-Em podreu trobar per Menorca i també pel Pallars Sobirà, on espero poder escalar molt!

Entrevista elaborada per Anabel Ruiz