Els dos grans pics que tanquen el circ d'Ulldeter per l'oest són el Gra de Fajol (2.708 mts.) i el Bastiments (2.881 mts.), autèntic gegant de la contrada. La proximitat entre l'un i l'altre fa que una de les excursions pirinenques més clàssiques sigui la seva ascensió en una mateixa jornada, que és la proposta que aquí s'explica.

Sortida: L'inici de la caminada el farem a la carretera que de Setcases duu a l'estació d’esquí de Vallter 2000. Un cop hem deixat l'aparcament inferior del primer telecadira, al costat del refugi de Pastuira, la carretera fa unes fortes llaçades (a cada revolt a la dreta veiem els senyals del G.R.). Quan ens trobem en la quarta graonada i just abans de la pista d'aterratge per a helicòpters, ja veurem a la nostra dreta una esplanada (pocs metres abans al marge esquerre de la carretera hi ha una altra), que és on deixarem el vehicle, a 2.095 metres d'alçada.

Horari: Unes 5 / 5,30 hores, entre anar i tornar.

Desnivell acumulat: 980 mts. de pujada.

Dificultat: Excursió sense dificultats tècniques, fora de l'època hivernal, on podem trobar glaç.

poca ideal: Tot l'any.

Material: A l'hivern cal dur raquetes o esquís per l'aproximació i piolet i grampons per les ascensions.

Descripci de l'itinerari:

En la mateixa corba salvem unes roques i entrem a un corriol molt fressat, integrat de ple en el GR 11, que per dintre d'un bonic bosc de pi negre, va guanyant alçada de forma seguida, però moderada, de forma paral·lela al curs del riu Ter, el pas del qual el fem per un pontet de fusta, des d'on es veu el refugi i darrera seu la silueta del Gra de Fajol, arribant a un petit pla amb un pal indicador, plantant-nos en unes quantes giragonses al Refugi d'Ulldeter, situat a 2.220 mts. d'alçada.

Passarem per una font i donarem la volta a l'edifici en el sentit de les agulles del rellotge per encarar-nos a un planell, per l'esquerra del qual el camí segueix la seva moderada pujada, sempre seguint les traces del GR. Travessarem una pista d'esquí i al davant tenim una panoràmica dels dos cims als que ens dirigim. A la dreta la gran mola del Bastiments i a l'esquerra les tarteres, les canals i les parets verticals del Gra de Fajol.

El camí entra en una planúria i es dirigeix als peus de la pala que ens ha de dur al Coll de la Marrana. És un dels trams més costeruts de l'excursió, però tampoc presenta altra dificultat que anar seguint les ziza-zagues que ens marca el sender, que, de forma molt evident, s’enfila per les roques.

Un cop dalt del coll (2.529 mts.) hi ha uns indicadors de l’ARP francès i un muret de pedres. En aquest punt abandonarem el GR, que pel Coll de Tirapits ens duria a Núria, i hem de decidir quin dels dos cims pujem primer. En aquest cas, ens decantarem per fer el Bastiments, que ens queda a la dreta.

La senda és molt evident si no hi ha neu, al estar força trepitjada, però en cas de que hi hagi tampoc ha de ser cap problema, al haver-se de seguir pel suau llom de l'ampla carena, passant pel costat d'una antiga instal·lació pluviomètrica, pujant en pocs metres de forma més notable, primer de forma directa per l'esquerra del cordal i més endavant, quan el pendent s'adreça, fent unes curtes, però continuades giragonses, per un terreny mig herbat, mig pedregós. La pala final, que també té la seva millor pujada pel cantó esquerre, és de tartera, per tant, tenint en compte el seu pendent, cal parar una mica de compte. Arribarem a un avantcim on hi ha una gran creu metàl·lica, des d'on s'inicia, pel mig dels rocs, el curt camí que ens ha de dur a l'allargassat cim del Bastiments, on hi ha una fita geodèsica. Uns metres més enllà, a l'altre extrem del fil de la carena, veiem un piolet d'alumini, en un lloc on la panoràmica circular és amplíssima, sobretot al vessant de la Catalunya Nord.

La tornada la farem pel mateix camí, fins arribar altre cop al Coll de la Marrana, on agafarem un corriol molt costerut, que primer puja recte i més endavant inicia un seguit de ziga-zagues curtes i seguides, que en ens permeten guanyar alçada de forma ràpida, per un terreny molt fressat, però pedregós i decompost. Quan aquestes giragonses s'acaben, tan sols ens queda carenejar, per una cresta pedregosa que gira a l'esquerra, fins al cim del Gra de Fajol Gran, on trobem una moderna creu metàl·lica, des de la que s'obté una panoràmica total del Circ d'Ulldeter, des del Costabona al Bastiments, amb el Canigó sempre present al seu darrere. La tornada al Coll de la Marrana i al Refugi d'Ulldeter la farem per on hem pujat.

Xavier Romero