Entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre  novembre el Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya de la FEEC (GFTAC) va realitzar una concentració d'escalada en terrenys d'aventura.

Amb una meteorologia no gaire clara, Irene Artuñedo (CE Madteam), Anna Bonet (CE Madteam), Diana Calabuig (AE Catalunya de Reus) i Glòria Serral (UE Vic) es van desplaçar en primer lloc a Vilanova de Meià (Noguera) per intentar dos dels itineraris més emblemàtics del pilar del Segre. L'indret escollit permetia que en cas de pluja no hi hagués cap tipus d'inconvenient sota el paraigües del gran desplom que forma aquesta paret.

Els itineraris escollits van ser la via Belle Époque (MD+, 185 metres, A3/V+) i la Ferran Olivé (ED+, 145 metres, A3/6c+ obligat). La primera jornada va servir per resoldre els primers llargs i instal·lar una corda fixa i on s'aprofità per tecnificar alguns aspectes de l'escalada artificial i l'escalada en grans parets, com ara la tàctica, l'elecció del material, com provar una assegurança molt dubtosa o les tècniques per remuntar una corda.

L'endemà, Laia Acero (Centre Alpí Gironella) i Joana González (AE Pallars) s'incorporaren al grup i començaren també la via Belle Époque, mentre que la resta remuntaren les cordes fixes i continuaren cap amunt fins aconseguir solucionar els llargs superiors. Just quan es feia de nit tothom ja estava fora de la paret. L'alegria no podia ser més gran després d'haver superat aquests dos difícils i exigents itineraris

El dia següent, amb un temps molt més estable, el GFTAC ja estava a primera hora de matí preparant el darrers detalls al prat que hi ha tot just a sota de la paret de Catalunya, a Mont-rebei. Per aquesta jornada les vies escollides van ser la del Corb (450 m, ED- 6b obl.), llarga, difícil i en lliure, i la Josep Elena (ED, 145 m, 7a+), curta però intensa.

L'endemà encara hi havia forces per continuar fent activitat, però el temps aconsellà desplaçar-se cap a parets més curtes com el Montroig. A la tarda s'esperaven pluges així que es van escollir dos itineraris relativament ràpids: la via dels Llons en lliure (145 m, 7a/b) i la Héroes del Silencio (MD, 80 m, 6b).

En resum, tot i que novament la meteorologia no ha estat perfecte, ha permés que el GFTAC gaudeixi de quatre intenses jornades compartint bones experiències, treballant i aplicant tots els seus coneixements en escalades artificials, de lliure difícil i compromès, en desplom i placa, en sostres i fissures.

Crònica de Ferran Martínez (responsable tècnic del GFTAC)