Bernat Azcona, de 10 anys, completa el repte dels “100 Cims” Fa poc vam conèixer la notícia que un nen de 10 anys havia aconseguit assolir el repte proposat per “100 Cims” sent el primer d'aquesta edat a fer-ho. Parlem d’en Bernat Azcona de l’Agrupació Excursionista de l'Urgell, qui acompanyat de pares i amics va engrescar-se i anar pujant diferents muntanyes arreu de Catalunya fins a completar l’objectiu proposat al repte dels “100 Cims”. Hem parlat amb ell i amb els seus pares per saber quina ha estat la motivació d'en Bernat durant aquests mesos. La conclusió us l’avancem: els “100 Cims” són una bona opció perquè els pares i mares trobin sortides apropiades per anar amb els nens i nenes. Permet oferir una visió real del nostre país i completar els coneixements virtuals que s’aprenen a l’escola, a la televisió i a través de les noves tecnologies. -Amb quina edat vas pujar el primer cim Bernat? -Vaig pujar les Penyes Altes del Moixeró quan tenia 9 anys. -De tots els que has fet quin diries que es el què més t’ha costat? -Físicament no en recordo especialment de cap, però en algun m’ha costat més mentalitzar-se per arribar, com el puig Soler que va fer-se pesat o la punta Pericana, on em vaig espantar una mica al final, tot i que anava encordat. -I de quina muntanya tens més bon record? -Del Mont, a la Garrotxa, perquè al pujar i baixar vaig inventar-me un joc d’espies. Però en general m’agraden tots els que acaben a torres i Castells com el Montgri, el Burriac o el Madeloc. També el Comanegra durant l’Embardisada de 2007, a l’arribada varem saber que érem més de mil! -Estàs content per ser el primer nen que assoleix els 100 cims? -Si molt, i espero no ser l’únic. -Amb qui sols anar a fer excursions? -Normalment amb els meus pares, però també vaig amb el meu tiet Joan i la gent de l’Agrupació Excursionista de l’Urgell. -Què diries a altres nens i nenes que mai han pujat cap muntanya? -Que ho provin amb els seus pares i amics, i que no es preocupin si es cansen al pujar, ja que la baixada és força divertida. -Què portes a la motxilla quan vas d’excursió? -Hi porto la cantimplora, una parca, galetes, i sobretot no em deixo mai el bastó perquè l’utilitzo molt per jugar. -De gran t’agradaria continuar fent muntanya? -Si, m’agradaria provar barrancs, escalada, esquí,.. -Practiques altres esports? -L’atletisme, entreno tres cops per setmana, faig cros i pista. Vistes les respostes i la gran motivació del Bernat cap a l’esport i la muntanya hem parlat amb el Fermí Azcona i la Rosalia Franquesa, els seus pares, perquè ens expliquin quina experiència han viscut per engrescar al Bernat al repte de “100 Cims”. -Com el vareu introduir al món de la muntanya? -Nosaltres ja fa més de 25 anys que fem muntanya durant tot l’any i era normal que el Bernat ens acompanyés en les sortides ja de ben petit. Primer a l’esquena i després fent excursions per al seu nivell, entre els 4 i 6 anys d’uns 200 m de desnivell i després anar pujant i variant les rutes i els llocs. Normalment buscàvem quelcom interessant com un llac, un pont penjat, una sortida vora mar, un castell, la neu o un aplec amb molta gent. Als 7 anys el Bernat ja va pujar la seva primera gran muntanya, el Montardo, i també el Comapedrosa. I als 8 anys el pic d’Amitges, el Canigó i la Pica d’Estats. -Quina motivació va tenir per assolir el repte dels “100 cims”? -Al gener de 2007 varem començar a fer cims de mitja intensitat i a la llista dels "100 Cims" teníem un ventall molt oportú. Com que aviat en varem sumar bastants ens engrescarem a seguir fent-los en família i naturalment la possibilitat de ser el primer nen en acabar-los va motivar molt al Bernat, així com els ànims de la gent de l’Agrupació Excursionista de l’Urgell. -Com valoreu l’experiència en conjunt? -A nivell de motivació ha estat molt fàcil quan en les sortides hi havia altres nens, i a la resta de cims que hem fet sols, moltes vegades una llegenda, les explicacions d’anècdotes o algun relat durant l’excursió l’han motivat i interessat més que les indicacions físiques del recorregut o l’observació geogràfica que li poguessis dir. Creiem que marcar objectius és bàsic en tota activitat i la muntanya no es una excepció. Per un adult llevar-se a les 7 del matí, fer 100 km, pujar un cim i tornar a casa, pot ser un esport o una curiositat; però per un nen de 7 anys has de donar-li altres raons per fer-ho, com per exemple, formar part d’un objectiu. (9/05/08)